Barcelona s'omple d'indignació en una multitudinària i pacífica manifestació
Darrere una pancarta amb el lema "El carrer és nostre, no pagarem la seva crisi", milers de persones han participat aquest diumenge a la tarda en la manifestació convocada pel moviment del 15-M a Barcelona. La marxa ha transcorregut de forma pacífica i molt reivindicativa, i ha permès als indignats demostrar que continuen tenint suport i desmarcar-se inequívocament de la violència. Els mateixos convocants han muntat un dispositiu de seguretat propi per aïllar els possibles elements violents. Una vegada més les xifres de participació són molt discrepants: la que donen els convocants multiplica per cinc el nombre oficial que dóna Interior.
Tambors i xiulets han amenitzat la multitudinària marxa d'aquest diumenge a Barcelona. Com és habitual en aquestes cites, les xifres d'assistents ballen. La Conselleria d'Interior, després d'oferir diferents dades, que anaven des de les 5.000, en un primer balanç, fins a les 20.000, calcula que finalment hi han participat encara no 50.000 persones, mentre que els organitzadors parlen de 260.000. La Guàrdia Urbana, en canvi, xifra la participació en 75.000 persones.
Lemes i consignes contra la classe política, els bancs, la corrupció, les retallades, els mitjans de comunicació i contra el conseller Felip Puig, de qui demanaven la dimissió, han ressonat al llarg de la Via Laietana fins a arribar a Pla de Palau, on s'acabava la manifestació i on, després de cantar "L'estaca" de Lluís Llach, diferents persones han llegit diverses vegades el manifest mentre no parava d'arribar-hi gent.
Fins gairebé tres hores després de l'inici de la marxa, a les cinc de la tarda a la plaça de Catalunya, encara hi havia persones que havien d'arrencar a caminar.
Alguns dels manifestants s'han acostat fins al proper parc de la Ciutadella, on els Mossos d'Esquadra han mobilitzat un fort control policial i han intentat impedir-hi l'entrada per evitar possibles incidents dins del recinte. Finalment s'han obert les portes del parc i els indignats s'han anat escampant pel recinte.
Els organitzadors han convocat una nova assemblea a la plaça de Catalunya per dissabte vinent en què s'escoltaran les propostes que arribin des dels barris. El moviment treu pit després de la protesta i assegura que continua viu i que té molt de futur.
També hi ha hagut manifestacions a Tarragona, Lleida i Girona.
Prova superada
La d'avui era una prova de foc per al moviment, que vol confirmar que encara és vigent i que no té res a veure amb els aldarulls d'aquesta setmana a les portes del Parlament, dels quals es van desmarcar públicament. De fet, el moviment s'ha organitzant per impedir aldarulls, amb diferents equips d'ordre que portaven una armilla groga on es podia llegir "No a la violència" i que han garantit que la manifestació mantingués el seu to pacífic.
I sembla que ho han aconseguit. La marxa ha transcorregut sense incidents remarcables i els que hi ha hagut, segons la mateixa Conselleria d'Interior, han estat molt aïllats i protagonitzats per grups molt reduïts. No hi ha hagut cap agressió i només destaquen que s'hagi increpat la policia i els mitjans de comunicació.
Segons testimonis, la seguretat de l'organització ha desactivat uns moments de tensió que s'han produït a l'inici de la marxa, quan un grup de joves han descobert la presència de dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra en la manifestació.
Els indignats prenen Madrid
Més de 50.000 persones s'han aplegat a la font de Neptú per demostrar la seva indignació en una manifestació pacífica i molt reivindicativa. La policia els ha impedit l'accés al Congrés dels Diputats, però no s'han produït cap mena d'incidents.
Altres ciutats espanyoles també s'han sumat a la protesta.
Advertència de dos presidents
De la manifestació d'aquest diumenge i dels insults i assetjament de dimecres n'han parlat en les darreres hores el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Mas assegura que no permetran més atacs a la democràcia i Zapatero adverteix que és inadmissible intentar coaccionar les institucions.
Precisament, un grup de 250 intel·lectuals i professors universitaris catalans han signat un manifest on condemnen el que consideren la criminalització del moviment del 15 de maig. Entre els signants hi ha el cantant Paco Ibáñez, l'escriptor Andreu Martín o l'historiador Josep Fontana. Segons l'activista i membre de Justícia i Pau Gabriela Serra, els polítics ataquen el 15-M perquè tenen por i perquè està aconseguint garantir la continuïtat del moviment.
Concretar mesures
De la indignació catalana i espanyola n'ha parlat el cantautor islandès Hördur Torfason, un dels que van iniciar el moviment a Islàndia contra la crisi provocada pels banquers que va arruïnar el país.
Torfason va conèixer a la plaça de Catalunya els detalls de la mobilització catalana. Un aixecament que veu encara allunyat de la revolta islandesa, però que neix de la mateixa llavor: l'indignant joc d'amistats, diu Torfason, entre els polítics i els més rics. Una reflexió que té tot el seu suport, tot i que demana als activistes que avancin en propostes concretes.
Lemes i consignes contra la classe política, els bancs, la corrupció, les retallades, els mitjans de comunicació i contra el conseller Felip Puig, de qui demanaven la dimissió, han ressonat al llarg de la Via Laietana fins a arribar a Pla de Palau, on s'acabava la manifestació i on, després de cantar "L'estaca" de Lluís Llach, diferents persones han llegit diverses vegades el manifest mentre no parava d'arribar-hi gent.
Fins gairebé tres hores després de l'inici de la marxa, a les cinc de la tarda a la plaça de Catalunya, encara hi havia persones que havien d'arrencar a caminar.
Alguns dels manifestants s'han acostat fins al proper parc de la Ciutadella, on els Mossos d'Esquadra han mobilitzat un fort control policial i han intentat impedir-hi l'entrada per evitar possibles incidents dins del recinte. Finalment s'han obert les portes del parc i els indignats s'han anat escampant pel recinte.
Els organitzadors han convocat una nova assemblea a la plaça de Catalunya per dissabte vinent en què s'escoltaran les propostes que arribin des dels barris. El moviment treu pit després de la protesta i assegura que continua viu i que té molt de futur.
També hi ha hagut manifestacions a Tarragona, Lleida i Girona.
Prova superada
La d'avui era una prova de foc per al moviment, que vol confirmar que encara és vigent i que no té res a veure amb els aldarulls d'aquesta setmana a les portes del Parlament, dels quals es van desmarcar públicament. De fet, el moviment s'ha organitzant per impedir aldarulls, amb diferents equips d'ordre que portaven una armilla groga on es podia llegir "No a la violència" i que han garantit que la manifestació mantingués el seu to pacífic.
I sembla que ho han aconseguit. La marxa ha transcorregut sense incidents remarcables i els que hi ha hagut, segons la mateixa Conselleria d'Interior, han estat molt aïllats i protagonitzats per grups molt reduïts. No hi ha hagut cap agressió i només destaquen que s'hagi increpat la policia i els mitjans de comunicació.
Segons testimonis, la seguretat de l'organització ha desactivat uns moments de tensió que s'han produït a l'inici de la marxa, quan un grup de joves han descobert la presència de dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra en la manifestació.
Els indignats prenen Madrid
Més de 50.000 persones s'han aplegat a la font de Neptú per demostrar la seva indignació en una manifestació pacífica i molt reivindicativa. La policia els ha impedit l'accés al Congrés dels Diputats, però no s'han produït cap mena d'incidents.
Altres ciutats espanyoles també s'han sumat a la protesta.
Advertència de dos presidents
De la manifestació d'aquest diumenge i dels insults i assetjament de dimecres n'han parlat en les darreres hores el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Mas assegura que no permetran més atacs a la democràcia i Zapatero adverteix que és inadmissible intentar coaccionar les institucions.
Precisament, un grup de 250 intel·lectuals i professors universitaris catalans han signat un manifest on condemnen el que consideren la criminalització del moviment del 15 de maig. Entre els signants hi ha el cantant Paco Ibáñez, l'escriptor Andreu Martín o l'historiador Josep Fontana. Segons l'activista i membre de Justícia i Pau Gabriela Serra, els polítics ataquen el 15-M perquè tenen por i perquè està aconseguint garantir la continuïtat del moviment.
Concretar mesures
De la indignació catalana i espanyola n'ha parlat el cantautor islandès Hördur Torfason, un dels que van iniciar el moviment a Islàndia contra la crisi provocada pels banquers que va arruïnar el país.
Torfason va conèixer a la plaça de Catalunya els detalls de la mobilització catalana. Un aixecament que veu encara allunyat de la revolta islandesa, però que neix de la mateixa llavor: l'indignant joc d'amistats, diu Torfason, entre els polítics i els més rics. Una reflexió que té tot el seu suport, tot i que demana als activistes que avancin en propostes concretes.
