La campanya digital guanya pes en els partits catalans
ICV estrena avui una xarxa pròpia, CiU ha llançat fa poc un sistema de tramesa de SMS, Ciutadans i el PP dialoguen vot a vot als seus "murs socials", el PSC repica a la xarxa els missatges que transporta als autobusos, ERC es concentra per ara en un eslògan que prova d'agrupar, i els que no són al Parlament però hi podrien ser intenten treure el cap en l'entorn digital tot i les estranyes patacades que reben.
La campanya electoral catalana ja ha demostrat que s'aboca a internet i les seves eines amb un èmfasi que no s'havia produït abans, entre altres raons perquè en aquests darrers quatre anys s'han desenvolupat les xarxes socials i els seus instruments més populars.
Si en les primeres "batalles" de fa uns quants mesos els contrincants esgrimien vídeos i assajaven noves eines, ara es concentren en els seus punts forts. Els que ja tenien la feina feta i els que hi arriben una mica més tard salten a l'arena amb propostes menys noves i amb pressupostos que es combaten amb entusiasme.
Multitramesa de SMS
CiU, que fa molt de temps que té la seva xarxa d'activistes ben greixada, continua provant sistemes innovadors, com ja va fer amb la primera xarxa pròpia i la primera aplicació per a mòbil.
Ha estrenat un sistema pioner per facilitar que els seus simpatitzants puguin enviar diversos SMS amb el mateix contingut a tants contactes com vulguin, des d'una aplicació web. És una plataforma gratuïta per als usuaris.
Ara bé, els missatges estan predefinits, per assegurar-se que no s'hi cola una "contraacció" i van firmats per la coalició o el candidat. Amb quatre clics és possible enviar una pila de SMS a telèfons... coneguts o no.
Reiteració multimèdia
El PSC, que combina sempre l'aparició de nous missatges en mobiliari urbà i autobusos amb la seva reexposició a internet, manté l'aposta pels vídeos, com es va demostrar amb l'aparició de la seva versió particular de "La vida de Monti". Com fa notar al seu blog el ciberactivista José Rodríguez, vinculat al sindicat UGT, no és el primer cop que es fa servir la negació de l'obra feta per aconseguir subratllar-la. Però sempre es reitera el mateix missatge, basat en les dades de gestió.
El web de la campanya socialista exposa un compte enrere en què cada vegada que falta un dia es combinen les dades. Per exemple, avui falten 25 dies, tants com el percentatge d'increment de banda ampla. Els 26 dies coincidien amb la mitjana d'habitatges de protecció oficial que han iniciat cada dia els darrers 4 anys. De manera que fins i tot en els textos s'insisteix en les dades com a argumentari.
Xarxa d'activistes per a Herrera
Fa tot l'efecte que els partits més grans ja han ensenyat el que es podia veure abans de l'inici formal de campanya, mentre que els altres aprofiten aquests dies previs per intentar ocupar el seu espai en una societat multipartidista.
ICV fa avui un salt amb l'estrena d'una xarxa pròpia, basada en el servei Ning que permet crear aquest tipus de relacions de manera personalitzada i que fan servir altres candidatures.
Ja fa uns quants dies que hi ha convidat militants i simpatitzants, però no és fins avui que s'ha obert de forma pública l'espai "Jo faig campanya per l'Herrera". La voluntat és clara: mobilitzar els propis i donar-los un espai de participació. Ara mateix s'hi compten més d'un centenar de ciberactivistes, segons fonts d'aquesta candidatura. La xarxa inclou elements per a tothom i també l'opció de registrar-s'hi per formar-ne part i accedir a més possibilitats d'actuació.
En un lloc destacat hi mostren el vídeo actual de campanya, ja que és en aquest canal on ICV ha assegurat que troba més recepció.
Agrupant amb etiquetes
ERC també aposta pel vídeo al seu web de campanya, on sosté l'eslògan que també redistribueix al Twitter: #gentvalenta, en una afirmació que no amaga la intenció d'agrupar. A més, s'ha acabat el termini del concurs de vídeos de campanya que tenien obert. El guanyador serà l'anunci electoral d'aquest partit en un dia de la campanya que encara està per decidir.
De tu a tu
El web del PP centra encara la seva preferència a "fer fora Zapatero de La Moncloa", com es pot llegir en un dels seus bàners clicables. Però la seva campanya digital es troba més efectiva a la xarxa Facebook, on la candidata es mostra molt activa, amb el seu equip, i des d'on sostenen una confrontació "vot a vot" amb ciberactivistes de Ciutadans per Catalunya, que solen mostrar-se participatius als murs populars.
L'èxit en nombre de visites del vídeo dels candidats despullats va aixecar sospites a causa de l'elevada xifra inicial, però fonts de la seva campanya digital desmentien cap "truc". El plantejament que fan segurament és atractiu fora de Catalunya; altrament, si les més de 400.000 vistes que acumula es convertissin en vots seria una sorpresa pels experts en demoscòpia.
El desig i les patacades
El vídeo és un recurs òptim per a grups amb menys capacitat de presència en altres mitjans. És una forma directa de comunicació sense intermediaris.
Fora dels límits parlamentaris, les altres candidatures amb opcions d'aconseguir un escó segons els sondejos malden per fer-se lloc. La candidatura de Solidaritat per la Independència s'ha trobat amb la desaparició sovintejada dels seus perfils al Facebook. Difonen el vídeo "Pensa un desig", que no pot competir per ara amb el ressò del vídeo popular sobre la independència que es va enregistrar a Vic amb l'objectiu de batre un rècord de participació. S'acosta al mig milió de visites, però tampoc en aquesta ocasió el comptador del canal YouTube sembla que es relacioni amb les urnes.
Sense sigles
S'ha donat a conèixer mentre apareixia al Twitter una campanya que demana el vot per a la independència, sense especificar cap de les llistes que fan seva aquesta proposta. Encara és aviat per avaluar la capacitat d'aquestes campanyes que defensen un projecte sense definir-se per unes sigles, però és raonable que busquin com a efecte un increment de la participació en els sectors de votants als quals s'adrecen i tenen el seu ressò.
Però hi haurà qui tard o d'hora en faci un judici fiable, perquè la campanya catalana del 2010, a més de ser la primera en què internet és un espai real de comunicació i debat, és també la que té més ulls a sobre. A banda dels mitjans de comunicació i els acadèmics, aquesta vegada s'han fet públics molts observadors que estudien el dia a dia i es fixen en detalls concrets com ara la presència al Facebook o la conversa al Twitter.
Si en les primeres "batalles" de fa uns quants mesos els contrincants esgrimien vídeos i assajaven noves eines, ara es concentren en els seus punts forts. Els que ja tenien la feina feta i els que hi arriben una mica més tard salten a l'arena amb propostes menys noves i amb pressupostos que es combaten amb entusiasme.
Multitramesa de SMS
CiU, que fa molt de temps que té la seva xarxa d'activistes ben greixada, continua provant sistemes innovadors, com ja va fer amb la primera xarxa pròpia i la primera aplicació per a mòbil.
Ha estrenat un sistema pioner per facilitar que els seus simpatitzants puguin enviar diversos SMS amb el mateix contingut a tants contactes com vulguin, des d'una aplicació web. És una plataforma gratuïta per als usuaris.
Ara bé, els missatges estan predefinits, per assegurar-se que no s'hi cola una "contraacció" i van firmats per la coalició o el candidat. Amb quatre clics és possible enviar una pila de SMS a telèfons... coneguts o no.
Reiteració multimèdia
El PSC, que combina sempre l'aparició de nous missatges en mobiliari urbà i autobusos amb la seva reexposició a internet, manté l'aposta pels vídeos, com es va demostrar amb l'aparició de la seva versió particular de "La vida de Monti". Com fa notar al seu blog el ciberactivista José Rodríguez, vinculat al sindicat UGT, no és el primer cop que es fa servir la negació de l'obra feta per aconseguir subratllar-la. Però sempre es reitera el mateix missatge, basat en les dades de gestió.
El web de la campanya socialista exposa un compte enrere en què cada vegada que falta un dia es combinen les dades. Per exemple, avui falten 25 dies, tants com el percentatge d'increment de banda ampla. Els 26 dies coincidien amb la mitjana d'habitatges de protecció oficial que han iniciat cada dia els darrers 4 anys. De manera que fins i tot en els textos s'insisteix en les dades com a argumentari.
Xarxa d'activistes per a Herrera
Fa tot l'efecte que els partits més grans ja han ensenyat el que es podia veure abans de l'inici formal de campanya, mentre que els altres aprofiten aquests dies previs per intentar ocupar el seu espai en una societat multipartidista.
ICV fa avui un salt amb l'estrena d'una xarxa pròpia, basada en el servei Ning que permet crear aquest tipus de relacions de manera personalitzada i que fan servir altres candidatures.
Ja fa uns quants dies que hi ha convidat militants i simpatitzants, però no és fins avui que s'ha obert de forma pública l'espai "Jo faig campanya per l'Herrera". La voluntat és clara: mobilitzar els propis i donar-los un espai de participació. Ara mateix s'hi compten més d'un centenar de ciberactivistes, segons fonts d'aquesta candidatura. La xarxa inclou elements per a tothom i també l'opció de registrar-s'hi per formar-ne part i accedir a més possibilitats d'actuació.
En un lloc destacat hi mostren el vídeo actual de campanya, ja que és en aquest canal on ICV ha assegurat que troba més recepció.
Agrupant amb etiquetes
ERC també aposta pel vídeo al seu web de campanya, on sosté l'eslògan que també redistribueix al Twitter: #gentvalenta, en una afirmació que no amaga la intenció d'agrupar. A més, s'ha acabat el termini del concurs de vídeos de campanya que tenien obert. El guanyador serà l'anunci electoral d'aquest partit en un dia de la campanya que encara està per decidir.
De tu a tu
El web del PP centra encara la seva preferència a "fer fora Zapatero de La Moncloa", com es pot llegir en un dels seus bàners clicables. Però la seva campanya digital es troba més efectiva a la xarxa Facebook, on la candidata es mostra molt activa, amb el seu equip, i des d'on sostenen una confrontació "vot a vot" amb ciberactivistes de Ciutadans per Catalunya, que solen mostrar-se participatius als murs populars.
L'èxit en nombre de visites del vídeo dels candidats despullats va aixecar sospites a causa de l'elevada xifra inicial, però fonts de la seva campanya digital desmentien cap "truc". El plantejament que fan segurament és atractiu fora de Catalunya; altrament, si les més de 400.000 vistes que acumula es convertissin en vots seria una sorpresa pels experts en demoscòpia.
El desig i les patacades
El vídeo és un recurs òptim per a grups amb menys capacitat de presència en altres mitjans. És una forma directa de comunicació sense intermediaris.
Fora dels límits parlamentaris, les altres candidatures amb opcions d'aconseguir un escó segons els sondejos malden per fer-se lloc. La candidatura de Solidaritat per la Independència s'ha trobat amb la desaparició sovintejada dels seus perfils al Facebook. Difonen el vídeo "Pensa un desig", que no pot competir per ara amb el ressò del vídeo popular sobre la independència que es va enregistrar a Vic amb l'objectiu de batre un rècord de participació. S'acosta al mig milió de visites, però tampoc en aquesta ocasió el comptador del canal YouTube sembla que es relacioni amb les urnes.
Sense sigles
S'ha donat a conèixer mentre apareixia al Twitter una campanya que demana el vot per a la independència, sense especificar cap de les llistes que fan seva aquesta proposta. Encara és aviat per avaluar la capacitat d'aquestes campanyes que defensen un projecte sense definir-se per unes sigles, però és raonable que busquin com a efecte un increment de la participació en els sectors de votants als quals s'adrecen i tenen el seu ressò.
Però hi haurà qui tard o d'hora en faci un judici fiable, perquè la campanya catalana del 2010, a més de ser la primera en què internet és un espai real de comunicació i debat, és també la que té més ulls a sobre. A banda dels mitjans de comunicació i els acadèmics, aquesta vegada s'han fet públics molts observadors que estudien el dia a dia i es fixen en detalls concrets com ara la presència al Facebook o la conversa al Twitter.
