Caminal: "El Memorial honora els lluitadors de la llibertat i la democràcia" (II: Iniciatives)
El Memorial Democràtic de la Generalitat va néixer amb l'objectiu de fomentar el coneixement històric de la lluita per la democràcia a Catalunya i amb la finalitat de garantir el dret cívic de la memòria. Amb motiu del 70è aniversari de l'exili republicà, el Memorial promourà un gran nombre d'activitats, entre les quals homenatges, exposicions i la senyalització de les rutes de l'exili de l'Empordà. El web de notícies 3cat24.cat ha entrevistat el seu director, Miquel Caminal, per parlar de la institució i la programació d'aquest 2009.
Tal com ha donat a entendre la memòria històrica encara provoca avui molta polèmica. Què en pensa?
La recuperació de la memòria no és voler girar la truita. És impossible canviar els fets, perquè, entre altres coses, la història està escrita. Tampoc es tracta de reobrir ferides. Per mi és especialment important, i crec que ho és pels que d'una manera o altra estem vinculats en la memòria històrica, que les víctimes innocents poden haver-se produït en qualsevol circumstància i hem de ser no només generesos, sinó justos. Hi van haver víctimes innocents durant la Guerra Civil als dos costats. Tenim una exigència moral de no obrir ferides i de fer honor a les víctimes innocents. Em sembla que això és molt important i no hi ha futur ni reconciliació democràtica si no s'entén que les víctimes innocents han de ser tractades sense posar color unes o altres per distingir-les. Les víctimes innocents són víctimes innocents i punt, s'hagin produït on s'hagin produït, sigui quina sigui la seva ideologia, siguin quines siguin les seves creences, la seva existència o la biografia singular. Però tampoc ens confonguem perquè la memòria històrica vol dir saber distingir entre dictadura i democràcia. Per això és tan important la llei del Memorial Democràtic. No n'hi ha prou a dir Memorial i posar històrica, sinó Memorial i la D de Democràcia, perquè aquí sí que no hi ha neutralitat. Quan nosaltres fem cap concessió a la dictadura, marquem línia. No som neutrals. Tenir memòria històrica vol dir saber distingir entre qui lluitava per la dictadura i per un règim dictatorial, que, a més, van mantenir durant 40 anys, i que lluitaven per la democràcia. No poden haver-hi dubtes. I, en aquest sentit, no podem cedir perquè aleshores ens confondríem tant que, fins i tot, ens oblidaríem que el nostre objectiu fonamental és aconseguir la democràcia per sempre més.
A Catalunya es promouen moltes iniciatives, però es topa amb l'Estat, que delega la qüestió a les comunitats i moltes d'elles no fan res, com per exemple el País Valencià.
El nostre avantatge, que em sembla que poques comunitats ho poden dir, és que aquells partits que són hereus, els hi agradi o no, de la dictadura franquista, malgrat que els anys sortosament han passat i avui no estem per assenyalar ningú, van tenir uns resultats dolents o molt dolents a Catalunya en les primeres eleccions, però no tan dolents a la resta de l'Estat i per aquest fet s'explica que no hi hagi tan interès en altres comunitats autònomes a tenir una institució equiparable al Memorial Democràtic. Em sembla que és qüestió de temps. Catalunya, en alguns punts, continua sent motor i qui pren la iniciativa i, en aquest sentit, estic convençut que el Memorial Demorcràtic és una institució que altres comunitats autònomes promouran. I per què no, des del mateix govern central i de les institucions generals de l'Estat també es poden promoure polítiques públiques de la llei de memòria històrica, que forma part d'aquest procés que sabem que és costós, difícil, però que, malgrat les dificultats, s'està avançant.
Entre les activitats del Memorial, hi ha el fet de donar suport a iniciatives a favor de la restitució de la memòria. A quines?
No voldria concretar, però tot el que sigui promoció de la recerca en qüestions vinculades en memòria des del món de la universitat, amb els quals tenim una relació molt directa, centres d'investigació i arxius, entre d'altres. Però, i és una preocupació que tinc especialment, no voldria que la recerca se centrés únicament en el que entenem per investigació històrica. Crec que des d'altres camps, com el del cinema, del dret, de la ciència política, l'antroplogia o des de la psquiatria. Des de la literatura es pot fer feina en la línia que vol el Memorial Democràtic. Des d'aquest punt de vista, estem muntant una recerca, si és possible, d'una pel·lícula, un documental, un audiovisual sobre aspectes que es relacionen amb valors democràtics o recuperació de la memòria. A banda de diversificar els camps, també són importants els espais de memòria. L'aspecte patrimonial i, per tant, tot allò que localitza físicament llocs que han estat importants, que pot ser des de la dignificació de les víctimes o de les fosses fins a la realització d'algun monument o dignificació d'algun espai vinculat a la Guerra Civil i l'exili, des de la batalla de l'Ebre fins al pas de frontera. Una línia important són les exposicions. Se n'han fet no únicament vinculades a la retirada i a l'exili, també a la transició democràtica. I les publicacions. S'han tret col·leccions diverses, es col·labora amb "Sapiens", tenim la revista "Avenç". Hi ha la voluntat de seguir per aquesta via i sóc especialment sensible amb la idea d'afavorir una nova col·lecció de textos clàssics dedicats a la democràcia i a la llibertat. Per tant, s'ha anat fent tot allò que ve per la via de la recerca, accions orientades a l'exposició, l'audiovisual, documentals, cinema o teatre, que també pot ser una bona via de pedagogia democràtica i de memòria, i això s'ha concretat amb una gran quantitat d'activitats concretes. Se n'han fet moltes. Per donar un exemple gràfic, l'exposició de Manuel Moros al Museu de l'Exili de la Jonquera sobre la primera gran sortida de republicans. El ritme d'activitats és elevat.
A nivell educatiu, quines són les línies d'actuació?
Aquest és un camp que hem de promoure perquè, segurament, és el que ens garanteix millor el futur. La col·laboració amb els centres d'ensenyament, l'especial dedicació de cara a la joventut o trobar la manera que escoles i instituts es beneficiïn de tot aquest conjunt d'activitats és un repte que tenim i que potser hem de promoure en major grau. Si fins al dia d'avui, ens hem adreçat al conjunt de la ciutadania, caldria ara una política pública de pedagogia democràtica i de coneixement de la nostra història especialment orientada cap al jovent i cap als centres dedicats a l'ensenyament. Em consta que és constant l'assistència d'escoles en algunes exposicions, que es demostren molt útil des del punt de vista d'informació i de coneixement, però hauríem de buscar la manera de promoure-ho més. Per exemple, el Museu Exili de la Jonquera mereixeria que cada dia hi arribessin uns quants autobusos de diferents escoles i instituts de Catalunya i que veiessin l'exposició permanent, de gran qualitat. És la millor manera d'aprendre què va passar durant la Guerra Civil. El Memorial Democràtic té en la seva composició dels òrgans de govern representació dels diferents departaments de la Generalitat, entre d'altres el Departament d'Educació, sense oblidar la universitat.
Hi ha molts joves que recullen els testimonis dels seus avis, com es pot veure en el nostre especial.
Això és molt interessant. Els fills tenen tendència, per la marca que tenen a sobre de l'experiència dels pares, a mirar cap a una altra banda. Gairebé com a actitud de supervivència. I els que acostumen a recuperar la pròpia història familiar, de l'avi, són els néts. Com que sóc professor de la universitat m'he trobat amb alguns exemples de persones joves interessades a recuperar la memòria que afecta l'experiència familiar, i efectivament és un fenomen que s'està estenent molt en els darrers anys, i això és molt positiu i té una gran receptivitat. Hi ha voluntat i ganes de saber, perquè si hi ha una cosa tremenda que va tenir l'exili i la derrota republicana no són ja els anys de silenci, sinó l'oblit. L'oblit com a manera de sobreviure. I això és duríssim, així com que hagin hagut de passar tants anys perquè les persones directament vinculades amb desapareguts republicans s'hagin començat a atrevir a explicar la seva situació, el seu cas, a donar dades, i aquí ha jugat un paper molt important el nét que reclama: "Avi, explica'm." Quan es fa la pregunta, es busca la informació i comença a recuperar-se la memòria. Des d'aquest punt de vista, els joves fan d'activadors de la memòria.
Més entrevista
Primera part (D de democràcia)
Tercera part (Activitats 2009)
La recuperació de la memòria no és voler girar la truita. És impossible canviar els fets, perquè, entre altres coses, la història està escrita. Tampoc es tracta de reobrir ferides. Per mi és especialment important, i crec que ho és pels que d'una manera o altra estem vinculats en la memòria històrica, que les víctimes innocents poden haver-se produït en qualsevol circumstància i hem de ser no només generesos, sinó justos. Hi van haver víctimes innocents durant la Guerra Civil als dos costats. Tenim una exigència moral de no obrir ferides i de fer honor a les víctimes innocents. Em sembla que això és molt important i no hi ha futur ni reconciliació democràtica si no s'entén que les víctimes innocents han de ser tractades sense posar color unes o altres per distingir-les. Les víctimes innocents són víctimes innocents i punt, s'hagin produït on s'hagin produït, sigui quina sigui la seva ideologia, siguin quines siguin les seves creences, la seva existència o la biografia singular. Però tampoc ens confonguem perquè la memòria històrica vol dir saber distingir entre dictadura i democràcia. Per això és tan important la llei del Memorial Democràtic. No n'hi ha prou a dir Memorial i posar històrica, sinó Memorial i la D de Democràcia, perquè aquí sí que no hi ha neutralitat. Quan nosaltres fem cap concessió a la dictadura, marquem línia. No som neutrals. Tenir memòria històrica vol dir saber distingir entre qui lluitava per la dictadura i per un règim dictatorial, que, a més, van mantenir durant 40 anys, i que lluitaven per la democràcia. No poden haver-hi dubtes. I, en aquest sentit, no podem cedir perquè aleshores ens confondríem tant que, fins i tot, ens oblidaríem que el nostre objectiu fonamental és aconseguir la democràcia per sempre més.
A Catalunya es promouen moltes iniciatives, però es topa amb l'Estat, que delega la qüestió a les comunitats i moltes d'elles no fan res, com per exemple el País Valencià.
El nostre avantatge, que em sembla que poques comunitats ho poden dir, és que aquells partits que són hereus, els hi agradi o no, de la dictadura franquista, malgrat que els anys sortosament han passat i avui no estem per assenyalar ningú, van tenir uns resultats dolents o molt dolents a Catalunya en les primeres eleccions, però no tan dolents a la resta de l'Estat i per aquest fet s'explica que no hi hagi tan interès en altres comunitats autònomes a tenir una institució equiparable al Memorial Democràtic. Em sembla que és qüestió de temps. Catalunya, en alguns punts, continua sent motor i qui pren la iniciativa i, en aquest sentit, estic convençut que el Memorial Demorcràtic és una institució que altres comunitats autònomes promouran. I per què no, des del mateix govern central i de les institucions generals de l'Estat també es poden promoure polítiques públiques de la llei de memòria històrica, que forma part d'aquest procés que sabem que és costós, difícil, però que, malgrat les dificultats, s'està avançant.
Entre les activitats del Memorial, hi ha el fet de donar suport a iniciatives a favor de la restitució de la memòria. A quines?
No voldria concretar, però tot el que sigui promoció de la recerca en qüestions vinculades en memòria des del món de la universitat, amb els quals tenim una relació molt directa, centres d'investigació i arxius, entre d'altres. Però, i és una preocupació que tinc especialment, no voldria que la recerca se centrés únicament en el que entenem per investigació històrica. Crec que des d'altres camps, com el del cinema, del dret, de la ciència política, l'antroplogia o des de la psquiatria. Des de la literatura es pot fer feina en la línia que vol el Memorial Democràtic. Des d'aquest punt de vista, estem muntant una recerca, si és possible, d'una pel·lícula, un documental, un audiovisual sobre aspectes que es relacionen amb valors democràtics o recuperació de la memòria. A banda de diversificar els camps, també són importants els espais de memòria. L'aspecte patrimonial i, per tant, tot allò que localitza físicament llocs que han estat importants, que pot ser des de la dignificació de les víctimes o de les fosses fins a la realització d'algun monument o dignificació d'algun espai vinculat a la Guerra Civil i l'exili, des de la batalla de l'Ebre fins al pas de frontera. Una línia important són les exposicions. Se n'han fet no únicament vinculades a la retirada i a l'exili, també a la transició democràtica. I les publicacions. S'han tret col·leccions diverses, es col·labora amb "Sapiens", tenim la revista "Avenç". Hi ha la voluntat de seguir per aquesta via i sóc especialment sensible amb la idea d'afavorir una nova col·lecció de textos clàssics dedicats a la democràcia i a la llibertat. Per tant, s'ha anat fent tot allò que ve per la via de la recerca, accions orientades a l'exposició, l'audiovisual, documentals, cinema o teatre, que també pot ser una bona via de pedagogia democràtica i de memòria, i això s'ha concretat amb una gran quantitat d'activitats concretes. Se n'han fet moltes. Per donar un exemple gràfic, l'exposició de Manuel Moros al Museu de l'Exili de la Jonquera sobre la primera gran sortida de republicans. El ritme d'activitats és elevat.
A nivell educatiu, quines són les línies d'actuació?
Aquest és un camp que hem de promoure perquè, segurament, és el que ens garanteix millor el futur. La col·laboració amb els centres d'ensenyament, l'especial dedicació de cara a la joventut o trobar la manera que escoles i instituts es beneficiïn de tot aquest conjunt d'activitats és un repte que tenim i que potser hem de promoure en major grau. Si fins al dia d'avui, ens hem adreçat al conjunt de la ciutadania, caldria ara una política pública de pedagogia democràtica i de coneixement de la nostra història especialment orientada cap al jovent i cap als centres dedicats a l'ensenyament. Em consta que és constant l'assistència d'escoles en algunes exposicions, que es demostren molt útil des del punt de vista d'informació i de coneixement, però hauríem de buscar la manera de promoure-ho més. Per exemple, el Museu Exili de la Jonquera mereixeria que cada dia hi arribessin uns quants autobusos de diferents escoles i instituts de Catalunya i que veiessin l'exposició permanent, de gran qualitat. És la millor manera d'aprendre què va passar durant la Guerra Civil. El Memorial Democràtic té en la seva composició dels òrgans de govern representació dels diferents departaments de la Generalitat, entre d'altres el Departament d'Educació, sense oblidar la universitat.
Hi ha molts joves que recullen els testimonis dels seus avis, com es pot veure en el nostre especial.
Això és molt interessant. Els fills tenen tendència, per la marca que tenen a sobre de l'experiència dels pares, a mirar cap a una altra banda. Gairebé com a actitud de supervivència. I els que acostumen a recuperar la pròpia història familiar, de l'avi, són els néts. Com que sóc professor de la universitat m'he trobat amb alguns exemples de persones joves interessades a recuperar la memòria que afecta l'experiència familiar, i efectivament és un fenomen que s'està estenent molt en els darrers anys, i això és molt positiu i té una gran receptivitat. Hi ha voluntat i ganes de saber, perquè si hi ha una cosa tremenda que va tenir l'exili i la derrota republicana no són ja els anys de silenci, sinó l'oblit. L'oblit com a manera de sobreviure. I això és duríssim, així com que hagin hagut de passar tants anys perquè les persones directament vinculades amb desapareguts republicans s'hagin començat a atrevir a explicar la seva situació, el seu cas, a donar dades, i aquí ha jugat un paper molt important el nét que reclama: "Avi, explica'm." Quan es fa la pregunta, es busca la informació i comença a recuperar-se la memòria. Des d'aquest punt de vista, els joves fan d'activadors de la memòria.
Més entrevista
Primera part (D de democràcia)
Tercera part (Activitats 2009)
