El PNB guanya les eleccions al País Basc, però el PSE-EE té la clau del nou govern
El País Basc hauria apostat per repartir els seus vots a favor, majoritàriament, del Partit Nacionalista Basc del lehendakari Juan José Ibarretxe. Ell ha guanyat les eleccions autonòmiques d'aquest diumenge. Amb el 100% escrutat, els nacionalistes obtenen 30 escons (8 més que el 2005). El PSE experimenta un ascens de 6 escons, fins als 24. El PP de Basagoiti perd 2 escons. Ezker Batua, amb un escó, i Eusko Alkartasuna, amb 2, no n'obtenen prou per reeditar el tripartit. Aralar puja a 4 escons, que tampoc són suficients per garantir la investidura d'Ibarretxe. Unió Progrés i Democràcia s'estrena a la cambra basca i obté un escó. Amb aquest escenari, el PNB buscarà el suport de Patxi López, però el socialista també vol i pot ser el lehendakari.
El Partit Nacionalista Basc no ho té gens fàcil per mantenir l'hegemonia de trenta anys al capdavant d'Ajuria Enea. El govern d'Euskadi podria canviar de mans després de les eleccions d'aquest 1 de març perquè la majoria nacionalista que ha permès governar a Juan José Ibarretxe en virtut del tripartit PNB-EA-EB ara ja no suma els 38 escons que marquen la majoria absoluta. El PNB ni tan sols podria comptar amb Aralar per garantir-se la investidura.
Així, l'escenari que s'obre per als "jeltzales" no és precisament senzill. Hauran de trucar a la porta dels socialistes de Patxi López per mirar de formar un govern transversal, però aquesta opció no es pot donar del tot per bona si es fa cas del que ha vingut dient el candidat del PSE-EE al llarg de la campanya. López ha dit que si entrava al govern era per ser lehendakari.
Aquesta possibilitat del socialista se li hauria pogut posar més de cara arran d'una entesa amb el Partit Popular, a qui Patxi López tampoc no havia fet fàstics durant la campanya assegurant que acceptaria que qui volgués avalar el seu projecte en el debat d'investidura seria benvingut. Aquelles paraules havien agafat especial interès fins a la recta final del recompte dels vots, perquè amb el 99,5% dels vots escrutats el PSE-EE i PP sumaven exactament els 38 escons de la majoria a la cambra basca. Amb el 100%, però, els socialistes han perdut un escó i la majoria amb els populars.
Tampoc no hi ha majoria nacionalista
Ezker Batua i Eusko Alkartasuna han fet costat al Partit Nacionalista Basc al llarg de l'última legislatura en el marc d'un tripartit que no sempre ha estat instal·lat en la placidesa. Malgrat les turbulències de l'últim govern, però, la reedició d'aquest tripartit de majoria nacionalista es preveia una realitat abans dels resultats electorals, que hauria permès a Ibarretxe tornar a ser lehendakari.
Tampoc reeixeix per als nacionalistes l'opció que hauria obert els braços a Aralar. Aquesta formació, antiga escisió d'Herri Batasuna, ha aconseguit 4 escons, però ni sumant-los al que ha tret EB, ni als 2 que ha tret EA, ni als 30 del PNB arriben a sumar una bossa de vots suficients per garantir la investidura d'Ibarretxe.
L'actual lehendakari suma 37 vots al parlament basc si li donen suport tots els nacionalstes. Tot i així, es queda a només un vot del que marca la majoria absoluta. La feina del PNB és, doncs, important, i prou conscient d'això n'és el president de la formació, Iñigo Urkullu, que en una escena sorprenent ha assumit en un principi tot el pes de les valoracions postelectorals. Tant ha estat així que Ibarretxe, el guanyador de les eleccions, no ha fet declaracions en un primer moment i les ha deixat per més tard, davant els militants. Urkullu ha dit que aquest mateix dilluns ordenarà als seus l'inici de negociacions per formar un govern amb els socialistes de Patxi López i assegurar un govern estable.
Juan José Ibarretxe, efectivament, ha sortit més tard a deixar clar que no tira la tovallola. En un to políticament més moderat, Ibarretxe s'ha expressat en la mateixa línia que Urkullu i també ha estès la mà als socialistes per arribar a un acord. De tota manera, no ho tindrà fàcil, perquè entre els socialistes pren força la hipòtesi que una condició per pactar amb el PNB sigui substituir Ibarretxe per un nom de consens.
Des d'Eusko Alkartasuna, el seu líder, Unai Ziarreta, ha sortit a valorar els resultats amb el 99% dels vots escrutats, quan tenia un escó. Ziarreta no ha dubtat de qualificar els resultats de "fracàs electoral" i fins i tot ha posat el càrrec a disposició del partit. Amb el 100% de l'escrutini resolt, EA ha guanyat el segon diputat, tot i que tampoc és suficient per reeditar el tripartit.
Per la seva banda, Javier Madrazo, d'Ezker Batua, tampoc no s'ha mostrat satisfet amb els resultats i ha focalitzat la seva màxima preocupació amb la baixa participació.
Patxi López vol ser lehendakari
El candidat socialista ha esperat que el PNB valorés els resultats electorals abans de sortir ell per destacar que el PSE-EE ha obtingut els millors resultats de la història. També s'ha mostrat convençut que els socialistes recuperarien l'escó perdut a última hora gràcies al recompte del vot exterior.
Amb aquest convenciment ha donat per "acabat el temps de la bronca". López ha dit sentir-se "legitimat per liderar el canvi i no renuncio a presentar la meva candidatura i aconseguir els suports necessaris per ser el proper lehendakari". Així les coses, tant Ibarretxe com López han deixat clar que volen ser el lehendakari.
PP recula, UPyD apareix en escena
Dels resultats d'aquest 1 de març també destaca el paper que ha fet el Partit Popular. La formació ha vist com el canvi de líder li ha passat factura. L'anterior cap de llista, María San Gil, havia aconseguit 15 escons, i el seu successor després de les turbulències al PP basc, Antonio Basagoiti, només ha pogut treure'n 11.
La patacada popular és destacable, però el seu candidat, Antonio Basagoiti, no ho veia així quan ha sortit a fer les primeres declaracions. I és que en aquell moment, el PP i el PSE-EE sumaven la majoria absoluta, cosa que ha portat Basagoiti a felicitar-se de ser "els decisius en la conformació del pròxim govern basc". En el seu parlament, Basagoiti ha avisat que la seva decisió servirà per determinar com ha de ser "l'Estatut" o com ha de ser "la lluita antiterrorista". Les seves intencions però només seran una realitat si el bloc constitucionalista acaba firmant un pacte.
I en aquest punt cal destacar l'altra notícia de la nit: l'aparició en escena de la candidatura que té Rosa Díez com a cap visible al conjunt d'Espanya, Unión Progreso y Democrácia. Al País Basc aquesta formació ha obtingut representació parlamentària, però el seu gran èxit és que pot ser determinant per forjar una entesa amb socialistes i populars i canviar del tot el color del govern basc. La mateixa Díez ha valorat els resultats des d'Euskadi i visiblement optimista ha aplaudit els mèrits de la seva formació.
Participació i vot nul
Segons les primeres dades oficials, un 65,88% dels bascos ha acudit a les urnes, un percentatge menys de tres punts per sota del 2005. L'abstenció s'ha situat al 34,2% I el vot nul ha estat molt alt: un 8,84%, que ha superat amb escreix el percentatge del 0,3% dels comicis anteriors.
Així, l'escenari que s'obre per als "jeltzales" no és precisament senzill. Hauran de trucar a la porta dels socialistes de Patxi López per mirar de formar un govern transversal, però aquesta opció no es pot donar del tot per bona si es fa cas del que ha vingut dient el candidat del PSE-EE al llarg de la campanya. López ha dit que si entrava al govern era per ser lehendakari.
Aquesta possibilitat del socialista se li hauria pogut posar més de cara arran d'una entesa amb el Partit Popular, a qui Patxi López tampoc no havia fet fàstics durant la campanya assegurant que acceptaria que qui volgués avalar el seu projecte en el debat d'investidura seria benvingut. Aquelles paraules havien agafat especial interès fins a la recta final del recompte dels vots, perquè amb el 99,5% dels vots escrutats el PSE-EE i PP sumaven exactament els 38 escons de la majoria a la cambra basca. Amb el 100%, però, els socialistes han perdut un escó i la majoria amb els populars.
Tampoc no hi ha majoria nacionalista
Ezker Batua i Eusko Alkartasuna han fet costat al Partit Nacionalista Basc al llarg de l'última legislatura en el marc d'un tripartit que no sempre ha estat instal·lat en la placidesa. Malgrat les turbulències de l'últim govern, però, la reedició d'aquest tripartit de majoria nacionalista es preveia una realitat abans dels resultats electorals, que hauria permès a Ibarretxe tornar a ser lehendakari.
Tampoc reeixeix per als nacionalistes l'opció que hauria obert els braços a Aralar. Aquesta formació, antiga escisió d'Herri Batasuna, ha aconseguit 4 escons, però ni sumant-los al que ha tret EB, ni als 2 que ha tret EA, ni als 30 del PNB arriben a sumar una bossa de vots suficients per garantir la investidura d'Ibarretxe.
L'actual lehendakari suma 37 vots al parlament basc si li donen suport tots els nacionalstes. Tot i així, es queda a només un vot del que marca la majoria absoluta. La feina del PNB és, doncs, important, i prou conscient d'això n'és el president de la formació, Iñigo Urkullu, que en una escena sorprenent ha assumit en un principi tot el pes de les valoracions postelectorals. Tant ha estat així que Ibarretxe, el guanyador de les eleccions, no ha fet declaracions en un primer moment i les ha deixat per més tard, davant els militants. Urkullu ha dit que aquest mateix dilluns ordenarà als seus l'inici de negociacions per formar un govern amb els socialistes de Patxi López i assegurar un govern estable.
Juan José Ibarretxe, efectivament, ha sortit més tard a deixar clar que no tira la tovallola. En un to políticament més moderat, Ibarretxe s'ha expressat en la mateixa línia que Urkullu i també ha estès la mà als socialistes per arribar a un acord. De tota manera, no ho tindrà fàcil, perquè entre els socialistes pren força la hipòtesi que una condició per pactar amb el PNB sigui substituir Ibarretxe per un nom de consens.
Des d'Eusko Alkartasuna, el seu líder, Unai Ziarreta, ha sortit a valorar els resultats amb el 99% dels vots escrutats, quan tenia un escó. Ziarreta no ha dubtat de qualificar els resultats de "fracàs electoral" i fins i tot ha posat el càrrec a disposició del partit. Amb el 100% de l'escrutini resolt, EA ha guanyat el segon diputat, tot i que tampoc és suficient per reeditar el tripartit.
Per la seva banda, Javier Madrazo, d'Ezker Batua, tampoc no s'ha mostrat satisfet amb els resultats i ha focalitzat la seva màxima preocupació amb la baixa participació.
Patxi López vol ser lehendakari
El candidat socialista ha esperat que el PNB valorés els resultats electorals abans de sortir ell per destacar que el PSE-EE ha obtingut els millors resultats de la història. També s'ha mostrat convençut que els socialistes recuperarien l'escó perdut a última hora gràcies al recompte del vot exterior.
Amb aquest convenciment ha donat per "acabat el temps de la bronca". López ha dit sentir-se "legitimat per liderar el canvi i no renuncio a presentar la meva candidatura i aconseguir els suports necessaris per ser el proper lehendakari". Així les coses, tant Ibarretxe com López han deixat clar que volen ser el lehendakari.
PP recula, UPyD apareix en escena
Dels resultats d'aquest 1 de març també destaca el paper que ha fet el Partit Popular. La formació ha vist com el canvi de líder li ha passat factura. L'anterior cap de llista, María San Gil, havia aconseguit 15 escons, i el seu successor després de les turbulències al PP basc, Antonio Basagoiti, només ha pogut treure'n 11.
La patacada popular és destacable, però el seu candidat, Antonio Basagoiti, no ho veia així quan ha sortit a fer les primeres declaracions. I és que en aquell moment, el PP i el PSE-EE sumaven la majoria absoluta, cosa que ha portat Basagoiti a felicitar-se de ser "els decisius en la conformació del pròxim govern basc". En el seu parlament, Basagoiti ha avisat que la seva decisió servirà per determinar com ha de ser "l'Estatut" o com ha de ser "la lluita antiterrorista". Les seves intencions però només seran una realitat si el bloc constitucionalista acaba firmant un pacte.
I en aquest punt cal destacar l'altra notícia de la nit: l'aparició en escena de la candidatura que té Rosa Díez com a cap visible al conjunt d'Espanya, Unión Progreso y Democrácia. Al País Basc aquesta formació ha obtingut representació parlamentària, però el seu gran èxit és que pot ser determinant per forjar una entesa amb socialistes i populars i canviar del tot el color del govern basc. La mateixa Díez ha valorat els resultats des d'Euskadi i visiblement optimista ha aplaudit els mèrits de la seva formació.
Participació i vot nul
Segons les primeres dades oficials, un 65,88% dels bascos ha acudit a les urnes, un percentatge menys de tres punts per sota del 2005. L'abstenció s'ha situat al 34,2% I el vot nul ha estat molt alt: un 8,84%, que ha superat amb escreix el percentatge del 0,3% dels comicis anteriors.
