La Generalitat abaixarà l'IRPF a les rendes més altes per evitar una fugida de contribuents
El govern català rebaixarà els impostos a les rendes superiors als 120.000 euros. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, avança que l'executiu farà marxa enrere en la mesura, adoptada pel tripartit al juliol del 2010. En aquell moment, la Generalitat va augmentar dos punts el percentatge de l'IRPF per a les rendes més altes. El llavors cap de l'oposició, Artur Mas, va anunciar que si governava faria marxa enrere en aquesta mesura. Dit, i gairebé fet. El Departament d'Economia prepara una rebaixa que podria afectar unes 50.000 persones. Mas-Colell argumenta que l'augment del tripartit no té sentit perquè pot provocar la fugida de contribuents a altres comunitats amb impostos més baixos.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha avançat que el govern rebaixarà durant aquesta legislatura el recàrrec sobre l'IRPF autonòmic per a les rendes més altes, aprovat pel tripartit.
En una entrevista a l'agència Europa Press, Mas-Colell justifica aquesta mesura per la mobilitat geogràfica actual. És a dir, per evitar una fuga de contribuents a altres comunitats amb menys càrrega fiscal. El conseller afirma: "És de sentit comú si tenim en compte que la distància en tren de Barcelona a Madrid és de dues hores i mitja i que els directius poden estar vivint la meitat de la setmana a Barcelona i l'altra a Madrid".
El govern imposarà, doncs, de nou els tipus anteriors a l'augment del tripartit: el 21,5% per a rendes superiors als 120.000 euros anuals. La mesura beneficiarà unes 50.000 persones, sobretot directius, professionals i empresaris.
Menys d'un any de vida
El tripartit, a instàncies d'ICV, va aprovar al juliol del 2010 aquest augment de dos punts en el tram autonòmic de l'IRPF. Les rendes més altes passaven a tributar al 23,5%.
Amb caràcter progressiu, el govern també va decidir incrementar quatre punts addicionals l'impost sobre la renda als qui percebin ingressos superiors als 175.000 euros anuals, gravant-los del 21,5% al 25,5%. El govern va assegurar que amb aquesta mesura es recaptarien 150 milions d'euros.
Aquesta decisió va estar envoltada de polèmica. Sobretot, entre els mateixos membres del tripartit, que no compartien la mesura. El llavors conseller d'Economia, Antoni Castells, es va mostrar molt reticent pel que fa a l'augment impositiu tot i que al final el va acabar aplicant. A més, va coincidir amb el pla de retallades del govern i la rebaixa en el sou dels funcionaris.
La supressió del recàrrec sobre l'IRPF va ser una promesa d'Artur Mas tan bon punt el tripartit la va aprovar. A més, l'Associació Espanyola de Directius (AED) va insistir al president català que repensés la mesura per evitar que els directius estrangers no s'instal·lessin a Catalunya per culpa d'una pressió fiscal més elevada.
Donacions, a estudi
El conseller Mas-Colell també ha avançat que el govern no descarta suprimir l'impost de donacions. En aquest cas, però, el titular d'Economia ha estat menys concret. Mas-Colell parla d'una possibilitat en aquesta legislatura perquè "forma part del programa electoral de CiU".
En una entrevista a l'agència Europa Press, Mas-Colell justifica aquesta mesura per la mobilitat geogràfica actual. És a dir, per evitar una fuga de contribuents a altres comunitats amb menys càrrega fiscal. El conseller afirma: "És de sentit comú si tenim en compte que la distància en tren de Barcelona a Madrid és de dues hores i mitja i que els directius poden estar vivint la meitat de la setmana a Barcelona i l'altra a Madrid".
El govern imposarà, doncs, de nou els tipus anteriors a l'augment del tripartit: el 21,5% per a rendes superiors als 120.000 euros anuals. La mesura beneficiarà unes 50.000 persones, sobretot directius, professionals i empresaris.
Menys d'un any de vida
El tripartit, a instàncies d'ICV, va aprovar al juliol del 2010 aquest augment de dos punts en el tram autonòmic de l'IRPF. Les rendes més altes passaven a tributar al 23,5%.
Amb caràcter progressiu, el govern també va decidir incrementar quatre punts addicionals l'impost sobre la renda als qui percebin ingressos superiors als 175.000 euros anuals, gravant-los del 21,5% al 25,5%. El govern va assegurar que amb aquesta mesura es recaptarien 150 milions d'euros.
Aquesta decisió va estar envoltada de polèmica. Sobretot, entre els mateixos membres del tripartit, que no compartien la mesura. El llavors conseller d'Economia, Antoni Castells, es va mostrar molt reticent pel que fa a l'augment impositiu tot i que al final el va acabar aplicant. A més, va coincidir amb el pla de retallades del govern i la rebaixa en el sou dels funcionaris.
La supressió del recàrrec sobre l'IRPF va ser una promesa d'Artur Mas tan bon punt el tripartit la va aprovar. A més, l'Associació Espanyola de Directius (AED) va insistir al president català que repensés la mesura per evitar que els directius estrangers no s'instal·lessin a Catalunya per culpa d'una pressió fiscal més elevada.
Donacions, a estudi
El conseller Mas-Colell també ha avançat que el govern no descarta suprimir l'impost de donacions. En aquest cas, però, el titular d'Economia ha estat menys concret. Mas-Colell parla d'una possibilitat en aquesta legislatura perquè "forma part del programa electoral de CiU".
