Els aliats ataquen de nou el palau presidencial de Moammar al-Gaddafi
Nou atac internacional a la residència del líder libi, Moammar al-Gaddafi, per segon dia consecutiu. L'ofensiva a Trípoli, la capital de Líbia, ha continuat durant la nit en la demostració que el país és un camp de batalla permanent on cada bàndol intenta avançar: els aliats per aplicar la resolució de l'ONU, l'exèrcit libi per esclafar la revolta, i els rebels per recuperar posicions. A més, cadascú difon les seves dades: els insurgents denuncien 40 morts i 300 ferits pels atacs de les tropes gadafistes a Misrata, i fonts oficials informen de moltes víctimes civils a l'aeroport de Sirte pels bombardejos aliats.
Tercera nit d'atacs aeris contra les tropes de Gaddafi per part de la coalició internacional. Els bombardejos continuen i aquesta nit, a Trípoli, les bateries antiaèries ressonaven per repel·lir els atacs de la coalició internacional. Segons la televisió líbia, Trípoli, amb el complex presidencial inclòs, ha rebut una nova onada d'atacs.
Però la situació tampoc no és tranquil·la als altres punts calents del país. A Bengasi, la capital del territori controlat pels rebels, aquesta nit també hi ha hagut esporàdics enfrontaments amb grups de fidels a Gaddafi. La ciutat de Zintan, al sud-oest de Trípoli, ha estat bombardejada per les forces de Gaddafi, segons informacions de la cadena Al-Jazeera. A Misrata, la tercera ciutat del país, a 200 quilòmetres a l'est de la capital, l'exèrcit de Gaddafi hauria arribat fins al centre de la ciutat i hauria mort, segons els rebels, 40 manifestants i n'hauria ferit 300.
Mentrestant, el règim libi acusa els països que integren la coalició internacional de fer una croada contra ells. Afegeix que els atacs aeris han afectat diverses ciutats i han fet morts civils. La situació més delicada és a Ajdabiya, on les forces de la coalició han obligat les forces de Gaddafi a retirar-se de Bengasi cap al sud.
Discrepàncies internacionals
Sobre les acusacions d'haver ferit civils, la coalició internacional es defensa afirmant que no en tenen constància. El Regne Unit assegura que la missió s'està portant a terme amb èxit i que ja s'ha neutralitzat una part de les defenses antiaèries de Gaddafi.
Tot i això, cada cop sembla més evident que en l'operació internacional hi ha una certa descoordinació, per la falta d'un lideratge clar i per les diferents posicions sobre l'abast real dels atacs i els seus objectius. Itàlia ha amenaçat de recuperar el control de la bases que ha cedit si el comandament no passa a mans de l'OTAN. França i Espanya, en canvi, ressalten l'èxit de l'operació, com el Regne Unit. I Alemanya reitera que és una missió massa arriscada.
La posició dels Estats Units
Als Estats Units, per la seva banda, el lideratge militar de la missió els crema els dits i ja han dit que el cediran al més aviat possible. El cap de la coalició, el general nord-americà Carter Ham, ha assegurat que no és feina de la coalició ni eliminar el coronel Gaddafi ni donar suport a una ofensiva rebel. El responsable militar ha afegit que els bombardejos estan aconseguint els objectius programats i ha afegit que la implicació d'aparells d'altres països ha permès reduir el paper de les forces dels Estats Units.
L'exèrcit espanyol també participa en aquesta operació internacional per protegir la població civil dels atacs de Gaddafi, participació que encara no té l'autorització del Congrés dels Diputats. El tràmit es farà aquest migdia en un ple extraordinari en què en principi només el diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, i els del BNG hi votaran en contra.
Però la situació tampoc no és tranquil·la als altres punts calents del país. A Bengasi, la capital del territori controlat pels rebels, aquesta nit també hi ha hagut esporàdics enfrontaments amb grups de fidels a Gaddafi. La ciutat de Zintan, al sud-oest de Trípoli, ha estat bombardejada per les forces de Gaddafi, segons informacions de la cadena Al-Jazeera. A Misrata, la tercera ciutat del país, a 200 quilòmetres a l'est de la capital, l'exèrcit de Gaddafi hauria arribat fins al centre de la ciutat i hauria mort, segons els rebels, 40 manifestants i n'hauria ferit 300.
Mentrestant, el règim libi acusa els països que integren la coalició internacional de fer una croada contra ells. Afegeix que els atacs aeris han afectat diverses ciutats i han fet morts civils. La situació més delicada és a Ajdabiya, on les forces de la coalició han obligat les forces de Gaddafi a retirar-se de Bengasi cap al sud.
Discrepàncies internacionals
Sobre les acusacions d'haver ferit civils, la coalició internacional es defensa afirmant que no en tenen constància. El Regne Unit assegura que la missió s'està portant a terme amb èxit i que ja s'ha neutralitzat una part de les defenses antiaèries de Gaddafi.
Tot i això, cada cop sembla més evident que en l'operació internacional hi ha una certa descoordinació, per la falta d'un lideratge clar i per les diferents posicions sobre l'abast real dels atacs i els seus objectius. Itàlia ha amenaçat de recuperar el control de la bases que ha cedit si el comandament no passa a mans de l'OTAN. França i Espanya, en canvi, ressalten l'èxit de l'operació, com el Regne Unit. I Alemanya reitera que és una missió massa arriscada.
La posició dels Estats Units
Als Estats Units, per la seva banda, el lideratge militar de la missió els crema els dits i ja han dit que el cediran al més aviat possible. El cap de la coalició, el general nord-americà Carter Ham, ha assegurat que no és feina de la coalició ni eliminar el coronel Gaddafi ni donar suport a una ofensiva rebel. El responsable militar ha afegit que els bombardejos estan aconseguint els objectius programats i ha afegit que la implicació d'aparells d'altres països ha permès reduir el paper de les forces dels Estats Units.
L'exèrcit espanyol també participa en aquesta operació internacional per protegir la població civil dels atacs de Gaddafi, participació que encara no té l'autorització del Congrés dels Diputats. El tràmit es farà aquest migdia en un ple extraordinari en què en principi només el diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, i els del BNG hi votaran en contra.
