Michael T. Jones: "Google no vol controlar la informació, només fer-la accessible a tothom" (I)
Michael T. Jones és dinamitzador de tecnologia de Google i un dels fundadors de Google Earth. Una de les seves tasques principals és viatjar per tot el món, reunir-se amb empresaris i enginyers per avançar en la tecnologia que utilitzen, cada dia, milions de persones de tot el món. Aquesta setmana va venir a Barcelona convidat per la UOC i el 3cat24 va parlar amb ell sobre el poder que té Google actualment a internet.
Ha vingut a Barcelona a parlar sobre el poder de la informació. En què consisteix, segons Google?
El poder de la informació és permetre a tothom tenir accés a la informació. Si algú busca alguna cosa, nosaltres l'ajudem a trobar-la. No és tracta de col·leccionar dades, sinó de localitzar-les i compartir-les.
Google és un cercador, ofereix correu-e, mapes, vídeos, fòrums, llibres, notícies, xat, documents, salut... Pensen controlar totes les àrees possibles de la informació?
No diria la paraula "control". El nostre objectiu és fer que la informació sigui accessible a tothom. Organitzar vídeos, text, correu-e o llibres. Som només un vincle. El més útil a internet és aconseguir que cada persona sigui feliç, tingui més èxit o més salut perquè pot accedir a la informació que necessita ràpidament.
I què els diria a les empreses que es veuen amenaçades per aquests objectius de Google?
Els mitjans de comunicació, sobretot la premsa escrita, no han aprofitat les oportunitats tecnològiques que permet internet. Cada vegada que apareix una tecnologia, el seu negoci baixa. Nosaltres parlem amb els mitjans convencionals perquè optimitzin recursos.
Què els aconsellen?
En un diari l'opinió apareix tancada en columnes. A la televisió, disposes d'uns segons o minuts per informar. Però a internet, poden ser hores. Pots tenir tota l'opinió d'un columnista de manera que donis als lectors més profunditat. L'altre tema és que als diaris la informació no te continuïtat. Com a lector, vull que segueixi la propera setmana o mes. El "periodisme ciutadà" és una altra via per explorar i contribuir amb més informació. S'han d'oferir aquests serveis als lectors.
Google té alguna tecnologia que ajudi als mitjans a oferir continuïtat en la informació?
Hem treballat en aquesta línia amb el "New York Times". L'altre inconvenient actual de les notícies digitals és que quan vols canviar de pàgina és molt lent, la càrrega de fotos també, les notícies, o els anuncis. Hem creat el Google Fast Flip, que és molt més ràpid. I evolucionarem més tecnologies semblants.
L'editor Rupert Murdoch fa temps que presenta batalla a Google precisament per indexar les notícies dels diaris digitals. Com està aquest tema?
Google News indexa les notícies de diaris digitals que no són de pagament. Alguns mitjans ens han acusat de robar quota de mercat o visites amb aquesta pràctica. Però Google només posa les primeres ratlles de cada noticia. Quan cliques vas al mitjà. El que fem és portar-los visites. El problema és que molts d'aquests mitjans no saben treure-li benefici a la seva versió en línia. Murdoch vol fer pagar per la informació. És una opció, però no creiem que sigui la millor. Google vol fer un parternariat amb els mitjans per indexar tot el diari i mostrar només una part de la notícia als seus subscriptors. Per llegir la resta accedirien al diari digital. Aquesta seria una bona fórmula i tecnològicament estem preparats.
Un dels problemes dels mitjans és que no acaben d'aconseguir prou publicitat. Google ha inventat una nova manera de fer publicitat. Quin model seguir?
El problema és que ningú sap encara on està el negoci dels mitjans a la xarxa. Quan veus una publicitat a la notícia d'un diari digital no és sobre el que diu la notícia, sinó sobre qualsevol altre producte. Sí que hi ha mitjans que tenen una secció, per exemple, de viatges i busquen específicament la publicitat per aquestes pàgines. Però amb l'actualitat que surt a portada no passa això. I així la publicitat no té cap oportunitat de ser clicada.
Vostè llegeix algun diari de paper?
M'agrada llegir les diferents portades de molts mitjans i comparar titulars. I per a això Google News és ideal. M'aporta d'una mateixa notícia molts punts de vista i m'ajuda a conèixer qui hi ha al darrere de cada mitjà. Però encara queda molt a fer en el món del periodisme digital.
Com ara què?
Google no és un mitjà de comunicació ni ho vol ser. Això ha de quedar clar. Ajudem els diaris a entendre la tecnologia per tenir noves possibilitats en les quals potser no havien pensat. Creiem que el periodisme és molt important. Explicar les coses de forma imparcial i honesta també. Jo no crec que el periodisme estigui mort o que a la gent ja no li interessin les notícies. Al contrari. La democràcia requereix més informació, notícies amb més detalls, més profunditat, anàlisi, etc. Crec que els lectors hem de tenir una oferta variada per trobar la informació. Si la volem en un mitjà convencional, online, en un iPad o un mòbil. No entenc per què els editors pensen que la premsa de paper és la més important. Estan una mica ancorats en el passat.
Google Earth i altres...
Quan Google Earth va sortir va ser una revolució. Ens pot avançar alguna novetat pels mesos vinents?
No puc parlar gaire dels projectes de Google pel futur. Però Google Earth va ser un projecte de la Keyhole Corporation, una empresa de la qual vaig ser director. Al principi era com un somni entre amics. Després es va veure el seu potencial i Google va adquirir la tecnologia. I el somni es va fer realitat: no només tenim els oceans i mars sinó també tota la informació sobre els llocs. Per exemple, ho puc aprendre tot sobre Antoni Gaudí, la Sagrada Família, saber si algun dia s'acabarà de construir... que crec que mai. (Riures.) En línia puc saber sobre Barcelona, París, Moscou o Corea del Nord, fins i tot. Aquesta tecnologia és una oportunitat per als éssers humans per entendre el planeta en què viuen. Estic molt emocionat amb el projecte. Ja ho estava quan vaig tenir la idea i vaig veure que es podia fer realitat.
Google està pensant treballar amb la realitat augmentada per telèfons mòbils intel·ligents?
De nou, no et puc parlar dels projectes fins que no es presentin en públic. Però per exemple, ara estem descobrint que la veritable utilitat del Google Street, des d'un mòbil, és que si vas en bici o a peu en una ubicació desconeguda mai et perdràs perquè et guia. Un altre programa excel·lent és Google Star Map, que et permet veure pel mòbil les estrelles, les constel·lacions, els satèl·lits amb els seus noms. Pots entendre el planeta i el cel només amb el telèfon. Crec que és un bon començament en la direcció del que em preguntaves. En aquest sentit també és espectacular el Giga Pixel, un projecte en el qual participo.
En què consisteix?
És un hobby personal. Un amic meu feia càmeres i jo l'ajudava. Ell és bastant més intel·ligent que jo. En va crear una que permetia fer una sola foto des de la distància i després apropar-te al detall d'un dels personatges fins a veure-li nítidament la cara.
Això ja es va poder veure en el discurs inaugural a la presidència d'Obama, oi?
Sí, però allò era amb la tecnologia GigaPan, que has de fer centenars de fotos per aconseguir aquest efecte. Aquesta tecnologia la podràs veure a Google Earth aviat. Veuràs la foto d'una ciutat i faràs zoom per obtenir tots els detalls. En el cas del Giga Pixel és una única foto.
(Continua a la segona part de l'entrevista)
El poder de la informació és permetre a tothom tenir accés a la informació. Si algú busca alguna cosa, nosaltres l'ajudem a trobar-la. No és tracta de col·leccionar dades, sinó de localitzar-les i compartir-les.
Google és un cercador, ofereix correu-e, mapes, vídeos, fòrums, llibres, notícies, xat, documents, salut... Pensen controlar totes les àrees possibles de la informació?
No diria la paraula "control". El nostre objectiu és fer que la informació sigui accessible a tothom. Organitzar vídeos, text, correu-e o llibres. Som només un vincle. El més útil a internet és aconseguir que cada persona sigui feliç, tingui més èxit o més salut perquè pot accedir a la informació que necessita ràpidament.
I què els diria a les empreses que es veuen amenaçades per aquests objectius de Google?
Els mitjans de comunicació, sobretot la premsa escrita, no han aprofitat les oportunitats tecnològiques que permet internet. Cada vegada que apareix una tecnologia, el seu negoci baixa. Nosaltres parlem amb els mitjans convencionals perquè optimitzin recursos.
Què els aconsellen?
En un diari l'opinió apareix tancada en columnes. A la televisió, disposes d'uns segons o minuts per informar. Però a internet, poden ser hores. Pots tenir tota l'opinió d'un columnista de manera que donis als lectors més profunditat. L'altre tema és que als diaris la informació no te continuïtat. Com a lector, vull que segueixi la propera setmana o mes. El "periodisme ciutadà" és una altra via per explorar i contribuir amb més informació. S'han d'oferir aquests serveis als lectors.
Google té alguna tecnologia que ajudi als mitjans a oferir continuïtat en la informació?
Hem treballat en aquesta línia amb el "New York Times". L'altre inconvenient actual de les notícies digitals és que quan vols canviar de pàgina és molt lent, la càrrega de fotos també, les notícies, o els anuncis. Hem creat el Google Fast Flip, que és molt més ràpid. I evolucionarem més tecnologies semblants.
L'editor Rupert Murdoch fa temps que presenta batalla a Google precisament per indexar les notícies dels diaris digitals. Com està aquest tema?
Google News indexa les notícies de diaris digitals que no són de pagament. Alguns mitjans ens han acusat de robar quota de mercat o visites amb aquesta pràctica. Però Google només posa les primeres ratlles de cada noticia. Quan cliques vas al mitjà. El que fem és portar-los visites. El problema és que molts d'aquests mitjans no saben treure-li benefici a la seva versió en línia. Murdoch vol fer pagar per la informació. És una opció, però no creiem que sigui la millor. Google vol fer un parternariat amb els mitjans per indexar tot el diari i mostrar només una part de la notícia als seus subscriptors. Per llegir la resta accedirien al diari digital. Aquesta seria una bona fórmula i tecnològicament estem preparats.
Un dels problemes dels mitjans és que no acaben d'aconseguir prou publicitat. Google ha inventat una nova manera de fer publicitat. Quin model seguir?
El problema és que ningú sap encara on està el negoci dels mitjans a la xarxa. Quan veus una publicitat a la notícia d'un diari digital no és sobre el que diu la notícia, sinó sobre qualsevol altre producte. Sí que hi ha mitjans que tenen una secció, per exemple, de viatges i busquen específicament la publicitat per aquestes pàgines. Però amb l'actualitat que surt a portada no passa això. I així la publicitat no té cap oportunitat de ser clicada.
Vostè llegeix algun diari de paper?
M'agrada llegir les diferents portades de molts mitjans i comparar titulars. I per a això Google News és ideal. M'aporta d'una mateixa notícia molts punts de vista i m'ajuda a conèixer qui hi ha al darrere de cada mitjà. Però encara queda molt a fer en el món del periodisme digital.
Com ara què?
Google no és un mitjà de comunicació ni ho vol ser. Això ha de quedar clar. Ajudem els diaris a entendre la tecnologia per tenir noves possibilitats en les quals potser no havien pensat. Creiem que el periodisme és molt important. Explicar les coses de forma imparcial i honesta també. Jo no crec que el periodisme estigui mort o que a la gent ja no li interessin les notícies. Al contrari. La democràcia requereix més informació, notícies amb més detalls, més profunditat, anàlisi, etc. Crec que els lectors hem de tenir una oferta variada per trobar la informació. Si la volem en un mitjà convencional, online, en un iPad o un mòbil. No entenc per què els editors pensen que la premsa de paper és la més important. Estan una mica ancorats en el passat.
Google Earth i altres...
Quan Google Earth va sortir va ser una revolució. Ens pot avançar alguna novetat pels mesos vinents?
No puc parlar gaire dels projectes de Google pel futur. Però Google Earth va ser un projecte de la Keyhole Corporation, una empresa de la qual vaig ser director. Al principi era com un somni entre amics. Després es va veure el seu potencial i Google va adquirir la tecnologia. I el somni es va fer realitat: no només tenim els oceans i mars sinó també tota la informació sobre els llocs. Per exemple, ho puc aprendre tot sobre Antoni Gaudí, la Sagrada Família, saber si algun dia s'acabarà de construir... que crec que mai. (Riures.) En línia puc saber sobre Barcelona, París, Moscou o Corea del Nord, fins i tot. Aquesta tecnologia és una oportunitat per als éssers humans per entendre el planeta en què viuen. Estic molt emocionat amb el projecte. Ja ho estava quan vaig tenir la idea i vaig veure que es podia fer realitat.
Google està pensant treballar amb la realitat augmentada per telèfons mòbils intel·ligents?
De nou, no et puc parlar dels projectes fins que no es presentin en públic. Però per exemple, ara estem descobrint que la veritable utilitat del Google Street, des d'un mòbil, és que si vas en bici o a peu en una ubicació desconeguda mai et perdràs perquè et guia. Un altre programa excel·lent és Google Star Map, que et permet veure pel mòbil les estrelles, les constel·lacions, els satèl·lits amb els seus noms. Pots entendre el planeta i el cel només amb el telèfon. Crec que és un bon començament en la direcció del que em preguntaves. En aquest sentit també és espectacular el Giga Pixel, un projecte en el qual participo.
En què consisteix?
És un hobby personal. Un amic meu feia càmeres i jo l'ajudava. Ell és bastant més intel·ligent que jo. En va crear una que permetia fer una sola foto des de la distància i després apropar-te al detall d'un dels personatges fins a veure-li nítidament la cara.
Això ja es va poder veure en el discurs inaugural a la presidència d'Obama, oi?
Sí, però allò era amb la tecnologia GigaPan, que has de fer centenars de fotos per aconseguir aquest efecte. Aquesta tecnologia la podràs veure a Google Earth aviat. Veuràs la foto d'una ciutat i faràs zoom per obtenir tots els detalls. En el cas del Giga Pixel és una única foto.
(Continua a la segona part de l'entrevista)
