Madrid
Actualitzat a les
09:52 h
18/03/2009
El Ministeri de Foment accepta que l'estació de la Sagrera de Barcelona es pagui amb els diners de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que ha d'aportar l'Estat. Així ho ha transmès la ministra de Foment a l'alcalde Hereu en la reunió que s'ha fet aquest matí a Madrid. En els pròxims dies hi haurà una trobada amb la Generalitat i en el termini de dos o tres mesos se'n podria firmar l'acord definitiu. La trobada bilateral entre l'Ajuntament i el Ministeri s'ha fet perquè fins avui no hi havia diners per finançar l'obra. El problema inicial és que les administracions pensaven pagar més de la meitat dels 600 milions d'euros que costarà amb la venda dels edificis i oficines que es faran al damunt de l'estació. Però la crisi n'ha devaluat els terrenys.
A la
solució que s'ha trobat avui s'hi haurà d'afegir després la veu de la Generalitat, perquè l'acord és a tres bandes, entre el govern espanyol, el català i l'Ajuntament. Per part de la Generalitat, però, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va
plantejar, fins i tot, avançar l'aportació que hi havia de fer el Ministeri de Foment amb fons de l'Estatut. Aquest extrem, però, el va
matisar l'endemà mateix assegurant que l'obra "la paga l'Estat" i que el que diu l'Estatut és que "ha d'invertir en infraestructures catalanes", per tant, que "no vol dir que la Generalitat hi avanci els diners". La proposta del conseller va rebre crítiques per part de CiU, que ho veu com un símbol de debilitat, mentre que la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Barcelona l'han avalada.
Amb la reunió d'aquest dimarts, s'escriu un dels últims capítols de la
controvèrsia que ha acompanyat des del principi l'alta velocitat a Barcelona. Quan el juny del 2002 els màxims responsables de l'Ajuntament i dels governs català i espanyol van firmar l'acord sobre el traçat i el finançament de l'AVE, no es podien imaginar que, set anys després, el projecte estrella, l'estació de la Sagrera, estaria sense resoldre.
Segons aquell acord, Foment preveia aconseguir el 60% del pressupost, de 600 milions d'euros, a través de les plusvàlues dels terrenys, sobre els quals s'han de construir hotels i despatxos. Però la
crisi ha fet devaluar el preu del sòl fins al punt que, ara, els números ja no surten. Dit d'una altra manera: s'ha de replantejar qui pagarà, i com, el projecte sobre el qual ha de pivotar la transformació urbanística més important de Barcelona dels últims anys.
Les obres a l'entorn de la Sagrera ja han començat, però la
gran estació intermodal és l'únic tram de la línia de l'AVE fins a França que encara no té les obres adjudicades, tot i ser la principal referència. Enllaçarà l'AVE, Rodalies i el metro, amb una estimació de 90 milions de passatgers anuals, el triple, per exemple, que l'aeroport del Prat.
