El Congrés aprova la participació militar espanyola a Líbia amb el vot favorable de tots els grups, excepte IU i el BNG
El Congrés ha aprovat la participació d'Espanya en l'operació militar de l'ONU a Líbia. La cambra baixa hi ha votat majoritàriament a favor, i només hi ha hagut 3 vots en contra d'IU i el BNG i una abstenció, presumiblement d'algun diputat del PP que s'hauria equivocat. Prèviament, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha defensat l'operació militar aliada a Líbia afirmant que si un estat no protegeix els seus ciutadans, la comunitat internacional ha d'intervenir-hi per protegir-los. L'autorització del Congrés és, en principi, per tres mesos, però es podria allargar si hi ha un nou mandat de les Nacions Unides.
El Congrés ha autoritzat la participació espanyola a la missió internacional a Líbia. Només hi ha hagut 3 vots en contra, d'IU i el BNG, i una abstenció.
En la seva intervenció davant del Congrés, Zapatero ha defensat l'actuació militar aliada a Líbia insistint que la reacció violenta de Gaddafi contra la població ha estat una excepció en les revoltes de la "primavera àrab" i que "no es podia permetre que Gaddafi ignorés la comunitat internacional i ataqués el seu propi poble". A més, ha afegit que la resolució 1973 no pretén l'expulsió del coronel Gaddafi, sinó que deixi d'usar les armes contra la població civil i que cessin els assassinats per mitjà d'una zona d'exclusió aèria i d'un embargament.
Zapatero també ha subratllat que es compleixen les quatre condicions per fer-ho, ja que hi ha una resolució de l'ONU, un acord europeu, que té la complicitat regional i el consens parlamentari.
El president del govern espanyol ha valorat que el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat a l'altura de la seva responsabilitat per respondre als atacs contra la població civil i que tres dies després tot apunta que està donant resultat, ja que han cessat els atacs indiscriminats contra els civils.
Rajoy fa servir sis cops la paraula "guerra"
El cap de l'oposició, Mariano Rajoy, ha dit que el PP no s'oposa a la decisió de Zapatero d'intervenir militarment a Líbia, però s'ha preguntat qui hi ha al capdavant del control, ja que presumeix que la guerra pot ser llarga i el desenllaç, incert. Durant la seva intervenció, de només sis minuts, cal destacar que Rajoy s'ha referit sis vegades a la situació i la intervenció militar a Líbia amb la paraula "guerra".
Pel que fa al diputat Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que per CiU l'únic problema de la resolució 1973 és que arriba tard, tot i que ha indicat que Espanya no té res a veure en aquest retard. Duran i Lleida ha afirmat: "Sento vergonya perquè no s'hagi fet abans i s'hagin perdut moltes vides humanes" durant aquest lapse d'indecisió i ha volgut destacar "com a homenatge" la figura de l'exalt representant dels Afers Exteriors de la UE, Javier Solana, ja que, segons ha dit, amb ell la Unió Europea tenia més visibilitat que actualment tot i l'augment de competències.
Intervenció de 500 soldats limitada a un mes
En principi, la intervenció està limitada a un mes, prorrogable pel que fa als caces bombarders, i a tres mesos pel que fa als mitjans que s'encarreguen de l'embargament marítim de Líbia. La missió també inclou la participació d'un contingent de 500 soldats.
Zapatero ha apuntat que Espanya hi participarà amb 5 avions, 4 caces F-18 i un avió d'abastiment Boeing 307, i també posarà a disposició de la coalició mitjans aeris i navals per aplicar l'embargament, concretament una fragata, un submarí i un sisè avió de vigilància marítima.
Crits de "No a la guerra" des de la tribuna
El debat s'ha acabat amb alguns crits de "No a la guerra", que han protagonitzat un grup de persones des de la tribuna de convidats.
Les forces de seguretat n'han efectuat el desallotjament i s'han apuntat les dades dels invitats, que resultat que eren membres de la plataforma No a la Guerra, liderada pel PCE, IU i altres col·lectus d'esquerra.
A diferència dels activistes saharauis encausats al desembre passat per motius similars, els quatre ciutadans no seran encausats perquè l'incident s'ha produït un cop acabada la sessió. Després del tràmit han abandonat el Congrés.
En la seva intervenció davant del Congrés, Zapatero ha defensat l'actuació militar aliada a Líbia insistint que la reacció violenta de Gaddafi contra la població ha estat una excepció en les revoltes de la "primavera àrab" i que "no es podia permetre que Gaddafi ignorés la comunitat internacional i ataqués el seu propi poble". A més, ha afegit que la resolució 1973 no pretén l'expulsió del coronel Gaddafi, sinó que deixi d'usar les armes contra la població civil i que cessin els assassinats per mitjà d'una zona d'exclusió aèria i d'un embargament.
Zapatero també ha subratllat que es compleixen les quatre condicions per fer-ho, ja que hi ha una resolució de l'ONU, un acord europeu, que té la complicitat regional i el consens parlamentari.
El president del govern espanyol ha valorat que el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat a l'altura de la seva responsabilitat per respondre als atacs contra la població civil i que tres dies després tot apunta que està donant resultat, ja que han cessat els atacs indiscriminats contra els civils.
Rajoy fa servir sis cops la paraula "guerra"
El cap de l'oposició, Mariano Rajoy, ha dit que el PP no s'oposa a la decisió de Zapatero d'intervenir militarment a Líbia, però s'ha preguntat qui hi ha al capdavant del control, ja que presumeix que la guerra pot ser llarga i el desenllaç, incert. Durant la seva intervenció, de només sis minuts, cal destacar que Rajoy s'ha referit sis vegades a la situació i la intervenció militar a Líbia amb la paraula "guerra".
Pel que fa al diputat Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que per CiU l'únic problema de la resolució 1973 és que arriba tard, tot i que ha indicat que Espanya no té res a veure en aquest retard. Duran i Lleida ha afirmat: "Sento vergonya perquè no s'hagi fet abans i s'hagin perdut moltes vides humanes" durant aquest lapse d'indecisió i ha volgut destacar "com a homenatge" la figura de l'exalt representant dels Afers Exteriors de la UE, Javier Solana, ja que, segons ha dit, amb ell la Unió Europea tenia més visibilitat que actualment tot i l'augment de competències.
Intervenció de 500 soldats limitada a un mes
En principi, la intervenció està limitada a un mes, prorrogable pel que fa als caces bombarders, i a tres mesos pel que fa als mitjans que s'encarreguen de l'embargament marítim de Líbia. La missió també inclou la participació d'un contingent de 500 soldats.
Zapatero ha apuntat que Espanya hi participarà amb 5 avions, 4 caces F-18 i un avió d'abastiment Boeing 307, i també posarà a disposició de la coalició mitjans aeris i navals per aplicar l'embargament, concretament una fragata, un submarí i un sisè avió de vigilància marítima.
Crits de "No a la guerra" des de la tribuna
El debat s'ha acabat amb alguns crits de "No a la guerra", que han protagonitzat un grup de persones des de la tribuna de convidats.
Les forces de seguretat n'han efectuat el desallotjament i s'han apuntat les dades dels invitats, que resultat que eren membres de la plataforma No a la Guerra, liderada pel PCE, IU i altres col·lectus d'esquerra.
A diferència dels activistes saharauis encausats al desembre passat per motius similars, els quatre ciutadans no seran encausats perquè l'incident s'ha produït un cop acabada la sessió. Després del tràmit han abandonat el Congrés.
