Els irlandesos voten "no" al Tractat de Lisboa
El "no" s'ha imposat a Irlanda. Segons els resultats oficials, un 53,4% dels irlandesos ha votat "no" al Tractat de Lisboa, el document creat per buscar una sortida al bloqueig després del "no" de França i els Països Baixos a la Constitució Europea, el 2005. De tota manera, el resultat és més ajustat del que s'havia anunciat en un primer moment, si tenim en compte que abans que es completés l'escrutini s'havia especulat que el vot contrari al text arribaria al 60% dels sufragis, per un 40% de vots favorables. Finalment, el "sí" s'ha hagut de conformar amb el 46,6% dels vots.
Molt abans que es coneguessin els resultats definitius, el ministre de l'Interior irlandès, Dermot Ahern, havia admès ja a la televisió pública del país que la majoria de ciutadans havien optat per no ratificar el Tractat de Lisboa. El ministre ha assegurat que el govern està "decebut" amb el resultat del referèndum, en què la participació ha estat baixa, però que "respectarà" la decisió que la majoria d'irlandesos ha expressat democràticament.
S'esperava un resultat ajustat i alguns pronòstics ja apuntaven a un rebuig al tractat, però el cas és que la derrota del "sí" suposa un dur revés per al procés de reforma de la Unió Europea i fa planar el fantasma d'una nova crisi sobre els 27. Fins ara, 17 dels 27 països membres de la UE han donat el vistiplau al document a través dels respectius parlaments.
I és que precisament s'ha evitat la consulta popular per por d'un nou fracàs com el de la Carta Magna. Dublín és l'únic que ha sotmès el text a consulta popular per mandat constitucional, i ara el resultat planteja unes quantes incògnites, ja que per a la seva aplicació, tots els estats membres l'han de ratificar. Paradoxalment, el milió i poc més de persones que han anat a votar, bloquegen un procés que afecta gairebé 500 milions de ciutadans.
El rebuig d'Irlanda al text que havia de substituir la fallida Constitució Europea posa en dubte el procés de reforma institucional que volia posar en marxa la UE. Els líders europeus, que celebren una cimera la setmana que ve a Brussel·les, ja han admès que no hi havia un pla B preparat, en cas que els irlandesos votessin en contra del Tractat.
Els motius del "no"
Els detractors del text a Irlanda temien que el país perdés la seva neutralitat militar, una sobirania fiscal avantatjosa per a les empreses, i que es posés en qüestió el seu rebuig a l'avortament i l'eutanàsia. Els partidaris del "sí", en canvi, destacaven com a punts forts els beneficis que ha obtingut el país en els 35 anys que forma part de la Unió Europea.
De fet, és un dels països que més ajudes estructurals ha rebut. En referèndums anteriors sobre tractats europeus, els irlandesos van necessitar dues consultes per aprovar el Tractat de Niça, que permetia l'ampliació de la Unió Europea als països de l'Est. Si els resultats del referèndum d'ara es confirmen, la Unió Europea haurà d'afrontar un altre bloqueig en la reforma de les seves institucions.
L'anàlisi de Jaume Masdeu: "I ara què? Matar Lisboa o pressionar Irlanda"
