Les empreses tecnològiques aposten per canviar la vida a les ciutats amb informació a temps real
Les noves ciutats seran espais plens d'aparells per recollir les dades. Si ahir, al congrés BDigital de Barcelona, va ser el torn de les administracions, avui les empreses, d'alguna manera, han llançat la seva oferta: estan preparades i prometen un gran estalvi. Esclar que abans en voldran la seva part.
Les dades són força rotundes: dos mil milions de persones fan servir el sistema de connexions internet. Hi ha quatre mil milions d'aparells de telefonia mòbil arreu del món. Un bilió d'aparells de tota mena estan connectats a la xarxa global. La internet del present ja té una dimensió extraordinària, el seu futur dependrà de l'ús que se'n faci.
És sobre aquesta realitat que en la jornada d'avui al congrés BDigital s'ha donat la paraula a les empreses, després que ahir va ser el torn de les administracions i els responsables polítics.
Les anomenades "smart cities", les ciutats intel·ligents, són un projecte que s'estén arreu i que es podria resumir així: amb la sensorització de l'espai públic s'obtenen dades que poden ser útils per millorar els serveis i la qualitat de la vida de les persones.
Avui, els representants de les grans empreses del sector, des de la ja centenària IBM fins a Indra, han insistit a exposar aquesta realitat contundent per assenyalar que la tecnologia ja existeix, que les persones ja la fan servir i que ara es tracta de saber-ne treure profit.
Estalvi, estalvi, estalvi
Potser perquè aspiren a tenir l'administració pública de client, el discurs dels ponents coincidia a subratllar els estalvis que es poden produir si s'actua amb "intel·ligència". Estalvi d'aigua, estalvi de combustible, estalvi d'energia... aquest era el mantra que repetien els portaveus de les grans empreses tecnològiques, en una sala plena d'empresaris, emprenedors i tècnics de les administracions.
IBM participa en projectes a Singapur, Malta i Texas, entre altres llocs, mentre Capgemini s'esforça per millorar el trànsit a la ciutat holandesa d'Utrecht, com ha posat d'exemple, en una intervenció molt aplaudida, Graham Colclough. El trànsit, l'aigua, l'enllumenat, el clavegueram... vet aquí tot de serveis que poden canviar substancialment si es disposa de sensors que apleguin les dades i de programes que les endrecin.
Aquest és el futur immediat que han recordat des d'HP i Telefónica, empreses que ja investiguen amb una tecnologia que permetria encendre els ordinadors de manera instantània o amb la incorporació de targetes intel·ligents a objectes com ara una ampolla de vi, per obtenir informació sobre el seu transport i el context.
Encara més: els cotxes actuals ja podrien circular sense conductor... si no fos que les carreteres encara no són tan intel·ligents com els vehicles. Potser la frase és exagerada però tothom a la sala ha captat el missatge. Si totes les vies s'omplen dels sensors necessaris i es disposa de l'equipament convenient, potser aquesta mena de fantasia podria acostar-se una mica a la realitat. No es tracta encara d'anar en cotxes sense guiar-los, però potser serà molt més fàcil si el cotxe coneix la ruta i aprèn a modificar la velocitat per agafar un revolt...
Públic i privat
No és cap absurditat aquest esforç per reformar la manera com es dissenyen les ciutats. La previsió és que l'any 2020 el 60% de la població mundial visqui en una ciutat i l'entorn urbà esdevindrà, si ja no ho és, el paisatge fonamental de la humanitat. Quan això succeeixi, aquest paisatge ja tindrà milers i milers d'aparells que recolliran dades de tota mena, des de l'índex de contaminació fins a la pluviometria en un punt específic.
Si el congrés BDigital ha dedicat dues jornades senceres als projectes anomenats "smart cities" no és casual. Es tracta del pròxim gran repte. Les administracions saben que tot i la falta de recursos és cap a on s'ha d'anar i les empreses empenyen per convèncer els possibles clients de la seva capacitat. Una entitat com Barcelona Digital té justament aquesta missió: unir esforços de la iniciativa privada i de la vocació pública per impulsar aquesta transformació de les ciutats. Si a les eleccions municipals es va decidir qui seran els pròxims màxims responsables de cada població, és en fòrums com aquest on s'insinua l'esdevenir de les noves ciutats tecnològiques.
És sobre aquesta realitat que en la jornada d'avui al congrés BDigital s'ha donat la paraula a les empreses, després que ahir va ser el torn de les administracions i els responsables polítics.
Les anomenades "smart cities", les ciutats intel·ligents, són un projecte que s'estén arreu i que es podria resumir així: amb la sensorització de l'espai públic s'obtenen dades que poden ser útils per millorar els serveis i la qualitat de la vida de les persones.
Avui, els representants de les grans empreses del sector, des de la ja centenària IBM fins a Indra, han insistit a exposar aquesta realitat contundent per assenyalar que la tecnologia ja existeix, que les persones ja la fan servir i que ara es tracta de saber-ne treure profit.
Estalvi, estalvi, estalvi
Potser perquè aspiren a tenir l'administració pública de client, el discurs dels ponents coincidia a subratllar els estalvis que es poden produir si s'actua amb "intel·ligència". Estalvi d'aigua, estalvi de combustible, estalvi d'energia... aquest era el mantra que repetien els portaveus de les grans empreses tecnològiques, en una sala plena d'empresaris, emprenedors i tècnics de les administracions.
IBM participa en projectes a Singapur, Malta i Texas, entre altres llocs, mentre Capgemini s'esforça per millorar el trànsit a la ciutat holandesa d'Utrecht, com ha posat d'exemple, en una intervenció molt aplaudida, Graham Colclough. El trànsit, l'aigua, l'enllumenat, el clavegueram... vet aquí tot de serveis que poden canviar substancialment si es disposa de sensors que apleguin les dades i de programes que les endrecin.
Aquest és el futur immediat que han recordat des d'HP i Telefónica, empreses que ja investiguen amb una tecnologia que permetria encendre els ordinadors de manera instantània o amb la incorporació de targetes intel·ligents a objectes com ara una ampolla de vi, per obtenir informació sobre el seu transport i el context.
Encara més: els cotxes actuals ja podrien circular sense conductor... si no fos que les carreteres encara no són tan intel·ligents com els vehicles. Potser la frase és exagerada però tothom a la sala ha captat el missatge. Si totes les vies s'omplen dels sensors necessaris i es disposa de l'equipament convenient, potser aquesta mena de fantasia podria acostar-se una mica a la realitat. No es tracta encara d'anar en cotxes sense guiar-los, però potser serà molt més fàcil si el cotxe coneix la ruta i aprèn a modificar la velocitat per agafar un revolt...
Públic i privat
No és cap absurditat aquest esforç per reformar la manera com es dissenyen les ciutats. La previsió és que l'any 2020 el 60% de la població mundial visqui en una ciutat i l'entorn urbà esdevindrà, si ja no ho és, el paisatge fonamental de la humanitat. Quan això succeeixi, aquest paisatge ja tindrà milers i milers d'aparells que recolliran dades de tota mena, des de l'índex de contaminació fins a la pluviometria en un punt específic.
Si el congrés BDigital ha dedicat dues jornades senceres als projectes anomenats "smart cities" no és casual. Es tracta del pròxim gran repte. Les administracions saben que tot i la falta de recursos és cap a on s'ha d'anar i les empreses empenyen per convèncer els possibles clients de la seva capacitat. Una entitat com Barcelona Digital té justament aquesta missió: unir esforços de la iniciativa privada i de la vocació pública per impulsar aquesta transformació de les ciutats. Si a les eleccions municipals es va decidir qui seran els pròxims màxims responsables de cada població, és en fòrums com aquest on s'insinua l'esdevenir de les noves ciutats tecnològiques.
