La història d'un malson
Alicia Gámez va ser segrestada juntament amb Roque Pasqual i Albert Vilalta el 29 de novembre en un lloc poc habitual, la costa de Mauritània. A punta de fusell, els van treure del camió de la Caravana Solidària on anaven i se'ls van emportar cap al desert. L'objectiu era portar-los a una zona fora del control de governs locals i agències d'espionatge occidentals. I el lloc era la muntanyosa regió de Kidal, al nord de Mali, on ha trobat refugi la franquícia d'Al-Qaeda al Magreb Islàmic, que al cap de deu dies va reivindicar el segrest via la cadena Al-Jazeera.
Això complicava les coses ja que els islamistes radicals posen condicions molt dures per alliberar els seus presoners. El govern espanyol n'és conscient i comença una complicada operació en diversos fronts amb una màxima discreció.
El secretisme sobre les negociacions és gairebé absolut. Al llarg del segrest, només s'ha sabut que Albert Vilalta està ferit de bala en una cama, informació que el govern espanyol va confirmar el 30 de desembre de 2009. El 15 de gener l'executiu de Zapatero va rebre un vídeo amb imatges dels cooperants. Més tard, el 24 de febrer, es va fer pública la detenció a Mauritània d'un dels presumptes responsables del segrest, conegut amb el sobrenom d'"Omar Saharaui" i que seria la persona que hauria dirigit l'operatiu del segrest.
Més enllà del secretisme, però, Al-Qaeda posa les condicions del rescat: un preu econòmic (es creu que 5 milions d'euros), que al llarg d'aquest temps el govern espanyol ha insistit que no pagaria, i un de polític, l'alliberament d'islamistes empresonats a Mauritània. Pagant uns preus similars és com França aconsegueix el 23 de febrer la llibertat del segrestat Pierre Camatte.
I la següent alliberada és, aquest dimecres, Alicia Gámez, que ha estat traslladada de Kidal fins a la ciutat de Gao. Des d'aquesta ciutat, en un avió de Burkina Faso, país que ha tingut un paper clau en les negociacions, l'han traslladat ja lliure fins a la capital Ouagadougou, última etapa del seu malson.
El secretisme sobre les negociacions és gairebé absolut. Al llarg del segrest, només s'ha sabut que Albert Vilalta està ferit de bala en una cama, informació que el govern espanyol va confirmar el 30 de desembre de 2009. El 15 de gener l'executiu de Zapatero va rebre un vídeo amb imatges dels cooperants. Més tard, el 24 de febrer, es va fer pública la detenció a Mauritània d'un dels presumptes responsables del segrest, conegut amb el sobrenom d'"Omar Saharaui" i que seria la persona que hauria dirigit l'operatiu del segrest.
Més enllà del secretisme, però, Al-Qaeda posa les condicions del rescat: un preu econòmic (es creu que 5 milions d'euros), que al llarg d'aquest temps el govern espanyol ha insistit que no pagaria, i un de polític, l'alliberament d'islamistes empresonats a Mauritània. Pagant uns preus similars és com França aconsegueix el 23 de febrer la llibertat del segrestat Pierre Camatte.
I la següent alliberada és, aquest dimecres, Alicia Gámez, que ha estat traslladada de Kidal fins a la ciutat de Gao. Des d'aquesta ciutat, en un avió de Burkina Faso, país que ha tingut un paper clau en les negociacions, l'han traslladat ja lliure fins a la capital Ouagadougou, última etapa del seu malson.
