Històries de les Barraques (II)
"En record de la iaia Virgilina i en homenatge a totes les famílies que van viure al barri de la Bomba de l'Hospitalet", la Dolors González ens explica com va ser la seva infància i la seva vida durant 12 anys.
"La iaia Virgilina"
Els meus records al barri de la Bomba són molt entranyables. Érem una gran família en què tot era de tots. Els veïns ens coneixíem i compartíem alegries i penes.
Quan jo vaig néixer, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, la meva mare va tenir la mala sort d'agafar una pleura i es va quedar sense llet. La nostra veïna, la Presenta, se'n va fer càrrec. També recordo que una vegada va caure una tromba d'aigua impressionant i el meu pare va agafar una pulmonia. Hi havia molta humitat a casa, fins i tot al matalàs. El nostre veí Joan, quan va veure la situació, va agafar el meu pare en braços i se'l va emportar a casa seva perquè no es morís.
Però la que més recordo és la iaia Virgilina, la mare de l'Esperanza. Jo no tenia cap àvia, aquí, i a ella se li va morir una néta. Així que em va adoptar. Era la meva àvia adoptiva, em portava de la mà a tot arreu i sempre em cuidava. Jo era un bitxo, dolenta com una mala cosa i molt moguda.
Es veu que a l'altra banda del carrer hi passava una riera i jo hi havia caigut fins a set vegades! Em quedava sota el pont. Un dia em van treure d'allà inconscient i la iaia Virgilina, com que no tenia la clau de casa meva, em va posar al costat del braser perquè m'escalfés mentre la mare arribava de la feina. La Virgilina era d'Albacete i va ser una persona molt important en la meva vida. Va morir quan jo tenia sis anys, però em va deixar el cor ple del seu carinyo. No conservo cap foto seva. Em deia "Doloretes".
(...)
Històries de les Barraques (I): "Un tros de pa"
Els meus records al barri de la Bomba són molt entranyables. Érem una gran família en què tot era de tots. Els veïns ens coneixíem i compartíem alegries i penes.
Quan jo vaig néixer, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, la meva mare va tenir la mala sort d'agafar una pleura i es va quedar sense llet. La nostra veïna, la Presenta, se'n va fer càrrec. També recordo que una vegada va caure una tromba d'aigua impressionant i el meu pare va agafar una pulmonia. Hi havia molta humitat a casa, fins i tot al matalàs. El nostre veí Joan, quan va veure la situació, va agafar el meu pare en braços i se'l va emportar a casa seva perquè no es morís.
Però la que més recordo és la iaia Virgilina, la mare de l'Esperanza. Jo no tenia cap àvia, aquí, i a ella se li va morir una néta. Així que em va adoptar. Era la meva àvia adoptiva, em portava de la mà a tot arreu i sempre em cuidava. Jo era un bitxo, dolenta com una mala cosa i molt moguda.
Es veu que a l'altra banda del carrer hi passava una riera i jo hi havia caigut fins a set vegades! Em quedava sota el pont. Un dia em van treure d'allà inconscient i la iaia Virgilina, com que no tenia la clau de casa meva, em va posar al costat del braser perquè m'escalfés mentre la mare arribava de la feina. La Virgilina era d'Albacete i va ser una persona molt important en la meva vida. Va morir quan jo tenia sis anys, però em va deixar el cor ple del seu carinyo. No conservo cap foto seva. Em deia "Doloretes".
(...)
Històries de les Barraques (I): "Un tros de pa"
