Irlanda dóna el "sí" en un segon referèndum sobre el Tractat de Lisboa marcat per la crisi econòmica
Irlanda s'ha decantat, finalment, pel sí en el referèndum celebrat per ratificar el Tractat de Lisboa, amb una majoria del 67% dels vots a favor del text comunitari. Poc abans de l'anunci dels resultats oficials, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, confirmava el "sí" convincent dels irlandesos al Tractat. Pel que fa a la participació, ha estat més alta del que estimaven govern i mitjans de comunicació i, finalment, el 58% dels tres milions de persones cridades a les urnes han votat, cinc punts per sobre de les dades de la consulta del 2008. Ara, l'aprovació irlandesa aplana el camí perquè Polònia i la República Txeca ratifiquin Lisboa.
Fa un any i mig el país va rebutjar el text. Però ara la situació ha canviat, especialment a causa de la crisi, i els partidaris del "sí" han arribat reforçats a la consulta. Irlanda ha passat de ser l'economia miracle de la UE a un país amb un 12,5% d'atur, un dèficit públic de l'11% i una contracció econòmica del 8%, i ara són molts els irlandesos que han vist la UE com un salvavides per evitar la caiguda lliure en què es troba Irlanda.
Europa celebra l'aprovació d'Irlanda
El ministre irlandès d'afers exteriors ha manifestat que té el telèfon mòbil ple de trucades i missatges de felicitació de molts líders europeus. El president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, ha donat les gràcies a l'illa per donar suport al Tractat de Lisboa. "Irlanda ha reconegut el rol que ha jugat Europa per donar resposta a la crisi", ha dit Barroso, que ha confessat sentir-se "extremadament feliç".
Des d'Espanya, el secretari d'Estat d'Assumptes Europeus, Diego López Garrido, ja dit que el sí d'Irlanada suposa que el Tractat de Lisboa està "políticament aprovat", i que ja no hi haurà cap obstacle més per la seva aprovació definitiva abans que Espanya es faci càrrec de la presidència de torn de la Unió Europea. Segons Garrido, el Tractat ha estat ratificat per "acceptació popular" pels 500 milions d'europeus volen "una Europa més forta".
Per la seva banda, el president del parlament europeu, Jerzy Buzek, ha dit que el recorregut del Tractat de Lisboa "no s'ha acabat", malgrat considerar "positiva" la ratificació irlandesa.
Polònia i la República Txeca prenen el relleu
Després d'Irlanda, ara serà el torn d'aquests dos països per tal que la Comissió Europea aconsegueixi el tan esperat consens per ratificar el Tractat de Lisboa. Barroso ha anunciat que en els propers dies es reunirà amb el president de torn de la UE, Friedrik Reinfeldt, i el primer ministre txec, Jan Fischer, per abordar la preparació de la consulta.
Europa celebra l'aprovació d'Irlanda
El ministre irlandès d'afers exteriors ha manifestat que té el telèfon mòbil ple de trucades i missatges de felicitació de molts líders europeus. El president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, ha donat les gràcies a l'illa per donar suport al Tractat de Lisboa. "Irlanda ha reconegut el rol que ha jugat Europa per donar resposta a la crisi", ha dit Barroso, que ha confessat sentir-se "extremadament feliç".
Des d'Espanya, el secretari d'Estat d'Assumptes Europeus, Diego López Garrido, ja dit que el sí d'Irlanada suposa que el Tractat de Lisboa està "políticament aprovat", i que ja no hi haurà cap obstacle més per la seva aprovació definitiva abans que Espanya es faci càrrec de la presidència de torn de la Unió Europea. Segons Garrido, el Tractat ha estat ratificat per "acceptació popular" pels 500 milions d'europeus volen "una Europa més forta".
Per la seva banda, el president del parlament europeu, Jerzy Buzek, ha dit que el recorregut del Tractat de Lisboa "no s'ha acabat", malgrat considerar "positiva" la ratificació irlandesa.
Polònia i la República Txeca prenen el relleu
Després d'Irlanda, ara serà el torn d'aquests dos països per tal que la Comissió Europea aconsegueixi el tan esperat consens per ratificar el Tractat de Lisboa. Barroso ha anunciat que en els propers dies es reunirà amb el president de torn de la UE, Friedrik Reinfeldt, i el primer ministre txec, Jan Fischer, per abordar la preparació de la consulta.
