Els professionals de la justícia debaten sobre l'ús d'internet a les presons
A la presó, a més de la privació de llibertat, hi ha altres "càstigs afegits", entre els quals un de molt notable: la prohibició absoluta de fer servir el correu electrònic, sistemes de telefonia mòbil i un accés molt restringit a internet. Els reclusos queden al marge del canvi que viu la societat, i per reduir aquesta fractura digital els professionals de la justícia impulsen l'ús de les tecnologies de la comunicació i la informació. Avui han començat a discutir un document de treball que volen que inspiri els màxims responsables del departament.
La història de la presència d'internet als centres penitenciaris va començar l'any 1997, amb la presó de dones, que va ser aleshores el primer centre de tot l'Estat a obrir aquesta finestra gràcies a uns acords amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com explica al 3cat24 Julio Zino, impulsor de la jornada sobre TIC i presons que s'ha fet avui al Centre d'Estudis Jurídics, "si els interns no es relacionen amb aquestes eines, el risc d'exclusió quan surtin serà molt elevat". La idea és que si entre els ciutadans lliures ja hi ha una gran fractura digital entre aquells que se saben desenvolupar amb aquestes eines i els que es poden considerar "analfabets digitals", la impossibilitat d'accedir-hi durant un període de temps llarg encara complica més l'aprenentatge.
La presència d'internet a les presons, per tant, respondria en primer terme a la mateixa missió de reinserció social que s'assumeix quan es condemna algú i se'l priva de llibertat. Ara mateix, la majoria dels usos que s'autoritzen estan relacionats amb l'educació i la formació. L'educació reglada acaba per fer sevir d'una manera o altra internet a uns quants centres, però hi ha també la formació especialitzada per millorar les competències digitals.
Ciberaules amb ordinadors reciclats
Això és el que fan des de les ciberaules, que coordina la fundació Andròmines. A totes les ciberaules es fa servir programari lliure i el maquinari consisteix en ordinadors de segona mà reciclats. Sempre es funciona amb una xarxa reduïda, amb un sol ordinador potent que controla el docent, mentre que els altres són terminals del primer.
Els punts TIC que hi ha distribuïts al conjunt del país, amb l'objectiu de formar les persones que ho necessiten en l'ús de les noves tecnologies també són presents entre reixes, en aquest cas gràcies a la Fundació Innovació per l'Acció Social (FIAS).
Llegir el diari, consultar la Viquipèdia
En alguns centres penitenciaris, aquest accés a internet és més flexible, de manera que els reclusos poden llegir el diari o consultar la Viquipèdia, a més de practicar amb altres eines com les presentacions amb Power Point o l'elaboració de vídeos amb tècniques simples d'animació.
Però, com admet Zino, el marge podria ser molt més ampli. En realitat, la legislació deixa clar que els presos tenen dret a establir comunicacions sense que siguin intervingudes, excepte si hi ha una ordre judicial. Això implica que les seves cartes no siguin llegides ni les seves telefonades enregistrades, però només es pot telefonar des d'unes cabines i amb un màxim de cops, mentre que el correu electrònic està prohibit.
Com explica Zino, prohibir el correu electrònic és equivalent a prohibir-los escriure cartes perquè els "e-mails" són les cartes d'avui. En el cas dels presos que tenen la família en altres països, per exemple, l'accés a un servei com Skype els permetria comunicar-s'hi sense els costos extraordinaris d'una telefonada en una cabina de pagament.
Prohibides les xarxes socials
L'accés a les xarxes socials com Facebook o Twitter també està del tot prohibit, tot i que és evident que permetrien una socialització amb l'exterior profitosa. Val la pena aclarir-ho: a la presó, a més del càstig de la reclusió, hi ha altres restriccions que afecten la vida de les persones. No disposen de telèfon ni de cap eina de comunicació amb l'exterior; a més de la privació de llibertat hi ha de condemna afegida la impossibilitat de tenir una vida digital.
L'argument que es fa servir sempre és el mateix: la seguretat. Però mentre els màxims responsables prenen decisions des d'una visió tòpica de la xarxa, els interns reclamen amb claredat que se'ls permeti aquest accés (com es pot veure en aquest vídeo d'Anna Sánchez produït per l'oficina tècnica dels Punts TIC).
Els professionals també ho exigeixen. Per fer-se una idea de la situació n'hi ha prou de comprovar que les biblioteques públiques dels centres penitenciaris no estan connectades a la resta de la xarxa.
Catalunya i els països nòrdics
Altres fonts consultades expliquen que en els darrers anys s'ha anat enrere i no ho atribueixen a una decisió política del més alt nivell sinó a un corrent d'opinió que sembla haver-se instal·lat en els comandaments intermedis, allà on fa uns anys hi havia una màniga més ampla i la convicció que internet ha d'acabar entrant a les presons.
Els models es troben a Noruega, Dinamarca, Suècia i Alemanya, de manera singular al land de Bremen, que és on treballa l'investigador Jürgen Hillmer. Aquest expert, que promou des de fa temps la introducció de les TIC a les presons, explica al 3cat24 que els països nòrdics són una referència, i destaca que Catalunya ha tingut un paper pioner que pot recuperar.
Com explica al 3cat24 Julio Zino, impulsor de la jornada sobre TIC i presons que s'ha fet avui al Centre d'Estudis Jurídics, "si els interns no es relacionen amb aquestes eines, el risc d'exclusió quan surtin serà molt elevat". La idea és que si entre els ciutadans lliures ja hi ha una gran fractura digital entre aquells que se saben desenvolupar amb aquestes eines i els que es poden considerar "analfabets digitals", la impossibilitat d'accedir-hi durant un període de temps llarg encara complica més l'aprenentatge.
La presència d'internet a les presons, per tant, respondria en primer terme a la mateixa missió de reinserció social que s'assumeix quan es condemna algú i se'l priva de llibertat. Ara mateix, la majoria dels usos que s'autoritzen estan relacionats amb l'educació i la formació. L'educació reglada acaba per fer sevir d'una manera o altra internet a uns quants centres, però hi ha també la formació especialitzada per millorar les competències digitals.
Ciberaules amb ordinadors reciclats
Això és el que fan des de les ciberaules, que coordina la fundació Andròmines. A totes les ciberaules es fa servir programari lliure i el maquinari consisteix en ordinadors de segona mà reciclats. Sempre es funciona amb una xarxa reduïda, amb un sol ordinador potent que controla el docent, mentre que els altres són terminals del primer.
Els punts TIC que hi ha distribuïts al conjunt del país, amb l'objectiu de formar les persones que ho necessiten en l'ús de les noves tecnologies també són presents entre reixes, en aquest cas gràcies a la Fundació Innovació per l'Acció Social (FIAS).
Llegir el diari, consultar la Viquipèdia
En alguns centres penitenciaris, aquest accés a internet és més flexible, de manera que els reclusos poden llegir el diari o consultar la Viquipèdia, a més de practicar amb altres eines com les presentacions amb Power Point o l'elaboració de vídeos amb tècniques simples d'animació.
Però, com admet Zino, el marge podria ser molt més ampli. En realitat, la legislació deixa clar que els presos tenen dret a establir comunicacions sense que siguin intervingudes, excepte si hi ha una ordre judicial. Això implica que les seves cartes no siguin llegides ni les seves telefonades enregistrades, però només es pot telefonar des d'unes cabines i amb un màxim de cops, mentre que el correu electrònic està prohibit.
Com explica Zino, prohibir el correu electrònic és equivalent a prohibir-los escriure cartes perquè els "e-mails" són les cartes d'avui. En el cas dels presos que tenen la família en altres països, per exemple, l'accés a un servei com Skype els permetria comunicar-s'hi sense els costos extraordinaris d'una telefonada en una cabina de pagament.
Prohibides les xarxes socials
L'accés a les xarxes socials com Facebook o Twitter també està del tot prohibit, tot i que és evident que permetrien una socialització amb l'exterior profitosa. Val la pena aclarir-ho: a la presó, a més del càstig de la reclusió, hi ha altres restriccions que afecten la vida de les persones. No disposen de telèfon ni de cap eina de comunicació amb l'exterior; a més de la privació de llibertat hi ha de condemna afegida la impossibilitat de tenir una vida digital.
L'argument que es fa servir sempre és el mateix: la seguretat. Però mentre els màxims responsables prenen decisions des d'una visió tòpica de la xarxa, els interns reclamen amb claredat que se'ls permeti aquest accés (com es pot veure en aquest vídeo d'Anna Sánchez produït per l'oficina tècnica dels Punts TIC).
Els professionals també ho exigeixen. Per fer-se una idea de la situació n'hi ha prou de comprovar que les biblioteques públiques dels centres penitenciaris no estan connectades a la resta de la xarxa.
Catalunya i els països nòrdics
Altres fonts consultades expliquen que en els darrers anys s'ha anat enrere i no ho atribueixen a una decisió política del més alt nivell sinó a un corrent d'opinió que sembla haver-se instal·lat en els comandaments intermedis, allà on fa uns anys hi havia una màniga més ampla i la convicció que internet ha d'acabar entrant a les presons.
Els models es troben a Noruega, Dinamarca, Suècia i Alemanya, de manera singular al land de Bremen, que és on treballa l'investigador Jürgen Hillmer. Aquest expert, que promou des de fa temps la introducció de les TIC a les presons, explica al 3cat24 que els països nòrdics són una referència, i destaca que Catalunya ha tingut un paper pioner que pot recuperar.
