El recorregut de la batalla de l'Ebre, una mirada imprescindible cap al passat (III)
El marc teòric és imprescindible, però no suficient, per conèixer la realitat d'uns fets tan terribles. A cada pas, hi ha restes de l'activitat bèl·lica que va tenir lloc a les terres de l'Ebre, com poden ser refugis, trinxeres o fortificacions; és el que s'ha denominat com a espais històrics de la batalla de l'Ebre.
Abans d'arribar a la Fatarella, hi ha l'espai de les Devees, que acull una xarxa de construccions defensives que van crear les tropes republicanes per resistir els atacs de les tropes franquistes. Es tracta d'un dels refugis més grans que es conserven i una petita línia de trinxera que protegia l'antiga carretera d'accés a la població. També hi ha una petita construcció a l'altra banda de la muntanya, per si les tropes enemigues pujaven per l'altre costat.
Un lloc inèdit, però que previsiblement aviat es podrà visitar, és la posició fortificada de la Valljordà a la línia d'Algars. Una gran infraestructura de túnels reforçada amb ciment que albergava ben amagat enmig de la muntanya material i armes.
Les trinxeres dels Barrancs, situat sobre la línia del front que es va estabilitzar entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, permet circular per l'interior d'una llarga trinxera i accedir a les zones de descans i als llocs de comandament que es van anar construint al seu voltant. Sortint de la zona senyalitzada, i endinsant-se enmig del bosc, hi ha un bon nombre de refugis, excavats a la pedra.
Les trinxeres van ser la clau del sistema defensiu republicà. Situades al capdamunt de les infinites muntanyes que hi ha entre la Fatarella, la Pobla de Villalba i Corbera, hi ha quilòmetres i quilòmetres, que permeten fer-nos una idea de com es passaven les hores els soldats. De fet, els dos bàndols van tenir greus problemes amb la geografia de la zona. Sovint es confonien amb la gran quantitat de cotes i la línia de foc era força caòtica. Fins i tot, hi havia zones fortificades pels dos bàndols i ells mateixos feien fortificacions a banda i banda de les muntanyes perquè no se sabia per on vindria l'enemic.
Al pas per les trinxeres i els refugis, encara ara s'hi poden trobar bales, metralla o les llaunes de les sardines que menjaven els soldats. La zona va quedar totalment destruïda al final del conflicte bèl·lic i als camps no s'hi podia cultivar i, per tant, els veïns van poder subsistir gràcies a la gran quantitat de ferro que va quedar a la zona.
Continuant la ruta, al centre del Pinell de Brai es conserven un seguit d'edificis destruïts durant la batalla. Tot i la construcció de la resta del poble, aquests vestigis, anomenats les Cases Caigudes, són testimoni de l'estat en què van quedar les poblacions pròximes a la primera línia de foc.
Amb un disseny molt actual i innovador, als voltants de l'ermita de Sant Bartomeu, a la Fatarella, s'erigeix el Memorial de les Camposines, el primer monument en memòria de tots els combatents de la batalla, sense distinció de bàndols ni nacionalitat. A més, aquesta primavera hi descansaran les despulles d'una trentena de combatents, que encara avui estan enterrades arreu de les terres de l'Ebre. La ubicació d'aquest memorial té especial rellevància perquè se situa en la confluència de camins on es distribuïen soldats i materials durant la guerra, i ja al final de la batalla va ser l'últim punt fort de resistència.
La ruta acaba al Poble Vell de Corbera d'Ebre, testimoni mut de la cruesa de la batalla que va tenir lloc l'estiu de 1938. Aquest espai format per les restes de la població original és des de 1992 lloc d'interès cultural.
El Poble Vell s'alça sobre el turó de la Montera a 337 metres d'alçada. L'església de Sant Pere és el símbol més característic dels bombardejos que va patir la població. Però no és l'únic, cases, botigues i carrers empedrats mostren els fets esfereïdors dels quals van ser víctimes els seus habitants ara fa 70 anys.
Enmig del poble hi ha l'abecedari de la Llibertat, 28 lletres ubicades arreu del municipi destruït que pretén ser un monument universal a la pau i simbolitzen el compromís de l'art amb el rebuig a les guerres i les confrontacions bèl·liques. Els 25 artistes que les han dissenyat, amb tècniques i materials diversos, les exposen amb un objectiu: les lletres han de portar a les paraules, d'on ha de sorgir la fraternalitat.
El Consorci de la batalla de l'Ebre vol apropar la batalla de l'Ebre al gran públic amb el doble propòsit d'acostar-lo al seu passat immediat i d'oferir elements de reflexió pel futur potenciant els valors de la pau i el diàleg. En aquesta línia, continua treballant per recuperar més espais històrics, fer més centres d'interpretació i establir noves rutes.
Continua llegint
Primera part
Segona part
Abans d'arribar a la Fatarella, hi ha l'espai de les Devees, que acull una xarxa de construccions defensives que van crear les tropes republicanes per resistir els atacs de les tropes franquistes. Es tracta d'un dels refugis més grans que es conserven i una petita línia de trinxera que protegia l'antiga carretera d'accés a la població. També hi ha una petita construcció a l'altra banda de la muntanya, per si les tropes enemigues pujaven per l'altre costat.Un lloc inèdit, però que previsiblement aviat es podrà visitar, és la posició fortificada de la Valljordà a la línia d'Algars. Una gran infraestructura de túnels reforçada amb ciment que albergava ben amagat enmig de la muntanya material i armes. Les trinxeres dels Barrancs, situat sobre la línia del front que es va estabilitzar entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, permet circular per l'interior d'una llarga trinxera i accedir a les zones de descans i als llocs de comandament que es van anar construint al seu voltant. Sortint de la zona senyalitzada, i endinsant-se enmig del bosc, hi ha un bon nombre de refugis, excavats a la pedra. Les trinxeres van ser la clau del sistema defensiu republicà. Situades al capdamunt de les infinites muntanyes que hi ha entre la Fatarella, la Pobla de Villalba i Corbera, hi ha quilòmetres i quilòmetres, que permeten fer-nos una idea de com es passaven les hores els soldats. De fet, els dos bàndols van tenir greus problemes amb la geografia de la zona. Sovint es confonien amb la gran quantitat de cotes i la línia de foc era força caòtica. Fins i tot, hi havia zones fortificades pels dos bàndols i ells mateixos feien fortificacions a banda i banda de les muntanyes perquè no se sabia per on vindria l'enemic.Al pas per les trinxeres i els refugis, encara ara s'hi poden trobar bales, metralla o les llaunes de les sardines que menjaven els soldats. La zona va quedar totalment destruïda al final del conflicte bèl·lic i als camps no s'hi podia cultivar i, per tant, els veïns van poder subsistir gràcies a la gran quantitat de ferro que va quedar a la zona.
Continuant la ruta, al centre del Pinell de Brai es conserven un seguit d'edificis destruïts durant la batalla. Tot i la construcció de la resta del poble, aquests vestigis, anomenats les Cases Caigudes, són testimoni de l'estat en què van quedar les poblacions pròximes a la primera línia de foc.
Amb un disseny molt actual i innovador, als voltants de l'ermita de Sant Bartomeu, a la Fatarella, s'erigeix el Memorial de les Camposines, el primer monument en memòria de tots els combatents de la batalla, sense distinció de bàndols ni nacionalitat. A més, aquesta primavera hi descansaran les despulles d'una trentena de combatents, que encara avui estan enterrades arreu de les terres de l'Ebre. La ubicació d'aquest memorial té especial rellevància perquè se situa en la confluència de camins on es distribuïen soldats i materials durant la guerra, i ja al final de la batalla va ser l'últim punt fort de resistència.La ruta acaba al Poble Vell de Corbera d'Ebre, testimoni mut de la cruesa de la batalla que va tenir lloc l'estiu de 1938. Aquest espai format per les restes de la població original és des de 1992 lloc d'interès cultural.El Poble Vell s'alça sobre el turó de la Montera a 337 metres d'alçada. L'església de Sant Pere és el símbol més característic dels bombardejos que va patir la població. Però no és l'únic, cases, botigues i carrers empedrats mostren els fets esfereïdors dels quals van ser víctimes els seus habitants ara fa 70 anys. Enmig del poble hi ha l'abecedari de la Llibertat, 28 lletres ubicades arreu del municipi destruït que pretén ser un monument universal a la pau i simbolitzen el compromís de l'art amb el rebuig a les guerres i les confrontacions bèl·liques. Els 25 artistes que les han dissenyat, amb tècniques i materials diversos, les exposen amb un objectiu: les lletres han de portar a les paraules, d'on ha de sorgir la fraternalitat.El Consorci de la batalla de l'Ebre vol apropar la batalla de l'Ebre al gran públic amb el doble propòsit d'acostar-lo al seu passat immediat i d'oferir elements de reflexió pel futur potenciant els valors de la pau i el diàleg. En aquesta línia, continua treballant per recuperar més espais històrics, fer més centres d'interpretació i establir noves rutes.Continua llegint
Primera part
Segona part
