Les amenaces a internet s'estenen pel món
Internet ha viscut un any en què alguns dels seus trets essencials s'han posat en qüestió. A Espanya, el debat s'ha centrat en la possibilitat que una comissió ministerial tingui capacitat per requerir als operadors les dades dels usuaris que accedeixin a llocs d'intercanvi de continguts, però les pressions sobre la xarxa s'han incrementat des de diversos llocs.
Contra la "pirateria"
En primer lloc, hi ha el combat contra l'anomenada "pirateria" però no s'ha aclarit a quins comportaments es refereix el terme. Mentre hi ha observadors que sostenen que l'intercanvi d'arxius no és cap pràctica fraudulenta (com es fa en aquests articles), molts governs actuen contra els llocs que ofereixen enllaços a continguts digitals dels quals no tenen els drets.
A França s'ha aprovat una llei que permet la desconnexió d'un usuari després de tres avisos si s'identifica que descarrega arxius en xarxes d'intercanvi, i a la Gran Bretanya s'han anunciat mesures semblants.
Un grup de congressistes dels Estats Units que combat la pirateria arreu del món assegurava en un informe del juny que Espanya era un dels països on calia augmentar la vigilància, a causa, es deia, d'una cultura que considera l'intercanvi d'arxius una pràctica acceptable i d'un govern que no pren les mesures adequades. Al cap d'uns quants mesos va arribar la polèmica decisió de la ministra Ángeles González-Sinde d'incloure la propietat intel·lectual com una de les causes de tancament, a més de la proposta de crear una comissió ministerial que resolgui els casos.
L'última resposta del ciberactivisme consisteix a proposar a molts webs que incorporin un codi d'enllaç a una pàgina d'enllaços. La tesi és aquesta: el govern espanyol potser s'atreviria a actuar contra un centenar de webs de decàrregues, però no gosarà fer-ho contra molts milers. La campanya s'anomena "La lista de Sinde", i ha començat fa dos dies.
Però el combat contra aquest intercanvi encara no ha trobat unanimitat perquè és una opinió estesa que la defensa dels drets no es pot basar en la interrupció del servei, com explica el consultor Genís Roca.
Amenaces a la llibertat d'expressió
Però les restriccions podrien anar més enllà. Reporters Sense Fronteres, en un informe del març d'aquest any, detalla la situació a cadascun dels països classificats com una amenaça per a la xarxa.
Governs com el de l'Iran o la Xina han actuat contra internet quan han cregut que l'expressiò d'opinions els desafavoria. A la Xina, a més, s'acaba de prendre la decisió d'impedir l'existència de llocs personals.
Un país menys sospitós com Austràlia està disposat a crear una barrera que bloquegi l'accés a determinats continguts.
L'equip de Berlusconi reacciona
A Itàlia el retrocés ha arribat fa pocs dies. Com que les manifestacions del 5 de desembre contra el primer ministre Silvio Berlusconi es van convocar a través del Facebook, l'equip del "premier" italià ha vist internet com un adversari. La primera reacció va ser després de l'agressió de què va ser objecte Berlusconi, quan Massimo Tartaglia li va llançar una reproducció del Duomo de Milà. Un joc en línia que hi feia broma va deixar d'estar operatiu al cap de poc. El Facebook ha suspès la pàgina dedicada a Massimo Tartaglia, i el ministre de l'Interior, Roberto Maroni, anunciava que calien mesures per limitar la llibertat d'expressió.
Els principals diaris del país van alçar veus de protesta de manera immediata, com "Il Corriere della Sera" o "La Stampa". La pretensió del govern d'impedir l'anonimat a la xarxa no sembla possible, però hi podria haver altres mesures. La resposta dels mitjans és clara: ja hi ha un marc legal que permet actuar contra aquesta mena de delictes. El govern ha posposat la decisió, però manté la tesi que és un assumpte a resoldre.
En primer lloc, hi ha el combat contra l'anomenada "pirateria" però no s'ha aclarit a quins comportaments es refereix el terme. Mentre hi ha observadors que sostenen que l'intercanvi d'arxius no és cap pràctica fraudulenta (com es fa en aquests articles), molts governs actuen contra els llocs que ofereixen enllaços a continguts digitals dels quals no tenen els drets.
A França s'ha aprovat una llei que permet la desconnexió d'un usuari després de tres avisos si s'identifica que descarrega arxius en xarxes d'intercanvi, i a la Gran Bretanya s'han anunciat mesures semblants.
Un grup de congressistes dels Estats Units que combat la pirateria arreu del món assegurava en un informe del juny que Espanya era un dels països on calia augmentar la vigilància, a causa, es deia, d'una cultura que considera l'intercanvi d'arxius una pràctica acceptable i d'un govern que no pren les mesures adequades. Al cap d'uns quants mesos va arribar la polèmica decisió de la ministra Ángeles González-Sinde d'incloure la propietat intel·lectual com una de les causes de tancament, a més de la proposta de crear una comissió ministerial que resolgui els casos.
L'última resposta del ciberactivisme consisteix a proposar a molts webs que incorporin un codi d'enllaç a una pàgina d'enllaços. La tesi és aquesta: el govern espanyol potser s'atreviria a actuar contra un centenar de webs de decàrregues, però no gosarà fer-ho contra molts milers. La campanya s'anomena "La lista de Sinde", i ha començat fa dos dies.
Però el combat contra aquest intercanvi encara no ha trobat unanimitat perquè és una opinió estesa que la defensa dels drets no es pot basar en la interrupció del servei, com explica el consultor Genís Roca.
Amenaces a la llibertat d'expressió
Però les restriccions podrien anar més enllà. Reporters Sense Fronteres, en un informe del març d'aquest any, detalla la situació a cadascun dels països classificats com una amenaça per a la xarxa.
Governs com el de l'Iran o la Xina han actuat contra internet quan han cregut que l'expressiò d'opinions els desafavoria. A la Xina, a més, s'acaba de prendre la decisió d'impedir l'existència de llocs personals.
Un país menys sospitós com Austràlia està disposat a crear una barrera que bloquegi l'accés a determinats continguts.
L'equip de Berlusconi reacciona
A Itàlia el retrocés ha arribat fa pocs dies. Com que les manifestacions del 5 de desembre contra el primer ministre Silvio Berlusconi es van convocar a través del Facebook, l'equip del "premier" italià ha vist internet com un adversari. La primera reacció va ser després de l'agressió de què va ser objecte Berlusconi, quan Massimo Tartaglia li va llançar una reproducció del Duomo de Milà. Un joc en línia que hi feia broma va deixar d'estar operatiu al cap de poc. El Facebook ha suspès la pàgina dedicada a Massimo Tartaglia, i el ministre de l'Interior, Roberto Maroni, anunciava que calien mesures per limitar la llibertat d'expressió.
Els principals diaris del país van alçar veus de protesta de manera immediata, com "Il Corriere della Sera" o "La Stampa". La pretensió del govern d'impedir l'anonimat a la xarxa no sembla possible, però hi podria haver altres mesures. La resposta dels mitjans és clara: ja hi ha un marc legal que permet actuar contra aquesta mena de delictes. El govern ha posposat la decisió, però manté la tesi que és un assumpte a resoldre.
