Els "100 economistes" demanen una reforma més profunda del sistema de pensions
Coincidint amb la segona reunió de la comissió del Pacte de Toledo, un centenar d'economistes han firmat un manifest conjunt en què es demana que la reforma vagi molt més enllà del que ha plantejat el govern espanyol. Els economistes diuen que el sistema de pensions és injust i inassumible perquè d'aquí a uns anys no hi haurà prou treballadors per mantenir la gran quantitat de pensionistes. Proposen que la pensió es calculi amb tota la vida laboral i no amb els últims quinze anys cotitzats; que no hi hagi edat de jubilació, però que la referència siguin els 67, i que no hi hagi jubilació abans dels 61. També volen que qui més cotitzi cobri més pensió.
En l'últim informe d'aquests experts sobre pensions, promogut per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), es rebutja que la reforma proposada pel govern espanyol es redueixi només a elevar l'edat de jubilació dels 65 anys actuals a 67. Sobre això, Javier Díaz-Jiménez (de l'IESE) considera que el que vol fer l'executiu només millora la sostenibilitat a mitjà termini del sistema, perquè retarda l'aparició del primer dèficit al 2020, però no permet resoldre les pensions "definitivament".
Pels economistes que subscriuen l'informe, la reforma ha d'anar encaminada a implantar, de forma gradual, el model de pensions suec per als joves. Així, s'haurien d'elevar gradualment els quinze últims anys que s'utilitzen per al còmput de la pensió a tota la vida laboral, augmentar dels 35 actuals a 40 els que es necessiten cotitzar per obtenir la pensió màxima i apujar a 67 l'edat legal de jubilació.
En matèria de jubilació, consideren que el primer pas seria que l'edat mínima passi dels 61 als 63 anys. En el cas dels anys necessaris per obtenir el 100% de la prestació, el que defensen és que se segueixi un "esquema lineal a raó de 2,5 punts per any cotitzat". Pel que fa a l'actual sistema, Pablo Vázquez, de Fedea, ha explicat que es demostra que és "injust" amb el següent exemple: una dona que als 16 anys entra en una multinacional i als 50 és prejubilada rebrà als 65 una pensió d'uns 635 euros, mentre que un emprenedor que comença als 30 i comença a cotitzar per la base màxima als 50 anys rebrà més de 2.400 euros.
Encara que l'autònom ha entrat més tard al món del treball rebrà una pensió més alta perquè té la possibilitat de modificar la seva base de cotització 15 anys abans de jubilar-se. No obstant això, ha indicat, si s'utilitzen els 30 últims anys de vida laboral en comptes dels quinze actuals, ell cobraria una mica més de 1.900 euros i ella més de 2.000 euros. Per això, per Vázquez la reforma és "urgent" perquè pugui ser gradual i no afecti els actuals jubilats ni als que estan a prop de jubilar-se.
Preguntats per quina és la contrapartida d'implantar el model suec, Ángel de la Fuente, del CSIC, ha dit que és no saber el que cobrarem, tot i que a canvi se sap que la pensió i el sistema estan garantits. Respecte a l'estalvi que suposaria per a les arques la seva reforma, De la Fuente reconeix que no hi ha un càlcul exacte, però ha precisat que en una aproximació d'aquí a l'any 2050 seria d'entre "4 o 5 punts del PIB".
Per Sergi Jiménez, de la Universitat Pompeu Fabra, no hi ha alternativa a la reforma, ja que no valen ni la pujada de les cotitzacions ni dels impostos. Els experts avisen que la previsió és que, d'aquí a l'any 2050, la taxa de dependència es dupliqui, de manera que cada treballador actiu haurà de pagar la pensió d'un jubilat, mentre que ara ho fan quatre assalariats. Si no es fan canvis, la despesa de pensions es duplicarà en les pròximes dècades i passarà del 8,3% actual al 15,1%.
Pels economistes que subscriuen l'informe, la reforma ha d'anar encaminada a implantar, de forma gradual, el model de pensions suec per als joves. Així, s'haurien d'elevar gradualment els quinze últims anys que s'utilitzen per al còmput de la pensió a tota la vida laboral, augmentar dels 35 actuals a 40 els que es necessiten cotitzar per obtenir la pensió màxima i apujar a 67 l'edat legal de jubilació.
En matèria de jubilació, consideren que el primer pas seria que l'edat mínima passi dels 61 als 63 anys. En el cas dels anys necessaris per obtenir el 100% de la prestació, el que defensen és que se segueixi un "esquema lineal a raó de 2,5 punts per any cotitzat". Pel que fa a l'actual sistema, Pablo Vázquez, de Fedea, ha explicat que es demostra que és "injust" amb el següent exemple: una dona que als 16 anys entra en una multinacional i als 50 és prejubilada rebrà als 65 una pensió d'uns 635 euros, mentre que un emprenedor que comença als 30 i comença a cotitzar per la base màxima als 50 anys rebrà més de 2.400 euros.
Encara que l'autònom ha entrat més tard al món del treball rebrà una pensió més alta perquè té la possibilitat de modificar la seva base de cotització 15 anys abans de jubilar-se. No obstant això, ha indicat, si s'utilitzen els 30 últims anys de vida laboral en comptes dels quinze actuals, ell cobraria una mica més de 1.900 euros i ella més de 2.000 euros. Per això, per Vázquez la reforma és "urgent" perquè pugui ser gradual i no afecti els actuals jubilats ni als que estan a prop de jubilar-se.
Preguntats per quina és la contrapartida d'implantar el model suec, Ángel de la Fuente, del CSIC, ha dit que és no saber el que cobrarem, tot i que a canvi se sap que la pensió i el sistema estan garantits. Respecte a l'estalvi que suposaria per a les arques la seva reforma, De la Fuente reconeix que no hi ha un càlcul exacte, però ha precisat que en una aproximació d'aquí a l'any 2050 seria d'entre "4 o 5 punts del PIB".
Per Sergi Jiménez, de la Universitat Pompeu Fabra, no hi ha alternativa a la reforma, ja que no valen ni la pujada de les cotitzacions ni dels impostos. Els experts avisen que la previsió és que, d'aquí a l'any 2050, la taxa de dependència es dupliqui, de manera que cada treballador actiu haurà de pagar la pensió d'un jubilat, mentre que ara ho fan quatre assalariats. Si no es fan canvis, la despesa de pensions es duplicarà en les pròximes dècades i passarà del 8,3% actual al 15,1%.
