Corea, mig segle de tensió entre el nord i el sud
La tensió entre Corea del Nord i Corea del Sud fa més de mig segle que dura. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial i de la dominació japonesa sobre Corea, la península va quedar dividida en dues parts: l'URSS va prendre el control del nord i els EUA del sud. S'hi van establir dos governs independents, però la tensió creixent va desembocar en la guerra de Corea entre el 1950 i el 1953, que enfrontava dues visions del món: la comunista al nord, amb el suport de Pequín i Moscou, i la capitalista, al sud, amb el suport de Washington.
La guerra es va tancar amb un armistici, no pas amb un tractat de pau, i això fa que, tècnicament, els dos estats estiguin, des d'aleshores, en situació de guerra.
La reunificació de la península es va començar a abordar el 1990. Un any més tard, es va firmar el Pacte de Reconciliació, Cooperació i No Agressió, la base per a la coexistència pacífica. Però no seria fins al 2000 que els dos líders coreans firmarien un històric acord per obrir el camí de la reunificació.
No obstant això, l'any següent, en arribar a la presidència dels EUA, George Bush va optar per la via de la duresa contra el règim de Pyongyang, que va enquadrar en l'anomenat Eix del Mal, al costat de l'Iran.
La reconciliació entre les dues Corees es va continuar allunyant el 2002, amb la crisi al voltant del programa nuclear nord-coreà i enfrontaments armats entre els dos països a la frontera militar del Mar Groc.
Per segon cop en mig segle, els líders de les dues Corees van mantenir una cimera el 2007 d'on va sortir una declaració de pau a favor de la desnuclearització de la Península, i més cooperació econòmica.
Però l'escalada de la tensió no ha minvat malgrat aquests gestos: n'és la prova el llançament de coets de llarg abast, les proves nuclears subterrànies, i l'enfonsament d'un vaixell de guerra sud-coreà, un incident amb 46 morts del qual Seül sempre ha culpat el veí incòmode. Són, fins ara, els darrers capítols d'una història de tensió permanent.
La reunificació de la península es va començar a abordar el 1990. Un any més tard, es va firmar el Pacte de Reconciliació, Cooperació i No Agressió, la base per a la coexistència pacífica. Però no seria fins al 2000 que els dos líders coreans firmarien un històric acord per obrir el camí de la reunificació.
No obstant això, l'any següent, en arribar a la presidència dels EUA, George Bush va optar per la via de la duresa contra el règim de Pyongyang, que va enquadrar en l'anomenat Eix del Mal, al costat de l'Iran.
La reconciliació entre les dues Corees es va continuar allunyant el 2002, amb la crisi al voltant del programa nuclear nord-coreà i enfrontaments armats entre els dos països a la frontera militar del Mar Groc.
Per segon cop en mig segle, els líders de les dues Corees van mantenir una cimera el 2007 d'on va sortir una declaració de pau a favor de la desnuclearització de la Península, i més cooperació econòmica.
Però l'escalada de la tensió no ha minvat malgrat aquests gestos: n'és la prova el llançament de coets de llarg abast, les proves nuclears subterrànies, i l'enfonsament d'un vaixell de guerra sud-coreà, un incident amb 46 morts del qual Seül sempre ha culpat el veí incòmode. Són, fins ara, els darrers capítols d'una història de tensió permanent.
