On s'asseu Zapatero?
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, sopa aquest divendres al vespre per primera vegada a la Casa Blanca. Ho fa assegut entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre holandès, Jan Peter Balkenende, un altre invitat d'última hora. El protocol acordat preveia que els líders del G-20, als quals s'han afegit amb calçador els d'Espanya i Holanda, fessin la seva aparició per ordre de "procedència inversa", és a dir, que ha arribat primer el que porta menys temps en el càrrec. Això ha fet que Zapatero sigui el vuitè cap de govern rebut per Bush.
El sopar dels caps d'estat i de govern té lloc a la sala de banquets de l'ala est de la Casa Blanca i està previst que es mantingui un debat obert sobre les diferents propostes de reforma del sistema financer internacional. Però les sessions de treball no començaran fins dissabte, en el National Building Museum amb un total de 26 delegacions. Vint corresponen als països membres del G-20, una a Espanya i les altres cinc a organismes i institucions internacionals com l'FMI o la Comissió Europea. Holanda estarà finalment enquadrada en la delegació francesa perquè Sarkozy va cedir a Balkenende la cadira que havia d'ocupar el seu ministre de Finances.
A les sessions de treball, Espanya s'asseurà, segons el protocol, entre Mèxic i França. La delegació espanyola la formen Zapatero, Solbes i Vegara. La quarta cadira que tenia Espanya l'ha cedit a la República Txeca, un acord consensuat pels Vint-i-set perquè estigués present a la reunió el país que ocuparà la presidència de torn de la UE a partir de gener.
Zapatero a Sarkozy: "Et donaré el que em demanis"
El diari francès "Le Figaro" detalla en la seva edició de divendres els entrellats de la preparació, des del palau de l'Elisi, de la cimera del G-20, especialment les gestions per aconseguir que Espanya i Holanda també hi poguessin assistir. Segons el rotatiu francès, la missió va recaure en el diplomàtic i "xerpa" del president francès, Jean David Levitte, que finalment va aconseguir que els reticents nord-americans aixequessin el seu veto.
Citant fonts d'un col·laborador molt proper a Sarkozy, "Le Figaro" publica que quan el president francès va comunicar a Madrid que havia aconseguit una cadira per a Espanya a la cimera del G-20, Zapatero li va dir "Et donaré tot el que em demanis", afirmació que ha estat desmentida "categòricament" per La Moncloa, que no ha volgut fer cap més comentari de la informació.
El diari també revela que la data triada per celebrar la cimera no és fruit de l'atzar. Sarkozy va proposar a Bush el 15 de novembre perquè coincidia amb la celebració del Congrés del Partit Socialista francès, que així quedaria mediàticament eclipsat.
A les sessions de treball, Espanya s'asseurà, segons el protocol, entre Mèxic i França. La delegació espanyola la formen Zapatero, Solbes i Vegara. La quarta cadira que tenia Espanya l'ha cedit a la República Txeca, un acord consensuat pels Vint-i-set perquè estigués present a la reunió el país que ocuparà la presidència de torn de la UE a partir de gener.
Zapatero a Sarkozy: "Et donaré el que em demanis"
El diari francès "Le Figaro" detalla en la seva edició de divendres els entrellats de la preparació, des del palau de l'Elisi, de la cimera del G-20, especialment les gestions per aconseguir que Espanya i Holanda també hi poguessin assistir. Segons el rotatiu francès, la missió va recaure en el diplomàtic i "xerpa" del president francès, Jean David Levitte, que finalment va aconseguir que els reticents nord-americans aixequessin el seu veto.
Citant fonts d'un col·laborador molt proper a Sarkozy, "Le Figaro" publica que quan el president francès va comunicar a Madrid que havia aconseguit una cadira per a Espanya a la cimera del G-20, Zapatero li va dir "Et donaré tot el que em demanis", afirmació que ha estat desmentida "categòricament" per La Moncloa, que no ha volgut fer cap més comentari de la informació.
El diari també revela que la data triada per celebrar la cimera no és fruit de l'atzar. Sarkozy va proposar a Bush el 15 de novembre perquè coincidia amb la celebració del Congrés del Partit Socialista francès, que així quedaria mediàticament eclipsat.
