Històries de les Barraques (I):
"En record de la iaia Virgilina i en homenatge a totes les famílies que van viure al barri de la Bomba de l'Hospitalet", la Dolors González ens explica com va ser la seva infància i la seva vida durant 12 anys.
"Un tros de pa"
La Dolors González vivia al carrer Acequia, número 45, del barri de la Bomba, a l'Hospitalet de Llobregat, amb els seus pares i el seu germà Joan.
Els seus primers records tenen a veure amb una ermita on feien catequesi després d'anar a missa: "Era com una reunió familiar. Quan venien els Reis, anàvem a buscar les joguines. També ens donaven llet en pols, que calentona era boníssima, sobretot a l'hivern".
El pare de la Dolors es deia Gregorio González Rey i era d'Almeria. Va arribar quan estaven construint l'aeroport del Prat, un any abans que vingués la seva mare. Ell treballava en una empresa de bidons que feia envasos metàl·lics i que ja ha desaparegut. I la mare, en una draperia, a Ca Castellón:
"La mare també feia feines a les cases. Quan li van sortir els despatxos de Barcelona havia de llevar-se molt d'hora, de matinada. Hi havia molta gent com ella, que agafava el metro de Santa Eulàlia a aquella hora, a les quatre, i com que els feia por anar sols tan de nit per aquells carrers, s'ajuntaven i anaven plegats.
El viatge de la mare a Barcelona va durar tres dies, en tren. Portava el meu germà, que només tenia un any i mig. No duia res per menjar, només un tros de pa que li va anar donant al seu fill, de mica en mica. Ella no en va tastar ni una molla. No va menjar res en els tres dies que va durar el trajecte.
(...)
La Dolors González vivia al carrer Acequia, número 45, del barri de la Bomba, a l'Hospitalet de Llobregat, amb els seus pares i el seu germà Joan.
Els seus primers records tenen a veure amb una ermita on feien catequesi després d'anar a missa: "Era com una reunió familiar. Quan venien els Reis, anàvem a buscar les joguines. També ens donaven llet en pols, que calentona era boníssima, sobretot a l'hivern".
El pare de la Dolors es deia Gregorio González Rey i era d'Almeria. Va arribar quan estaven construint l'aeroport del Prat, un any abans que vingués la seva mare. Ell treballava en una empresa de bidons que feia envasos metàl·lics i que ja ha desaparegut. I la mare, en una draperia, a Ca Castellón:
"La mare també feia feines a les cases. Quan li van sortir els despatxos de Barcelona havia de llevar-se molt d'hora, de matinada. Hi havia molta gent com ella, que agafava el metro de Santa Eulàlia a aquella hora, a les quatre, i com que els feia por anar sols tan de nit per aquells carrers, s'ajuntaven i anaven plegats.
El viatge de la mare a Barcelona va durar tres dies, en tren. Portava el meu germà, que només tenia un any i mig. No duia res per menjar, només un tros de pa que li va anar donant al seu fill, de mica en mica. Ella no en va tastar ni una molla. No va menjar res en els tres dies que va durar el trajecte.
(...)
