Jimmy Jump ha fet del "saltar" una forma de vida que implica un risc econòmic molt gran
Jimmy Jump és l'espontani amb més projecció internacional del nostre país. Les seves carreres han estat protagonistes en nombrosos partits de futbol, al circuit de Montmeló i, fins i tot, a la final de Roland Garros. L'última fita d'aquest "saltador" ha estat colar-se a l'actuació espanyola a Eurovisió. Ambició de popularitat, ganes d'arrencar un somriure a la gent, una manera de viure? Més enllà dels motius que mouen Jimmy Jump i altres espontanis com ell, el que hi ha és també un gran risc físic i econòmic, ja que normalment les seves actuacions acaben en multes. La més cara que ha pagat Jimmy Jump sumava més de 60.000 euros. Alguns han optat per buscar patrocinadors però el català, segons diu, tira dels seus estalvis.
El "saltador" professional Jimmy Jump ha passat la nit en una comissaria d'Oslo després d'aparèixer inesperadament a dalt de l'escenari del Telenor Arena d'Oslo en plena actuació de l'espanyol Daniel Diges en el festival d'Eurovisió. La seva gesta li ha sortit per 1.880 euros, els que ha pagat de multa, més les despeses de desplaçar-se a la capital noruega, l'estada i l'accés a la gala.
Comparat amb els més de 60.000 euros de multa que va haver de pagar per interrompre, el 26 d'abril de 2006, les semifinals de la Lliga de Campions entre el Vila-real i l'Arsenal, salt durant el qual va aprofitar per llançar una samarreta del Barça a qui posteriorment seria jugador d'aquest club, Thierry Henry; o els també 60.000 euros amb què va ser castigat per envair la pista del circuit de Montmeló durant el Gran Premi de Fórmula 1 del 2004, aquest peatge segurament li ha semblat xavalla.
Ni les multes ni la possibilitat d'acabar en unes dependències policials o condemnat a presó han frenat les aspiracions de Jimmy Jump, que en una entrevista en el reportatge de la cadena canadenca d'esports CBC sobre els espontanis més importants del món reconeixia que "saltar" era la seva vida i la seva feina. Jump explicava que des de jove somiava a ser una estrella i que "saltant" ha trobat la forma de ser famós.
Una forma de viure i de fer-se famós que l'està deixant amb les butxaques buides. El 2004, després de la multa de Montmeló, assegurava en una entrevista en un diari argentí que ja no li quedaven estalvis i que vivia al dia. En aquella ocasió reconeixia que necessitava un patrocinador però, per ara, el català ha anat tirant sense, segons explica a la seva pàgina web, tot i que accepta donacions. Altres espontanis que han aconseguit fer-se un nom en aquest camp, com Mark Roberts, Britney Skye o Ron Bensimhon, han optat per convertir-se en homes o dones anunci mentre porten a terme la seva passió. Diuen que no ho fan per diners però aquest suport els va de primera per fer front a les conseqüències de les seves actuacions.
Odiat o estimat. Respectat o menyspreat, el que és cert és que Jimmy Jump ha tornat a les portades de molts diaris i que, almenys per un dia, s'haurà convertit en el tema de conversa de moltes tertúlies i, evidentment, a les xarxes socials.
Comparat amb els més de 60.000 euros de multa que va haver de pagar per interrompre, el 26 d'abril de 2006, les semifinals de la Lliga de Campions entre el Vila-real i l'Arsenal, salt durant el qual va aprofitar per llançar una samarreta del Barça a qui posteriorment seria jugador d'aquest club, Thierry Henry; o els també 60.000 euros amb què va ser castigat per envair la pista del circuit de Montmeló durant el Gran Premi de Fórmula 1 del 2004, aquest peatge segurament li ha semblat xavalla.
Ni les multes ni la possibilitat d'acabar en unes dependències policials o condemnat a presó han frenat les aspiracions de Jimmy Jump, que en una entrevista en el reportatge de la cadena canadenca d'esports CBC sobre els espontanis més importants del món reconeixia que "saltar" era la seva vida i la seva feina. Jump explicava que des de jove somiava a ser una estrella i que "saltant" ha trobat la forma de ser famós.
Una forma de viure i de fer-se famós que l'està deixant amb les butxaques buides. El 2004, després de la multa de Montmeló, assegurava en una entrevista en un diari argentí que ja no li quedaven estalvis i que vivia al dia. En aquella ocasió reconeixia que necessitava un patrocinador però, per ara, el català ha anat tirant sense, segons explica a la seva pàgina web, tot i que accepta donacions. Altres espontanis que han aconseguit fer-se un nom en aquest camp, com Mark Roberts, Britney Skye o Ron Bensimhon, han optat per convertir-se en homes o dones anunci mentre porten a terme la seva passió. Diuen que no ho fan per diners però aquest suport els va de primera per fer front a les conseqüències de les seves actuacions.
Odiat o estimat. Respectat o menyspreat, el que és cert és que Jimmy Jump ha tornat a les portades de molts diaris i que, almenys per un dia, s'haurà convertit en el tema de conversa de moltes tertúlies i, evidentment, a les xarxes socials.
