Un grup anònim prova d'agitar les xarxes socials amb l'activitat de la comissió d'investigació
Un compte anònim del Twitter va prometre que aportaria informació privilegiada sobre la comissió parlamentària. Passades tres setmanes, una revisió dels seus missatges apunta que no se n'han acabat de sortir. Queda, si de cas, com un altre exemple de la utilització política d'internet, potser un altre assaig abans que arribin els comicis de la tardor.
La promesa va ser rotunda: "Segueix-nos!! Tindràs recompensa amb informació privilegiada!". Un grup anònim va començar la seva activitat a les xarxes socials a la vegada que iniciava les sessions la comissió parlamentària que investiga l'anomenat "cas Palau" i el possible finançament irregular de CiU.
Es fan conèixer com a CiUgate, en referència a altres escàndols polítics que fan servir aquesta terminació. Es tracta d'una deformació textual errònia, i cada vegada que s'anomenen els casos polítics amb aquest final s'obvia que "gate" no té aquest significat, és només un final de la paraula amb què s'al·ludeix a l'escàndol Watergate (que va forçar el president dels Estats Units Richard Nixon a dimitir). El nom prové de l'edifici que havia d'allotjar la convenció del Partit Demòcrata i on uns empleats del comitè de reelecció dels republicans volien instal·lar aparells d'escolta, l'edifici Watergate.
Sigui com sigui, CiUgate és el nom amb què des d'un compte al Twitter aquest grup anònim pretén informar en primícia des del dia 14 de juny. Des d'aleshores han llançat a l'espai menys de cent cinquanta missatges però sense revelar cap dada desconeguda ni aportar materials inèdits, tot i que el grup elabora documents que també penja gràcies a un servei per compartir presentacions.
Transparència o agitació
Es dóna la circumstància que aquesta comissió és pública, i les compareixences tenen lloc davant les càmeres i són retransmeses en directe pels mitjans públics. El vídeo està sempre actiu en aquest mateix mitjà digital.
Per això el grup, que no podia superar la transparència que ja existeix, semblava que podria anar més enllà del contingut de les sessions. Passades tres setmanes, la revisió dels seus missatges evidencia que no han seguit l'estil d'altres grups que promouen el trencament de secrets, com pugui ser el cas del polèmic Wikileaks, i tot fa creure que l'han inspirat voluntats legítimes d'agitació.
Això explicaria l'ús manipulat del logotip de la coalició conservadora, una emoticona somrient que l'equip de comunicació ha proposat als simpatitzants que personalitzin amb creativitat amb una recompensa de mil euros. Però el premi del concurs segur que no se l'endurà aquesta versió, entre altres motius perquè ha canviat el nom d'aquesta organització política pel de l'empresa constructora Ferrovial.
Si com a missió de transparència no ha respost a la promesa, com a acció de ciberactivisme no ha tingut tampoc una gran fortuna, perquè en aquest temps no han passat de la vintena justa de seguidors, tant al Twitter com al grup que han obert al Facebook.
Un "fail" entre batalles
En el codi que solen emprar molts internautes més habituats a la vida a la xarxa, en un argot ple d'anglicismes, quan una acció no reïx i se la considera un error corre el risc que se l'etiqueti amb la paraula "fail", de l'anglès "failure". Potser encara és aviat per considerar l'"operació CiUgate" com un fracàs però resulta obvi que no ha trobat ressò, potser perquè tampoc ha posat sobre la taula allò que havia assegurat.
No obstant això, la seva existència per ella mateixa resulta interessant des del punt de vista de la utilització política de les xarxes socials perquè confirma que la digitalització impulsa canvis en l'actitud participativa i prova que, en efecte, els partits polítics catalans assagen una confrontació a internet que ja ha provocat unes quantes batalles.
Es fan conèixer com a CiUgate, en referència a altres escàndols polítics que fan servir aquesta terminació. Es tracta d'una deformació textual errònia, i cada vegada que s'anomenen els casos polítics amb aquest final s'obvia que "gate" no té aquest significat, és només un final de la paraula amb què s'al·ludeix a l'escàndol Watergate (que va forçar el president dels Estats Units Richard Nixon a dimitir). El nom prové de l'edifici que havia d'allotjar la convenció del Partit Demòcrata i on uns empleats del comitè de reelecció dels republicans volien instal·lar aparells d'escolta, l'edifici Watergate.
Sigui com sigui, CiUgate és el nom amb què des d'un compte al Twitter aquest grup anònim pretén informar en primícia des del dia 14 de juny. Des d'aleshores han llançat a l'espai menys de cent cinquanta missatges però sense revelar cap dada desconeguda ni aportar materials inèdits, tot i que el grup elabora documents que també penja gràcies a un servei per compartir presentacions.
Transparència o agitació
Es dóna la circumstància que aquesta comissió és pública, i les compareixences tenen lloc davant les càmeres i són retransmeses en directe pels mitjans públics. El vídeo està sempre actiu en aquest mateix mitjà digital.
Per això el grup, que no podia superar la transparència que ja existeix, semblava que podria anar més enllà del contingut de les sessions. Passades tres setmanes, la revisió dels seus missatges evidencia que no han seguit l'estil d'altres grups que promouen el trencament de secrets, com pugui ser el cas del polèmic Wikileaks, i tot fa creure que l'han inspirat voluntats legítimes d'agitació.
Això explicaria l'ús manipulat del logotip de la coalició conservadora, una emoticona somrient que l'equip de comunicació ha proposat als simpatitzants que personalitzin amb creativitat amb una recompensa de mil euros. Però el premi del concurs segur que no se l'endurà aquesta versió, entre altres motius perquè ha canviat el nom d'aquesta organització política pel de l'empresa constructora Ferrovial.
Si com a missió de transparència no ha respost a la promesa, com a acció de ciberactivisme no ha tingut tampoc una gran fortuna, perquè en aquest temps no han passat de la vintena justa de seguidors, tant al Twitter com al grup que han obert al Facebook.
Un "fail" entre batalles
En el codi que solen emprar molts internautes més habituats a la vida a la xarxa, en un argot ple d'anglicismes, quan una acció no reïx i se la considera un error corre el risc que se l'etiqueti amb la paraula "fail", de l'anglès "failure". Potser encara és aviat per considerar l'"operació CiUgate" com un fracàs però resulta obvi que no ha trobat ressò, potser perquè tampoc ha posat sobre la taula allò que havia assegurat.
No obstant això, la seva existència per ella mateixa resulta interessant des del punt de vista de la utilització política de les xarxes socials perquè confirma que la digitalització impulsa canvis en l'actitud participativa i prova que, en efecte, els partits polítics catalans assagen una confrontació a internet que ja ha provocat unes quantes batalles.
