Michael T. Jones: "Google no vol controlar la informació, només fer-la accessible a tothom" (i II)
Michael T. Jones és dinamitzador de tecnologia de Google i un dels fundadors de Google Earth. Una de les seves tasques principals és viatjar per tot el món, reunir-se amb empresaris i enginyers per avançar en la tecnologia que utilitzen, cada dia, milions de persones de tot el món. Aquesta setmana va venir a Barcelona convidat per la UOC i el 3cat24 va parlar amb ell sobre el poder que té Google actualment a internet.
(Continua de la primera part)
Sobre el futur
L'any passat, el periodista nordamericà Jeff Jarvis va escriure un llibre sobre Google titulat "I Google... com ho faria?". Al llibre hi planteja la manera com Google fa negocis. L'ha llegit?
Sí. Va venir gent durant sis mesos i van estar observant la nostra tasca. Crec que la gent coneix Google a través dels seus productes. Hi treballem gent normal que pensem com la informació pot ajudar els altres. Per exemple, pensant en Google Health... vaig conèixer una senyora, fa alguns anys, a Mònaco. En veure'm, em va abraçar i em va fer un petó.
Així? Pel carrer?
Una senyora que treballava per al príncep i em va dir: "M'estava morint i Google em va salvar." Li vaig dir: "Com és, això?" Em va dir que després de consultar molts metges, es trobava fatal. Ningú no sabia què tenia. Va buscar informació a Google amb els seus símptomes, i va descobrir que tenia una malaltia rara. Va trigar sis mesos a recuperar-se però ara està perfectament. Increïble!. Em va fer un petó, però li vaig dir que el mèrit era seu. Vaig pensar en els milions de persones que cada dia utilitzen Google. Nosaltres no tenim les respostes sinó que facilitem l'accés a les respostes. T'imagines el que es podria fer si tinguéssim les històries clíniques de milions de persones?
On queda la intimitat de l'historial mèdic?
No cal tenir noms, només els casos, els símptomes i els efectes. Per trobar solucions. Podríem salvar moltes vides, viure més anys. Però en parlar amb els metges s'hi van negar en rodó. La gent ens va dir que era una idea terrible. Però crec que d'aquí a 50 anys viurem més, sabrem quines parts de la nostra història clínica són personals i quines no. Quan puguem reunir la informació, podrem establir tendències i veure les coses que funcionen. Hem de trobar la manera de provocar el canvi social, i trobar una solució sobre el que és privat i el que no ho és.
Com a enginyer informàtic de Google, com veu el futur?
La tecnologia més important en els propers 30 anys serà aquella que connecti la gent. Pots pensar ara en Facebook, Twitter o altres sistemes similars. També la manera com la gent aprèn serà diferent només en els propers deu anys. El que importa no és la forma sinó la comunicació, per això el mòbil és cada cop més comú. Veurem com el percentatge de gent connectada augmentarà proporcionalment i això provocarà, sense cap mena de dubte, uns canvis inimaginables ara. També veurem canvis grans demogràfics. La tecnologia farà que treballem, ens relacionem, ens comuniquem de maneres completament diferents. Crec que estem en un moment molt emocionant.
Sobre el futur
L'any passat, el periodista nordamericà Jeff Jarvis va escriure un llibre sobre Google titulat "I Google... com ho faria?". Al llibre hi planteja la manera com Google fa negocis. L'ha llegit?
Sí. Va venir gent durant sis mesos i van estar observant la nostra tasca. Crec que la gent coneix Google a través dels seus productes. Hi treballem gent normal que pensem com la informació pot ajudar els altres. Per exemple, pensant en Google Health... vaig conèixer una senyora, fa alguns anys, a Mònaco. En veure'm, em va abraçar i em va fer un petó.
Així? Pel carrer?
Una senyora que treballava per al príncep i em va dir: "M'estava morint i Google em va salvar." Li vaig dir: "Com és, això?" Em va dir que després de consultar molts metges, es trobava fatal. Ningú no sabia què tenia. Va buscar informació a Google amb els seus símptomes, i va descobrir que tenia una malaltia rara. Va trigar sis mesos a recuperar-se però ara està perfectament. Increïble!. Em va fer un petó, però li vaig dir que el mèrit era seu. Vaig pensar en els milions de persones que cada dia utilitzen Google. Nosaltres no tenim les respostes sinó que facilitem l'accés a les respostes. T'imagines el que es podria fer si tinguéssim les històries clíniques de milions de persones?
On queda la intimitat de l'historial mèdic?
No cal tenir noms, només els casos, els símptomes i els efectes. Per trobar solucions. Podríem salvar moltes vides, viure més anys. Però en parlar amb els metges s'hi van negar en rodó. La gent ens va dir que era una idea terrible. Però crec que d'aquí a 50 anys viurem més, sabrem quines parts de la nostra història clínica són personals i quines no. Quan puguem reunir la informació, podrem establir tendències i veure les coses que funcionen. Hem de trobar la manera de provocar el canvi social, i trobar una solució sobre el que és privat i el que no ho és.
Com a enginyer informàtic de Google, com veu el futur?
La tecnologia més important en els propers 30 anys serà aquella que connecti la gent. Pots pensar ara en Facebook, Twitter o altres sistemes similars. També la manera com la gent aprèn serà diferent només en els propers deu anys. El que importa no és la forma sinó la comunicació, per això el mòbil és cada cop més comú. Veurem com el percentatge de gent connectada augmentarà proporcionalment i això provocarà, sense cap mena de dubte, uns canvis inimaginables ara. També veurem canvis grans demogràfics. La tecnologia farà que treballem, ens relacionem, ens comuniquem de maneres completament diferents. Crec que estem en un moment molt emocionant.
