La incertesa sobre Grècia dispara la prima de risc dels bons espanyols
La situació econòmica i la inestabilitat política de Grècia han esquitxat països perifèrics, entre els quals Espanya, centre de les mirades. El tresor espanyol ha col·locat en subhasta més de 2.800 milions d'euros, però a costa d'augmentar-ne considerablement els interessos. Les obligacions a 15 anys s'han pagat a poc més del sis per cent d'interès, uns nivells que no s'havien assolit des de l'any 2000. La prima de risc dels bons espanyols a 10 anys, que pren com a referència el bo alemany, s'ha disparat per sobre dels 280 punts, situant-se així a prop dels màxims històrics assolits el novembre passat després del rescat d'Irlanda.
A la crisi econòmica grega s'hi uneix la política. El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha anunciat remodelacions del seu executiu després de fracassar les converses amb l'oposició per formar un govern d'unitat. La prima de risc dels bons grecs en relació amb els bons alemanys augmentava fins als 1.542 punts bàsics, amb una rendibilitat del 18%.
La situació d'Atenes s'ha encomanat a altres països, que tampoc passen per una situació econòmica plàcida. També hi ha contribuït la incapacitat de la Unió Europea per arribar a un consens amb el Banc Central Europeu (BCE) sobre el segon pla d'ajuda a Grècia.
La pressió sobre el mercat de deute sobirà europeu ha afectat els països perifèrics. El diferencial del deute portuguès s'incrementava fins als 809 punts bàsics, amb una rendibilitat de prop de l'11%, mentre que el diferencial dels bons irlandesos augmentava fins als 889 punts, amb un interès de l'11,7%. Per la seva banda, la prima de risc oferta als inversors pels bons italians a deu anys respecte als seus homòlegs alemanys superava els 200 punts bàsics, amb un interès de prop del 5%.
La borsa espanyola ha retrocedit un 0,15% i s'ha quedat per sota dels 10.000 punts, mantenint la dinàmica de la resta de parquest europeus. Frankfurt ha estat la menys afectada i ha tancat amb un imperceptible 0,07% negatiu. Milà i París han regustrat un 0,33% i un 0,38% negatiu, i Londres, un 0,76%.
La situació d'Atenes s'ha encomanat a altres països, que tampoc passen per una situació econòmica plàcida. També hi ha contribuït la incapacitat de la Unió Europea per arribar a un consens amb el Banc Central Europeu (BCE) sobre el segon pla d'ajuda a Grècia.
La pressió sobre el mercat de deute sobirà europeu ha afectat els països perifèrics. El diferencial del deute portuguès s'incrementava fins als 809 punts bàsics, amb una rendibilitat de prop de l'11%, mentre que el diferencial dels bons irlandesos augmentava fins als 889 punts, amb un interès de l'11,7%. Per la seva banda, la prima de risc oferta als inversors pels bons italians a deu anys respecte als seus homòlegs alemanys superava els 200 punts bàsics, amb un interès de prop del 5%.
La borsa espanyola ha retrocedit un 0,15% i s'ha quedat per sota dels 10.000 punts, mantenint la dinàmica de la resta de parquest europeus. Frankfurt ha estat la menys afectada i ha tancat amb un imperceptible 0,07% negatiu. Milà i París han regustrat un 0,33% i un 0,38% negatiu, i Londres, un 0,76%.
