L'ONU tem que la cimera del canvi climàtic es desfaci com un castell de cartes
La conferència sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides a Bali està en una situació de punt mort. Les negociacions estan bloquejades per la negativa dels Estats Units a fixar un tant per cent concret de reducció de gasos contaminants. Rebutgen la proposta de la Unió Europea que marca que abans del 2020 s'han d'haver reduït entre un 25% i un 40% les emissions. La UE ja ha amenaçat de boicotejar les reunions convocades pel govern nord-americà si no s'obliguen a reduir els gasos contaminants. L'ONU tem ara que la cimera del clima es desfaci com un castell de cartes.
El màxim responsable de l'ONU sobre la qüestió, Yvo de Boer, ha mostrat la seva inquietud perquè la cimera, que està a pun d'acabar-se, no tanqui un acord. El responsable de la convenció del clima està preocupat pel ritme de les negociacions i ha estat molt crític davant de la perspectiva que no s'aconsegueixi un pacte que apliqui els avisos de la comunitat científica.
Les Nacions Unides han passat de l'optimisme al catastrofisme. De Boer diu que tota la negociació es pot desfer com un castell de cartes. De fet, són diversos els esculls que hi ha en el camí de l'anomenat "full de ruta de Bali", que servirà de base a les negociacions d'un nou acord per a la protecció del medi ambient que allargui el protocol de Kyoto, que finalitza el 2012. El principal és que els Estats Units volen evitar fixar quotes a les seves emissions de diòxid de carboni, mentre que la Unió Europea insta a tots a seguir el seu exemple. La Xina i l'Índia, com a líders de les nacions emergents, traspassen la responsabilitat de l'escalfament global a Occident.
La Unió Europea ha reaccionat contundentment a aquest bloqueig nord-americà. La UE ha amenaçat de boicotejar la reunió sobre canvi climàtic organitzada pels Estats Units a Honolulu al gener, si Washington no accepta els objectius en les retallades a les seves emissions de gasos contaminants. Segons adverteix el ministre alemany de Medi Ambient, Sigmar Gabriel, aquesta reunió no tindrà sentit sense objectius concrets i puntuals sobre la taula.
El comissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, ha encès la metxa de la crisi en presentar una proposta de reducció als països de la UE dels seus nivells d'emissions de gasos contaminants en un 30% pel 2020. Dimas ha demanat als altres països que es comprometin a un esforç igual.
La iniciativa ha dividit els assistents. Alguns països també han formulat mesures i objectius concrets, però Washington ha eludit fins ara parlar de xifres i compromisos puntuals. La sotssecretària d'Estat nord-americana per a la Democràcia i els Assumptes Globals, Paula Dobriansky, ha defensat a Bali un acord flexible que "contingui un objectiu global de reducció d'emissions i plans nacionals que marquin objectius a mitjà termini".
Altres punts de desacord
A banda de les quotes d'emissió, l'ONU es queixa sobretot dels problemes per formular el "nivell d'ambició" que han d'assumir tant els països rics com els pobres, però també al bloqueig de la transferència de tecnologia a les nacions en vies de desenvolupament.
Tampoc hi ha acord sobre l'ajuda financera per mitigar el canvi climàtic, ni sobre quin estatus formal tindrà el cos que supervisarà el futur del procés de lluita contra aquest fenomen. Els països en vies de desenvolupament, en general, consideren que els industrialitzats han de finançar la lluita i ajudar-los a superar els efectes negatius.
Les Nacions Unides han passat de l'optimisme al catastrofisme. De Boer diu que tota la negociació es pot desfer com un castell de cartes. De fet, són diversos els esculls que hi ha en el camí de l'anomenat "full de ruta de Bali", que servirà de base a les negociacions d'un nou acord per a la protecció del medi ambient que allargui el protocol de Kyoto, que finalitza el 2012. El principal és que els Estats Units volen evitar fixar quotes a les seves emissions de diòxid de carboni, mentre que la Unió Europea insta a tots a seguir el seu exemple. La Xina i l'Índia, com a líders de les nacions emergents, traspassen la responsabilitat de l'escalfament global a Occident.
La Unió Europea ha reaccionat contundentment a aquest bloqueig nord-americà. La UE ha amenaçat de boicotejar la reunió sobre canvi climàtic organitzada pels Estats Units a Honolulu al gener, si Washington no accepta els objectius en les retallades a les seves emissions de gasos contaminants. Segons adverteix el ministre alemany de Medi Ambient, Sigmar Gabriel, aquesta reunió no tindrà sentit sense objectius concrets i puntuals sobre la taula.
El comissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, ha encès la metxa de la crisi en presentar una proposta de reducció als països de la UE dels seus nivells d'emissions de gasos contaminants en un 30% pel 2020. Dimas ha demanat als altres països que es comprometin a un esforç igual.
La iniciativa ha dividit els assistents. Alguns països també han formulat mesures i objectius concrets, però Washington ha eludit fins ara parlar de xifres i compromisos puntuals. La sotssecretària d'Estat nord-americana per a la Democràcia i els Assumptes Globals, Paula Dobriansky, ha defensat a Bali un acord flexible que "contingui un objectiu global de reducció d'emissions i plans nacionals que marquin objectius a mitjà termini".
Altres punts de desacord
A banda de les quotes d'emissió, l'ONU es queixa sobretot dels problemes per formular el "nivell d'ambició" que han d'assumir tant els països rics com els pobres, però també al bloqueig de la transferència de tecnologia a les nacions en vies de desenvolupament.
Tampoc hi ha acord sobre l'ajuda financera per mitigar el canvi climàtic, ni sobre quin estatus formal tindrà el cos que supervisarà el futur del procés de lluita contra aquest fenomen. Els països en vies de desenvolupament, en general, consideren que els industrialitzats han de finançar la lluita i ajudar-los a superar els efectes negatius.
