Atenes

Grècia engegarà la privatització més gran de la història

Amb l'aprovació del pla d'ajust fins al 2015, el govern grec aconsegueix desbloquejar els 12.000 milions del cinquè tram del préstec del Fons Monetari Internacional i la Unió Europea, sense el qual Atenes no hauria pogut afrontar els pagaments del mes de juliol. El pla preveu economitzar 78.400 milions d'euros amb retallades pressupostàries dràstiques, pujades d'impostos i la privatització més gran de la història, equivalent al 34,3% del PIB. Fins ara, el rècord el tenia Hongria, que va vendre un 32% de la seva economia pública entre els anys 1991 i 1998 després del col·lapse de la Unió Soviètica.

Actualitzat
Fins al 2015, Atenes vol vendre empreses valorades en 50.000 milions d'euros, privatitzar la gestió de carreteres, aeroports, ports, la banca estatal, correus, companyies d'aigua, electricitat i telefonia i, fins i tot, la tradicional loteria nacional. Tot plegat, equival al 20% del producte interior brut. Un percentatge que, sumat al de la primera onada de privatitzacions del 1998 al 2003, assoliria el 2015 el 34,3% de la seva economia en poc menys de dues dècades.
 
En concret:
 
- El 2011 el govern grec pretén recaptar uns 5.000 milions d'euros amb la venda del monopoli d'apostes i loteries OPAP, el Postbank, l'empresa de gestió d'aigües de Salònica -la segona ciutat del país- i les empreses de gestió portuàries del Pireu i Salònica.

- Entre el 2012 i el 2015, vol ingressar 45.000 milions d'euros més amb la privatització de l'empresa de gestió d'aigües d'Atenes, refineries, empreses elèctriques, l'ATEbank -especialitzat en el sector agrícola- així com la privatització de la gestió de ports, aeroports, autopistes, drets d'explotació de mines i béns mobles i immobles estatals.

 
Altres capítols del pla d'austeritat

Consolidació fiscal

- Es pretén retallar les despeses de l'Estat en uns 14.300 milions d'euros i recaptar-ne 14.100 milions més fins al 2015, per tal de situar el dèficit per sota del 3% del PIB aquest any.

Impostos

- S'imposarà un "impost solidari" d'entre l'1% i el 4% a les rendes més altes. Per a ministres, parlamentaris i altres càrrecs públics amb ingressos importants l'impost serà del 5%.

- S'apujaran a 300 euros anuals els impostos a professionals que treballen per compte propi, com ara advocats, lampistes o taxistes.

- Es reduirà l'import mínim exempt de taxació dels 12.000 als 8.000 euros, encara que queden exclosos els treballadors de menys de 30 anys i els pensionistes, i es crearà un impost immobiliari especial per als propietaris de béns de més de 200.000 euros.

- Augmentaran els impostos sobre béns de luxe com iots, piscines i cotxes d'alta cilindrada; s'obrirà la possibilitat de legalitzar immobles construïts fora de la llei després del pagament de penalitzacions, i s'eliminarà un gran nombre d'exempcions fiscals.

- L'IVA per a bars i restaurants passarà del 13% al 23% i es reforçarà la lluita contra l'evasió fiscal i el treball informal.

Despesa pública

- L'estat grec pretén suprimir 150.000 llocs de treball públics, el 25% del total, la qual cosa vol dir que no es prolongaran els contractes temporals i només se substituiran un de cada deu funcionaris que es jubilin. Els salaris, retallats una mitjana del 12% l'any passat, tornaran a ser reduïts, tot i que encara no se sap en quina quantitat.

- Se suprimiran diverses prestacions socials per estalviar 4.000 milions fins al 2015. Es retallaran també 500 milions d'euros aquest any en concepte de subvencions i 855 milions més fins al 2015 amb la fusió d'escoles, hospitals o casernes de la policia.

- Es reduirà la despesa sanitària fins al 2015 en 2.100 milions d'euros mitjançant la racionalització de les prescripcions i amb fàrmacs més barats.

- Per primera vegada en tres dècades, es reduirà la despesa militar, percentualment la més alta dels països europeus de l'OTAN amb prop del 4% del PIB, encara que molts analistes consideren que és més elevada per l'ús de partides ocultes. En total, es retallaran 1.200 milions d'euros fins al 2015 i es cancel·laran comandes d'armament per 830 milions.

- Es reduiran les inversions públiques en 850 milions per aquest any.
Anar al contingut