Caminal: "El Memorial honora els lluitadors de la llibertat i la democràcia" (III: Activitats 2009)
El Memorial Democràtic de la Generalitat va néixer amb l'objectiu de fomentar el coneixement històric de la lluita per la democràcia a Catalunya i amb la finalitat de garantir el dret cívic de la memòria. Amb motiu del 70è aniversari de l'exili republicà, el Memorial promourà un gran nombre d'activitats, entre les quals homenatges, exposicions i la senyalització de les rutes de l'exili de l'Empordà. El web de notícies 3cat24.cat ha entrevistat el seu director, Miquel Caminal, per parlar de la institució i la programació d'aquest 2009.
A principis de febrer presentàveu els actes per commemorar els 70 anys. Què en destaqueu?
Hi ha una primera idea que és fer entendre que l'exili és sobretot una permanència de la guerra que implica l'expulsió literal, obligatòria i forçosa de la pròpia terra. Senzillament per la raó que continuar-hi és un risc per a la pròpia vida. I això queda molt reflectit en una exposició important que es va inaugurar el 12 de març a l'edifici de Correus en què Jean Bigot rememora exili i repressió franquista a través de les històries dels seus besavis: Pompeu Fabra, exiliat, i Carles Rahola, afusellat el 15 de març de 1939. Hi ha una segona que és l'exili com a negació de la llibertat i de la identitat. Sentències de Shakespeare d'"El rei Lear", reflectida en una de les sales del Museu Memorial de l'Exili i diu que aquí no hi ha llibertat, això és l'exili. Una de les conseqüències de l'èxode de l'exili és l'expulsió de la pròpia terra, la pèrdua d'aquesta identitat, de l'ús de la pròpia llengua i, això, naturalment, és la negació de la llibertat. Aquesta idea queda molt reflectida en moltes i diferents activitats, com l'exposició a Girona "Identitat i exili", sobre el trauma que provoca l'exili. O l'anada a Portbou del tren de l'exili refarà el trajecte que fa 70 anys van fer milers d'exiliats sortint de Barcelona cap a Portbou. Es tracta de la metàfora del tren que porta a la pèrdua d'identitat, a viure en terres que potser seran acollidores, que faran de l'exili emigració, però sempre recordant que no pots tornar a la teva terra. Hi ha altres activitats, però aquesta és especialment simbòlica.
Des de l'exili també es pot fer resistència, no només des de l'interior, i, en aquest sentit, el concert de Músiques de l'Exili pretén ser un homenatge a les persones que el van viure i també als països que les van acollir. Sota la direcció musical de Pau Guillamet "Guillamino" i Manuel Gacía, importants músics com Maria del Mar Bonet, interpreten un repertori de cançons amb l'exili com a eix construït, construït a partir dels textos de Pere Quart i Pablo Neruda.
Hi haurà fins a nou exposicions que recuperen la memòria de l'exili, com la mateixa exposició "Pau Casals", en què s'entén l'exili com a solidaritat. Pau Casals va ser un músic universal amb projecció internacional, però abans de tot va ser un ciutadà solidari amb els que patien un pitjor exili que ell i valent en els diferents llocs on va estar, no només per afirmar la seva condemna absoluta i militant contra la dictadura, sinó també per criticar l'actitud col·laboracionista dels governs liberals. A més, Pau Casals va ser un clar exemple de no perdre mai l'esperança, de considerar que algun dia la llibertat serà recuperada. El Museu del Memorial Exili, a més, organitza altres activitats, com ara una exposició de Manuel Moros.
I després hi ha altres activitats previstes per commemorar el 70è aniversari de l'exili republicà, que esperem que siguin ben rebudes, que inclouen les rutes de l'exili de l'Empordà, a més d'homenatges i altres activitats commemoratives. De tota manera, l'agenda d'activitats es manté oberta.
La ruta de l'exili forma part dels espais de la memòria.
Se senyalitzaran aquest any 30 punts de les rutes de l'exili a l'Empordà.
Han obert un web per penjar l'agenda d'enguany.
Sí, una web en què anirà sortint tota la informació de les activitats que faci o impulsi el Memorial aquest 2009. A nivell d'agenda i de continguts i molt simplificats perquè tothom ho pugui conèixer.
També hi ha el blog "Diari d'un exiliat". Com sorgeix la idea?
De seguida va semblar que la manera de poder mostrar què és l'exili és vivint i explicant una experiència personal, i vam decidir fer el diari d'un exiliat des del punt de vista dels vençuts més humils. Es tracta de les reflexions que Ramon Moral escrivia en el seu diari fa 70 anys. Moral va iniciar el seu diari el 5 de març de 1939 i el va escriure fins al 24 de desembre d'aquell any. Després de creuar la frontera francesa, va ser traslladat als camps de Sant Cebrià i Argelers.
Un element important és fer accessible tota la informació relacionada amb la memòria històrica. A banda d'exposicions, com preteneu difondre-la?
A veure si el 2009 la podem concretar, però seria bo que cada any el Memorial tingués un anuari on hi hagués reflectida l'activitat que, fonamentalment, s'ha fet i que incorporés articles de fons per obrir el debat i una part final, a poder ser, publicada en anglès, de cara a un vessant molt important que és la internacionalització. Actualment difonem la informació a través de la pàgina web del Memorial, com a via d'informació permanent, i dels mitjans de comunicació, especialment destacar la col·laboració amb les publicacions "Sàpiens" i l'"Avenç".
Més entrevista
Primera part (D de democràcia)
Segona part (Iniciatives)
Hi ha una primera idea que és fer entendre que l'exili és sobretot una permanència de la guerra que implica l'expulsió literal, obligatòria i forçosa de la pròpia terra. Senzillament per la raó que continuar-hi és un risc per a la pròpia vida. I això queda molt reflectit en una exposició important que es va inaugurar el 12 de març a l'edifici de Correus en què Jean Bigot rememora exili i repressió franquista a través de les històries dels seus besavis: Pompeu Fabra, exiliat, i Carles Rahola, afusellat el 15 de març de 1939. Hi ha una segona que és l'exili com a negació de la llibertat i de la identitat. Sentències de Shakespeare d'"El rei Lear", reflectida en una de les sales del Museu Memorial de l'Exili i diu que aquí no hi ha llibertat, això és l'exili. Una de les conseqüències de l'èxode de l'exili és l'expulsió de la pròpia terra, la pèrdua d'aquesta identitat, de l'ús de la pròpia llengua i, això, naturalment, és la negació de la llibertat. Aquesta idea queda molt reflectida en moltes i diferents activitats, com l'exposició a Girona "Identitat i exili", sobre el trauma que provoca l'exili. O l'anada a Portbou del tren de l'exili refarà el trajecte que fa 70 anys van fer milers d'exiliats sortint de Barcelona cap a Portbou. Es tracta de la metàfora del tren que porta a la pèrdua d'identitat, a viure en terres que potser seran acollidores, que faran de l'exili emigració, però sempre recordant que no pots tornar a la teva terra. Hi ha altres activitats, però aquesta és especialment simbòlica.
Des de l'exili també es pot fer resistència, no només des de l'interior, i, en aquest sentit, el concert de Músiques de l'Exili pretén ser un homenatge a les persones que el van viure i també als països que les van acollir. Sota la direcció musical de Pau Guillamet "Guillamino" i Manuel Gacía, importants músics com Maria del Mar Bonet, interpreten un repertori de cançons amb l'exili com a eix construït, construït a partir dels textos de Pere Quart i Pablo Neruda.
Hi haurà fins a nou exposicions que recuperen la memòria de l'exili, com la mateixa exposició "Pau Casals", en què s'entén l'exili com a solidaritat. Pau Casals va ser un músic universal amb projecció internacional, però abans de tot va ser un ciutadà solidari amb els que patien un pitjor exili que ell i valent en els diferents llocs on va estar, no només per afirmar la seva condemna absoluta i militant contra la dictadura, sinó també per criticar l'actitud col·laboracionista dels governs liberals. A més, Pau Casals va ser un clar exemple de no perdre mai l'esperança, de considerar que algun dia la llibertat serà recuperada. El Museu del Memorial Exili, a més, organitza altres activitats, com ara una exposició de Manuel Moros.
I després hi ha altres activitats previstes per commemorar el 70è aniversari de l'exili republicà, que esperem que siguin ben rebudes, que inclouen les rutes de l'exili de l'Empordà, a més d'homenatges i altres activitats commemoratives. De tota manera, l'agenda d'activitats es manté oberta.
La ruta de l'exili forma part dels espais de la memòria.
Se senyalitzaran aquest any 30 punts de les rutes de l'exili a l'Empordà.
Han obert un web per penjar l'agenda d'enguany.
Sí, una web en què anirà sortint tota la informació de les activitats que faci o impulsi el Memorial aquest 2009. A nivell d'agenda i de continguts i molt simplificats perquè tothom ho pugui conèixer.
També hi ha el blog "Diari d'un exiliat". Com sorgeix la idea?
De seguida va semblar que la manera de poder mostrar què és l'exili és vivint i explicant una experiència personal, i vam decidir fer el diari d'un exiliat des del punt de vista dels vençuts més humils. Es tracta de les reflexions que Ramon Moral escrivia en el seu diari fa 70 anys. Moral va iniciar el seu diari el 5 de març de 1939 i el va escriure fins al 24 de desembre d'aquell any. Després de creuar la frontera francesa, va ser traslladat als camps de Sant Cebrià i Argelers.
Un element important és fer accessible tota la informació relacionada amb la memòria històrica. A banda d'exposicions, com preteneu difondre-la?
A veure si el 2009 la podem concretar, però seria bo que cada any el Memorial tingués un anuari on hi hagués reflectida l'activitat que, fonamentalment, s'ha fet i que incorporés articles de fons per obrir el debat i una part final, a poder ser, publicada en anglès, de cara a un vessant molt important que és la internacionalització. Actualment difonem la informació a través de la pàgina web del Memorial, com a via d'informació permanent, i dels mitjans de comunicació, especialment destacar la col·laboració amb les publicacions "Sàpiens" i l'"Avenç".
Més entrevista
Primera part (D de democràcia)
Segona part (Iniciatives)
