Bush adverteix que la possibilitat que l'Iran tingui armes nuclears és "perillós per a la pau mundial"
El president dels Estats Units, George Bush, ja és a Europa per iniciar l'última gira pel vell continent abans que expiri el seu mandat aquest mateix any. La seva primera escala ha estat Eslovènia, on s'ha celebrat una cimera entre els Estats Units i la Unió Europea durant la qual ambdues parts han expressat la seva disposició a incrementar les sancions contra l'Iran si aquest país no compleix els compromisos internacionals i renuncia a les seves activitats nuclears. Sobre la taula hi ha hagut altres temes, com el canvi climàtic, la seguretat i el transport. Durant aquesta visita de vuit dies, Bush viatjarà a Alemanya, Itàlia, el Vaticà, França i la Gran Bretanya.
En la roda de premsa posterior a la cimera amb els principals líders de la Unió Europea, el president dels Estats Units ha afirmat que un Iran amb armes nuclears seria "increïblement perillós per a la pau mundial" però s'ha mostrat disposat a continuar treballant per trobar una solució pacífica al programa atòmic d'aquest país.
Bush ha afirmat que ha arribat el moment de la "diplomàcia forta" i que el "Grup dels Sis" enviï un "missatge ferm" a Teheran perquè cooperi amb la comunitat internacional, sigui sincer i posi fi a l'obstruccionisme sobre les seves activitats atòmiques. L'alt representant europeu, Javier Solana, farà en uns dies un viatge a Teheran en nom d'aquest grup de països per tractar de reobrir les negociacions nuclears amb el règim islàmic, una visita que ha comptat amb el suport de Bush.
El president dels EUA també ha recordat que l'Iran no ha estat sincer sobre les seves activitats d'enriquiment d'urani i "no es pot confiar" en el règim d'aquest país sobre aquest aspecte.
A la declaració conjunta de la cimera, la UE i els EUA afirmen: "Esperem que l'Iran compleixi les seves obligacions respecte de les seves activitats nuclears, inclosa la suspensió completa i verificable del seu enriquiment" d'urani.
La situació econòmica mundial, el canvi climàtic i el Tibet, altres qüestions de la cimera
Washington i Brusel·les han reconegut "les actuals condicions difícils" del sistema financer internacional. Els dos socis transatlàntics s'han compromès a prendre mesures "adients individuals i col·lectives" per fer front als riscos del sistema financer i "restaurar la confiança dels inversors".
A la declaració conjunta entre els principals líders de la UE i el president Bush se citen mesures com reforçar la supervisió, millorar la gestió dels riscos i la liquiditat, incrementar la transparència i promoure la cooperació internacional entre supervisors i bancs centrals. Aquestes declaracions es produeixen uns dies abans de la reunió de ministres de Finances del Grup dels Vuit (els set països més industrialitzats i Rússia).
Sobre la necessitat d'assolir un acord per reduir les emissions de CO2, el president de torn del Consell de la UE, el primer ministre eslovè Janez Jansa ha insistit en la importància que els EUA s'uneixin al plantejament europeu. Jansa ha afirmat que "sense el lideratge de la UE i els EUA no serà possible arribar a un acord" mundial.
Un altre dels temes que ha tractat la cimera bilateral ha estat el del conflicte del Tibet. La UE i els EUA han instat la Xina a fer un diàleg "substancial i constructiu" amb el dalai-lama, i han fet una crida perquè el país respecti els drets humans.
L'última gira per Europa abans de la fi del mandat
George Bush busca amb la seva última visita a Europa sumar suports en contra de l'Iran i el seu programa nuclear i recollir els punts de vista europeus sobre l'escalada del preu del petroli. Pel que fa a l'economia, ha assegurat que un dòlar fort convé tant als Estats Units com a Europa.
Els analistes pronostiquen que del viatge del president nord-americà no sortirà cap acord important. És un líder impopular i de sortida. Els diferents dirigents estan més pendents dels dos candidats que es disputen la Casa Blanca: el republicà John McCain i el demòcrata Barack Obama.
