La participació a Espanya se situa en el 35,79%, un punt i mig més que el 2007
Els partits polítics espanyols afronten aquestes eleccions com un gran test del que pot passar en les properes generals. És la primera convocatòria a les urnes d'abast estatal des de les europees del juny del 2009 i hi ha expectació per veure l'impacte polític de la crisi econòmica. A tot l'Estat estan cridades a votar prop de 35 milions de persones. Han de triar més de 68.000 regidors, que, al seu torn, escolliran una mica més de 8.000 alcaldes. Del resultat de les eleccions en depèn també la composició de les diputacions provincials. També hi ha en joc els governs autonòmics de 13 comunitats i les ciutats de Ceuta i Melilla.
La participació en les eleccions autonòmiques i municipals del 2011 registrada a les 14.00 hores se situa entorn del 35,79%, cosa que suposa un punt i mig més que la comptabilitzada el 2007 a la mateixa hora, que va ser del 34,15%.
Aquestes dades han estat comunicades, en roda de premsa, pel secretari d'Estat de Comunicació, Félix Monteira, i el subsecretari del Ministeri d'Interior, Justo Zambrana, amb el 94,77% de les meses analitzades.
32.700 col·legis electorals i 545.000 persones mobilitzades
Per fer possible la jornada electoral s'han habilitat a tot l'Estat 23.700 col·legis electorals amb 60.500 meses, un miler més que fa quatre anys.
Per garantir l'exercici del dret a vot, 545.000 persones han estat mobilitzades per formar part de les meses, bé com a titulars o bé com a substituts.
Tretze comunitats decideixen els governs autonòmics
El PSOE i el PP es juguen molt en aquesta jornada, ja que els populars es plantegen aquestes eleccions com l'inici del canvi a Espanya. I és que, en aquesta jornada electoral, també s'elegiran més de 800 diputats autonòmics, a més dels representants dels consells insulars de les Balears i dels cabildos canaris.
Les eleccions al País Valencià es presenten com un plebiscit sobre la figura de Francisco Camps. El dubte és si es quedarà amb la mateixa representació o encara guanyarà més suport. Enfront té uns socialistes que no acaben de trobar un discurs alternatiu i unes forces d'esquerra i nacionalistes que lluiten per no quedar fora del Parlament.
A les Illes Balears, aquestes eleccions poden capgirar de ple el panorama polític. Amb totes les enquestes de cara, el Partit Popular en sortiria vencedor, després de decidir no situar imputats a les seves llistes, però l'esquerra ha insistit durant tota la campanya el vot per frenar aquesta dreta.
A Castella-la Manxa, la candidata del PP és María Dolores de Cospedal, número 2 del partit i persona de confiança de Mariano Rajoy. Ella és l'encarregada d'aconseguir el gran objectiu del PP, desbancar el socialista José María Barreda.
A l'Aragó, el PP podria tenir prou vots per formar majoria de govern i, a Astúries, podria pactar amb el nou partit de Francisco Álvarez Cascos per treure el PSOE de la presidència.
Pel que fa a la ciutat de Sevilla, a les últimes eleccions, el PP va treure més vots que el PSOE, però Esquerra Unida va decantar l'alcaldia cap als socialistes. Els populars volen recuperar, també, la ciutat.
Euskadi, amb la incògnita del pes de Bildu
Aquestes eleccions arriben en l'equador del govern de Patxi López i seran la primera revàlida de l'acord PSE-PP, molt qüestionat a Madrid, per la legalització de les llistes de Bildu.
I és que la irrupció de Bildu, i per tant de l'esquerra abertzale, pot trastocar tot el mapa polític, sobretot a Guipúscoa. Segons els sondejos, el PNB tindrà problemes per conservar-hi algunes diputacions.
Zapatero i Rajoy voten a Madrid i fan una crida a la participació
El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha votat aquest matí, acompanyat de la seva dona, Sonsoles Espinosa, i fortes mesures de seguretat, al col·legi Nuestra Señora del Buen Consejo de Madrid, on ha assegurat que "una àmplia participació" seria el millor resultat per a la jornada electoral.
Entre crits de simpatitzants i detractors, Zapatero s'ha referit al moviment del 15-M assenyalant que "a la jornada electoral s'ha de ser molt respectuós" i que no se n'han de fer valoracions fins que se'n coneguin els resultats definitius.
Per la seva banda, el líder del PP, Mariano Rajoy, ha votat al col·legi San Bernardette d'Aravaca (Madrid), on ha dit que espera que la d'aquest diumenge sigui "una jornada de votació majoritària" en la qual "tothom vagi a votar qui vulgui perquè la democràcia és vot".
En relació amb el 15-M, Rajoy ha volgut fer una crida a la participació i ha comentat que en aquests moments "tothom pot votar lliurement i pot dir a les urnes què és el que vol per als seus ajuntaments i autonomies".
Absència d'incidents remarcables en els col·legis electorals
Pocs incidents s'han de lamentar en l'obertura de les urnes. Tot i així, catorze col·legis electorals de Palència s'han llevat amb silicona als panys de les portes.
Els encarregats d'obrir els col·legis electorals han arribat als centres i s'han trobat amb el problema, que ha estat resolt amb rapidesa. A les nou del matí se n'han obert les portes per a tots els votants i la jornada es porta a terme amb normalitat.
Els habitants de Llorca voten amb normalitat
Per la seva banda, els habitants de Llorca han començat a votar com qualsevol altre municipi en les meses i carpes electorals, amb el dret a poder-ho fer amb el DNI i el passaport caducats o amb el permís de conduir.
I és que les 102 meses electorals distribuïdes per la ciutat de Llorca han obert a les nou del matí sense problemes. També, les sis carpes habilitades a les portes dels col·legis danyats pels terratrèmols.
Aquestes dades han estat comunicades, en roda de premsa, pel secretari d'Estat de Comunicació, Félix Monteira, i el subsecretari del Ministeri d'Interior, Justo Zambrana, amb el 94,77% de les meses analitzades.
32.700 col·legis electorals i 545.000 persones mobilitzades
Per fer possible la jornada electoral s'han habilitat a tot l'Estat 23.700 col·legis electorals amb 60.500 meses, un miler més que fa quatre anys.
Per garantir l'exercici del dret a vot, 545.000 persones han estat mobilitzades per formar part de les meses, bé com a titulars o bé com a substituts.
Tretze comunitats decideixen els governs autonòmics
El PSOE i el PP es juguen molt en aquesta jornada, ja que els populars es plantegen aquestes eleccions com l'inici del canvi a Espanya. I és que, en aquesta jornada electoral, també s'elegiran més de 800 diputats autonòmics, a més dels representants dels consells insulars de les Balears i dels cabildos canaris.
Les eleccions al País Valencià es presenten com un plebiscit sobre la figura de Francisco Camps. El dubte és si es quedarà amb la mateixa representació o encara guanyarà més suport. Enfront té uns socialistes que no acaben de trobar un discurs alternatiu i unes forces d'esquerra i nacionalistes que lluiten per no quedar fora del Parlament.
A les Illes Balears, aquestes eleccions poden capgirar de ple el panorama polític. Amb totes les enquestes de cara, el Partit Popular en sortiria vencedor, després de decidir no situar imputats a les seves llistes, però l'esquerra ha insistit durant tota la campanya el vot per frenar aquesta dreta.
A Castella-la Manxa, la candidata del PP és María Dolores de Cospedal, número 2 del partit i persona de confiança de Mariano Rajoy. Ella és l'encarregada d'aconseguir el gran objectiu del PP, desbancar el socialista José María Barreda.
A l'Aragó, el PP podria tenir prou vots per formar majoria de govern i, a Astúries, podria pactar amb el nou partit de Francisco Álvarez Cascos per treure el PSOE de la presidència.
Pel que fa a la ciutat de Sevilla, a les últimes eleccions, el PP va treure més vots que el PSOE, però Esquerra Unida va decantar l'alcaldia cap als socialistes. Els populars volen recuperar, també, la ciutat.
Euskadi, amb la incògnita del pes de Bildu
Aquestes eleccions arriben en l'equador del govern de Patxi López i seran la primera revàlida de l'acord PSE-PP, molt qüestionat a Madrid, per la legalització de les llistes de Bildu.
I és que la irrupció de Bildu, i per tant de l'esquerra abertzale, pot trastocar tot el mapa polític, sobretot a Guipúscoa. Segons els sondejos, el PNB tindrà problemes per conservar-hi algunes diputacions.
Zapatero i Rajoy voten a Madrid i fan una crida a la participació
El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha votat aquest matí, acompanyat de la seva dona, Sonsoles Espinosa, i fortes mesures de seguretat, al col·legi Nuestra Señora del Buen Consejo de Madrid, on ha assegurat que "una àmplia participació" seria el millor resultat per a la jornada electoral.
Entre crits de simpatitzants i detractors, Zapatero s'ha referit al moviment del 15-M assenyalant que "a la jornada electoral s'ha de ser molt respectuós" i que no se n'han de fer valoracions fins que se'n coneguin els resultats definitius.
Per la seva banda, el líder del PP, Mariano Rajoy, ha votat al col·legi San Bernardette d'Aravaca (Madrid), on ha dit que espera que la d'aquest diumenge sigui "una jornada de votació majoritària" en la qual "tothom vagi a votar qui vulgui perquè la democràcia és vot".
En relació amb el 15-M, Rajoy ha volgut fer una crida a la participació i ha comentat que en aquests moments "tothom pot votar lliurement i pot dir a les urnes què és el que vol per als seus ajuntaments i autonomies".
Absència d'incidents remarcables en els col·legis electorals
Pocs incidents s'han de lamentar en l'obertura de les urnes. Tot i així, catorze col·legis electorals de Palència s'han llevat amb silicona als panys de les portes.
Els encarregats d'obrir els col·legis electorals han arribat als centres i s'han trobat amb el problema, que ha estat resolt amb rapidesa. A les nou del matí se n'han obert les portes per a tots els votants i la jornada es porta a terme amb normalitat.
Els habitants de Llorca voten amb normalitat
Per la seva banda, els habitants de Llorca han començat a votar com qualsevol altre municipi en les meses i carpes electorals, amb el dret a poder-ho fer amb el DNI i el passaport caducats o amb el permís de conduir.
I és que les 102 meses electorals distribuïdes per la ciutat de Llorca han obert a les nou del matí sense problemes. També, les sis carpes habilitades a les portes dels col·legis danyats pels terratrèmols.
