janquim

Els punts TIC resolen més de sis-centes batalles diàries contra la fractura digital

Més de 600 punts arreu del país combaten l'anomenada "fractura digital" des de la màxima proximitat. Se'ls coneix com els "punts TIC", amb referència a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la seva naturalesa és molt diversa encara que els uneix un objectiu comú: estendre l'ús de les noves eines allà on és més complicat que arribi.

Actualitzat
La història d'aquesta gran batalla contra la fractura digital comença al barri barceloní del Raval, amb una associació impulsada bàsicament per mestres i educadors socials que ofereixen activitats als adolescents que han acabat l'escola i no tenen gaire més sortida que els carrers.

Jordi Pujol va ficar-hi cullerada


Tal com ho explica la seva coordinadora, Esther Subías, diverses entitats tenien converses amb l'administració, on es començava a intuir que sorgia un nou enfocament. Aquesta relació va permetre que aquella feina es convertís en un projecte més ambiciós en què més tard va intervenir-hi Miquel Puig, que més tard seria director de TV3. L'anècdota en tot el procés l'aporta una intervenció de l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, que va quedar impressionat, en una visita al barri, per la tasca que es duia a terme i els va proposar que ampliessin la mirada.

És difícil avaluar fins a quin punt aquesta recomanació presidencial va contribuir a l'impuls però la veritat és que poc després es creava la xarxa Òmnia, centrada en la inclusió social i la capacitació. Amb el pas dels anys, a més d'altres associacions que s'hi van afegir també s'hi van incorporar ajuntaments, consells comarcals i altres actuacions que provenien de l'administració.

Més tard, es van sumar a aquesta xarxa els telecentres que s'havien creat per dotar d'eines tecnològiques les persones sense aquest coneixement i els punts destinats a promoure el programari lliure, de manera que avui la xarxa de punts TIC supera els sis centenars (dels quals n'hi ha 124 que corresponen a la xarxa Òmnia original) i s'estén per tot el país. Uns antecedents una mica desendreçats amb un resultat més que positiu.

Adaptació a les necessitats

Jordi Bosch, que és el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, assegura a aquest mitjà que la xarxa és "una eina fonamental per a la divulgació del món digital". Més enllà d'aquesta asseveració, Bosch sosté que aquests punts TIC permeten apropar les tecnologies a la ciutadania i destaca la "capacitat d'adaptació funcional a les demandes de la societat" gràcies a una "estructura amb desplegament territorial que copsa les necessitats reals de les persones".

En efecte, a cadascun dels punts TIC s'hi viu una realitat ben diferent. Al del Raval, dediquen molts esforços a la inclusió. En una sala plena d'ordinadors, desenes de persones hi acudeixen cada matí per aprendre a fer servir internet per buscar feina. La idea bàsica és que no els ho ensenyen sinó que els ajuden a aprendre-ho, un matís substancial. També hi fan cursos d'alfabetització digital, realment molt bàsics. Com destaca Subías, "hi ha moltes persones que necessiten perdre la por i que aquí agafen el 'mouse' per primer cop".

El seu procediment defuig els simples cursos i opta per l'aprenentatge durant la producció, de manera que enceten projectes d'abast que duguin implícita la pràctica amb les noves eines. Aquest és el cas de projectes que han fet servir el vídeo i els jocs, per implicar els joves en una explicació real de la vida al barri que els servís per dur a la pràctica una experiència amb les eines TIC.

Alfabetització digital

Un estil semblant és el que fan servir, per exemple, a Mataró, on el pretext és un curs de cuina que permet que els que hi participen aprenguin a fer cerques a internet, a fer anar el processador de textos, la càmera digital...

A cada lloc l'experiència és diferent. A Manlleu, el punt TIC de la xarxa Òmnia, inclòs en els programes derivats de la llei de barris, atén la realitat d'una població que compta amb un 23% d'immigració, però hi ha un altre punt TIC que atén sobretot gent gran, que com aquell qui diu no havien vist un ordinador de gaire a prop i ara ja s'han convertit en assistents fidels de cursos diversos, com explica Olga Moreno, tècnica municipal de noves tecnologies.

A Tortosa també és aquest nucli de població el que troba acollida al punt TIC local, mentre que a Solsona, on el punt era en origen un telecentre de treball, s'orienten més cap al servei als emprenedors, amb vivers d'empreses i serveis d'ajuda específica per aquells que volen llançar un projecte. A més, com explica la seva coordinadora, Paloma Hernández, contribueixen a un laboratori que vol traslladar aquests coneixements a l'entorn rural.

Premi Infanta Cristina

De la mateixa manera, cadascun dels punts s'allotja en llocs de dimensió molt variada. N'hi ha que són realment modestos i n'hi ha que disposen de tant d'espai com l'ampli Citilab de Cornellà. És en aquest darrer on acaben de trobar una recompensa amb el Premi Infanta Cristina a la qualitat i les bones pràctiques que atorga l'Imserso pel seu projecte Seniorlab, que s'adreça a persones grans, en concret, als aturats de més de 50 anys.

La gran varietat d'aquesta xarxa i la seva experiència s'observa al mateix punt del Raval que va iniciar el procés. Si al matí hi ha sobretot adults, la majoria immigrants, a la tarda hi acudeixen els alumnes que gràcies al pla Educat1x1 tenen un ordinador però que a casa no disposen de connexió a internet. Arriben al número 6 de l'estret carrer Salvadors amb el seu portàtil per fer els deures. No és casual que fossin educadors d'aquest centre del Raval els que aportessin a la Festa dels Súpers un taller amb consells per a l'ús d'internet per part dels menors d'edat.

Esforç col·lectiu

Ja fa deu anys que aquesta iniciativa va començar però avui conformen la xarxa més de 600 punts, sense comptar les biblioteques, que també hi col·laboren. Una desena dels punts TIC són als centres penitenciaris, per ajudar els reclusos a preparar-se també en l'ús de les noves tecnologies.

En conjunt, per tant, són la mostra d'una formidable combinació de l'esforç privat i associatiu amb el suport públic. Més de sis-centes batalles diàries contra la fractura digital, amb prop de set-cents dinamitzadors i més de quatre mil ordinadors connectats, que passen desapercebudes per la gran majoria de persones però que té efectes concrets en molts ciutadans del país. Una xarxa formada per realitats molt variades que arriba a prop de 400 municipis del país i que posa en comú cada experiència mitjançant un blog i gràcies als vídeos que la periodista Anna Sánchez elabora per compartir tot el que aprenen.
Anar al contingut