Marcel·lí Antúnez: "Amb la tecnologia es poden obrir nous usos socials"
Metamembrana és una instal·lació interactiva que connecta en xarxa cinc ciutats catalanes: Olot, Lleida, Granollers, Reus i Barcelona. És un projecte en què han col·laborat L'Anella Cultural, la Xarxa Transversal i elCCCB; en el contingut hi han treballat 200 persones que pertanyen a entitats i associacions artístiques de cadascuna d'aquestes ciutats.
El triomf de la mort, els fruits de l'arbre del paradís, una batalla campal entre les colles Blancs i Blaus de Granollers, els músics del Raval i l'Auca del Porcoboc es representen en una pantalla panoràmica gegant. El visitant no només mira sinó que també interactua amb un micro hipersensible, un "joystick" gegant amb forma de cap i nas que dibuixa orelles i llengües viperines, una caseta que en cridar retrata rostres i els converteix en personatges lluitadors i una catifa que en trepitjar-la permet aturar les imatges o posar-les en moviment. Què és això?
"'Metamembrana", la darrera instal·lació de l'artista Marcel·lí Antúnez, és un univers ple de màgia que captiva des del moment que s'hi entra. La nova proposta d'aquest creador català presenta un colorit inusual en la seva obra i molta més interactivitat de la que hem conegut fins ara. Un còctel carregat d'ironia, vida, música i sexe metafòric que provoca el riure en l'espectador i li deixa un bon regust de boca.
Antúnez és internacionalment conegut per les seves "performances" i instal·lacions robòtiques, com l'"Epizoo" (1994) o "Afàsia" (1998). Des dels anys vuitanta, la seva obra s'ha caracteritzat pel fet de centrar-se en la condició humana, en el com i el perquè dels desitjos i les emocions. Marcel·lí Antúnez va ser fundador de la Fura dels Baus, per continuar després en solitari. Ha rebut nombrosos premis internacionals, entre els quals destaquen la menció d'Honor al Prix Ars Electronica (2003) o el Premi Ciutat de Barcelona (2004).
La sèrie "Membrana" té fins ara tres episodis: "Protomembrana" (2006), "Hipermembrana" (2007) i "Metamembrana" (2008). Amb aquest últim s'acaba la sèrie?
No. M'agradaria fer un altre episodi que fos un documental de ficció i que servís per recollir part dels materials que tenim fins ara i crear-ne de nous. Els dos primers eren performances i ara és una instal.lació. Protomembrana es va anar construir en múltiples presentacions en públic; Hipermembrana va ser a partir de workshops i laboratoris d'Astúries, Catalunya i Itàlia; i, Metamembrana s'ha fet amb entitats com les Colles dels Blancs i Blaus de Granollers, l'Escola d'Arts d'Olot, La Llotja de Barcelona, l'Institut de Batxillerat Artístic Celestí Bellera, el Ball de Diables de Reus, etc.
Ha fet cinc vídeos que reinterpreten les tradicions de les cinc ciutats que pertanyen a l'Anella Cultural: Granollers, Barcelona, Reus, Olot i Lleida. Com va ser aquest treball?
Vam fer un estudi de recerca però finalment ha quedat una interpretació molt personal. Per exemple, amb els músics del barri del Raval de Barcelona vam dir-li a Guillamino que ens fes una música especial que soni com una sardana, amb música pakistanesa i rumba. A partir d'aquí ens vam inventar els músics i la manera com van vestits. Amb Lleida, vam fer el ball de les fruites i verdures, que potser no els representa del tot… però la tradició és una cosa oberta que hi és per reinterpretar-la. La cultura angloxasona ho està fent constantment. Jo evito la globalització de la cultura a l'estil Hollywood, on tot sembla el mateix.
Què és el que destaca de la producció de "Metamembrana"?
La instal·lació proposa dos sistemes d'interacció a l'espectador: un en què crides i et fa una foto de la cara per entrar en lluita, i l'altre, que implica la ciutat on hi ha la instal·lació. Les escoles i la gent de teatre que hi han participat han creat una massa crítica, una xarxa que trenca la dinàmica de quedar-se l'art com una cosa elitista i estanca. Ells han fet una participació amb la seva presència, amb aportacions en els guions dels vídeos, i això ha provocat un "feedback" molt interessant.
Quina evolució han experimentat els dibuixos que configuren els murals?
La meva carrera té períodes diferents: des del meu començament a la Fura dels Baus (a finals dels 80), amb un cert cinisme i una càrrega crítica important; després, amb "Epizoo" i "Afàsia" (als anys 90) vaig obrir una part dedicada a la robòtica i a l'home "cyborg". Jo crec que les Membranes obren un nou camí, partint d'un "software" que hem desenvolupat i en què ara som experts.
Parla'ns de la tecnologia que hi ha al darrere d'aquesta instal·lació.
Jo persegueixo el treball que vaig començar amb la Fura, el del teatre col·lectiu. I intento traslladar aquesta complexitat a les màquines. Al 2002 vam construir una plataforma, POL, capaç de llegir les interfícies i coordinar-les entre elles, que no hi ha cap aplicació que ho faci. I ara, un dels projectes que tinc és fer un "software" lliure perquè els joves artistes el facin servir, perquè si no trobo que la meva feina és com un cul-de-sac.
A partir d'aquesta tecnologia, i comptant amb les connexions de l'Anella Cultural, què més es podria crear?
No ho sé… dibuixar un mur amb grafiti lliure i que la gent ho veiés i fessin el seu murall, com a exemple. I moltes més coses que se m'han acudit. Amb la tecnologia es poden obrir nous usos socials.
A "Metamembrana" hi han intervingut 200 persones, es pot veure en cinc seus catalanes, amb sistemes d'interactivitat en temps real... Quant ha costat i qui finança aquest projecte?
Ha costat més de cent mil euros, i el paguen els ajuntaments, el CCCB i l'Anella Cultural.
"'Metamembrana", la darrera instal·lació de l'artista Marcel·lí Antúnez, és un univers ple de màgia que captiva des del moment que s'hi entra. La nova proposta d'aquest creador català presenta un colorit inusual en la seva obra i molta més interactivitat de la que hem conegut fins ara. Un còctel carregat d'ironia, vida, música i sexe metafòric que provoca el riure en l'espectador i li deixa un bon regust de boca.
Antúnez és internacionalment conegut per les seves "performances" i instal·lacions robòtiques, com l'"Epizoo" (1994) o "Afàsia" (1998). Des dels anys vuitanta, la seva obra s'ha caracteritzat pel fet de centrar-se en la condició humana, en el com i el perquè dels desitjos i les emocions. Marcel·lí Antúnez va ser fundador de la Fura dels Baus, per continuar després en solitari. Ha rebut nombrosos premis internacionals, entre els quals destaquen la menció d'Honor al Prix Ars Electronica (2003) o el Premi Ciutat de Barcelona (2004).
La sèrie "Membrana" té fins ara tres episodis: "Protomembrana" (2006), "Hipermembrana" (2007) i "Metamembrana" (2008). Amb aquest últim s'acaba la sèrie?
No. M'agradaria fer un altre episodi que fos un documental de ficció i que servís per recollir part dels materials que tenim fins ara i crear-ne de nous. Els dos primers eren performances i ara és una instal.lació. Protomembrana es va anar construir en múltiples presentacions en públic; Hipermembrana va ser a partir de workshops i laboratoris d'Astúries, Catalunya i Itàlia; i, Metamembrana s'ha fet amb entitats com les Colles dels Blancs i Blaus de Granollers, l'Escola d'Arts d'Olot, La Llotja de Barcelona, l'Institut de Batxillerat Artístic Celestí Bellera, el Ball de Diables de Reus, etc.
Ha fet cinc vídeos que reinterpreten les tradicions de les cinc ciutats que pertanyen a l'Anella Cultural: Granollers, Barcelona, Reus, Olot i Lleida. Com va ser aquest treball?
Vam fer un estudi de recerca però finalment ha quedat una interpretació molt personal. Per exemple, amb els músics del barri del Raval de Barcelona vam dir-li a Guillamino que ens fes una música especial que soni com una sardana, amb música pakistanesa i rumba. A partir d'aquí ens vam inventar els músics i la manera com van vestits. Amb Lleida, vam fer el ball de les fruites i verdures, que potser no els representa del tot… però la tradició és una cosa oberta que hi és per reinterpretar-la. La cultura angloxasona ho està fent constantment. Jo evito la globalització de la cultura a l'estil Hollywood, on tot sembla el mateix.
Què és el que destaca de la producció de "Metamembrana"?
La instal·lació proposa dos sistemes d'interacció a l'espectador: un en què crides i et fa una foto de la cara per entrar en lluita, i l'altre, que implica la ciutat on hi ha la instal·lació. Les escoles i la gent de teatre que hi han participat han creat una massa crítica, una xarxa que trenca la dinàmica de quedar-se l'art com una cosa elitista i estanca. Ells han fet una participació amb la seva presència, amb aportacions en els guions dels vídeos, i això ha provocat un "feedback" molt interessant.
Quina evolució han experimentat els dibuixos que configuren els murals?
La meva carrera té períodes diferents: des del meu començament a la Fura dels Baus (a finals dels 80), amb un cert cinisme i una càrrega crítica important; després, amb "Epizoo" i "Afàsia" (als anys 90) vaig obrir una part dedicada a la robòtica i a l'home "cyborg". Jo crec que les Membranes obren un nou camí, partint d'un "software" que hem desenvolupat i en què ara som experts.
Parla'ns de la tecnologia que hi ha al darrere d'aquesta instal·lació.
Jo persegueixo el treball que vaig començar amb la Fura, el del teatre col·lectiu. I intento traslladar aquesta complexitat a les màquines. Al 2002 vam construir una plataforma, POL, capaç de llegir les interfícies i coordinar-les entre elles, que no hi ha cap aplicació que ho faci. I ara, un dels projectes que tinc és fer un "software" lliure perquè els joves artistes el facin servir, perquè si no trobo que la meva feina és com un cul-de-sac.
A partir d'aquesta tecnologia, i comptant amb les connexions de l'Anella Cultural, què més es podria crear?
No ho sé… dibuixar un mur amb grafiti lliure i que la gent ho veiés i fessin el seu murall, com a exemple. I moltes més coses que se m'han acudit. Amb la tecnologia es poden obrir nous usos socials.
A "Metamembrana" hi han intervingut 200 persones, es pot veure en cinc seus catalanes, amb sistemes d'interactivitat en temps real... Quant ha costat i qui finança aquest projecte?
Ha costat més de cent mil euros, i el paguen els ajuntaments, el CCCB i l'Anella Cultural.
