Coderch: "Fukushima només és a un esglaó per arribar al nivell de Txernòbil" (II)
Segona part de l'entrevista feta pels usuaris del 3cat24
La central atòmica japonesa està feta amb una tecnologia de fa gairebé 50 anys. Les actuals tenen els mateixos problemes o són més segures?
Les centrals dites de tercera generació se suposa que són més segures, deu vegades més segures, diuen, però és difícil de comprovar. D'acord amb aquests càlculs tampoc no hi haurien hagut els accidents que hem viscut.
Treballo en una planta química i un dels nostres reactors treballa amb temperatures elevades (ni molt menys les d'una reacció atòmica), però un dels nostres sistemes de seguretat, en cas d'emergència, és la injecció directa de nitrogen líquid. No seria factible aquesta opció?
En un reactor nuclear no és factible, primer pel volum necessari, segon perquè com he dit cal evitar el xoc tèrmic i en tercer lloc perquè introduir nitrogen líquid al cor del reactor pot produir altres elements gasosos que podrien rebentar el reactor.
Si s'acaba produint una fusió on es troba el material radioactiu, la solució és, com Txernòbil, cobrir tota la central?
Sí, no hi ha altra solució que un sarcòfag de plom i ciment.
Creu que una situació com l'actual serà suficient perquè els governs deixin de supeditar l'interès general al dels "lobbies" energètics que fan que encara hi hagi centrals nuclears i adoptin polítiques serioses pel que fa a les energies alternatives?
Espero que sí, tot i que els interessos que esmentes són molt poderosos.
És evident que el desastre ha estat monumental, però imprevisible? El Japó és en un dels punts més delicats, geològicament parlant, de tot el món. No existeixen plans de contingència per a instal·lacions que s'emplacen en aquests llocs?
Ells creien que sí que tenien suficients plans de contingència. La veritat és que les centrals han aguantat un terratrèmol molt potent, però ha estat una combinació de circumstàncies no previstes. Mai es pot preveure tot.
Pensant en el futur energètic del Japó. Per quines alternatives de producció energètica podria apostar a partir d'ara per recobrar una "normalitat energètica"?
El Japó cobra el 30% del seu consum elèctric amb nuclears, és a dir, aproximadament el 6% del consum energètic total. No ho tindrien fàcil però a mitjà termini haurien de fer-ho amb gas natural i renovables.
Galícia produeix un 70% de la seva electricitat amb energies renovables. Si Galícia ho ha aconseguit, no ho podríem aconseguir tots? Quin cost tindria per a Catalunya arribar a la xifra de 100%?
Hi ha estudis que diuen que si ens ho plantegéssim amb un horitzó 2050 podríem tenir un sistema elèctric 100% renovable, però és un projecte a mitjà termini en què cal ser perseverant. Els costos són difícils de saber, però són igualment incerts els d'altres tecnologies que sí que sabem que s'apujaran, com per exemple el gas, el petroli, el carbó, etc. L'energia, en general, serà més cara en el futur. Ho hem d'acceptar així i reorganitzar les nostres societats.
Podem considerar, doncs, que el comissari d'energia de la UE anava encertat en dir que la situació està fora de control i va qualificar-la d'"apocalíptica"? La comparteix?
Sí, crec que és evident que la situació està del tot descontrolada. Però es pot entendre. Mai s'havia previst que ens haguéssim d'enfrontar amb quatre o cinc reactors amb problemes simultàniament. Si les coses segueixen desenvolupant-se en la pitjor direcció, sí que crec que podrem parlar d'apocalipsi.
No creu que ens estem alarmant de manera excessiva? No pensa que les comparacions amb Txernòbil estan fora de lloc i només angoixa més la gent?
La comparació amb Txernòbil no és pel que fa al mecanisme que ha provocat l'accident sinó pel que fa a les possibles conseqüències que sí que crec que poden arribar a ser del mateix nivell, o fins i tot superior. Ja som al nivell 6 i només falta un esglaó per arribar al nivell de Txernòbil.
Quines mesures de seguretat tenen per evitar aquestos casos, si es que són evitables, i com afectaria el seu entorn en cas que hi hagi una fuga radioactiva? I a quants quilòmetres de distància afectaria?
Pel que veiem, al Japó el radi d'evacuació pot arribar a ser de 20 o 30 quilòmetres. Si es dóna el pitjor escenari aquesta zona podria quedar invalidada per sempre, com ha passat a Txernòbil.
Per què no es cobreix ja la central amb plom i ciment?
Perquè aquesta és l'última opció, quan el reactor ja ha esclatat. Es triga molt a fer-ho i tampoc solucionarien els problemes actuals. De fet els reactors ja estan perduts, mai més tornaran a funcionar, i el desmantellament serà molt llarg i costós. Potser sí que decidiran enterrar-los "en vida".
A Espanya, en cas d'emergència nuclear, existeix un pla que està a mitges. Al Japó ràpidament es van començar a repartir dosis de iode. A Catalunya existeixen aquestes mesures?
En condicions normals no es volen fer simulacres per l'alarma que es genera a la població. Es fan proves de funcionament dels altaveus i poca cosa més. Crec que dosis de iode sí que estan disponibles però els plans d'evacuació física, per terra, mar i aire els desconec. Protecció Civil ens ho hauria d'explicar i potser hauríem d'exigir un simulacre per ser conscients del que podria significar.
Quin abast poden tenir les emissions radioactives i quins efectes tindria en les persones aquesta radiació en funció de la distància?
Els efectes de les emissions depenen de dues variables que és difícil de predir: en primer lloc el volum total de radioactivitat que s'acabi alliberant i, en segon lloc, dependria molt de la direcció i la intensitat dels vents, de si hi ha pluja que els precipita o no, etc.
Tres fusions de nucli en 500 centrals en trenta anys. Hem de considerar que el risc d'un accident cada deu anys és del 0,2%?, i si és així, seria un risc acceptable?
Una bona pregunta que només la podem respondre col·lectivament, per exemple, en un referèndum. O en absència d'aquest, que siguin els nostres representants democràtics els que incloguin la qüestió en el seus programes electorals i així ho podríem decidir entre tots.
En els últims mesos assistim a l'encariment del preu del petroli, agreujat pels esdeveniments al nord d'Àfrica. Ara ens trobem amb l'alerta nuclear i el preu del petroli ha baixat. D'altra banda, assistim a la retallada en els ajuts a les eòliques. Tot es resumeix en una paraula: "lobbies". Com es conjuga tot això sota el seu punt de vista?
És veritat que els interessos econòmics distorsionen el que hauria de ser un debat social i polític transparent i conscient. Jo també el reclamo, com vostè.
Com que els quatre reactors afectats del Japó estan aturats, passi el que passi mai es podrà comparar amb Txernòbil? O quatre d'aturats poden afectar igual que un d'encès?
El principal problema ara mateix és que els reactors són les piscines de combustible irradiat que contenen molta més radioactivitat que la que hi havia al nucli del reactor de Txernòbil.
Quines lesions per radioactivitat pot tenir la gent que ha estat en un radi de 30 quilòmetres de la central?
De moment pel que ens diuen l'exposició ha estat limitada i per tant els efectes serien en tot cas a llarg termini, manifestant-se en un increment de la taxa de càncers dins la població exposada. Però és molt difícil de comprovar perquè ningú farà un estudi epidemiològic.
Quants aerogeneradors necessitaria Catalunya per substituir les seves centrals nuclears?
No li sabria dir amb precisió, segur que molts. Puc referir-li a un estudi de Greenpeace on hi ha tots aquests números.
Vés a l'inici de l'entrevista.
La central atòmica japonesa està feta amb una tecnologia de fa gairebé 50 anys. Les actuals tenen els mateixos problemes o són més segures?
Les centrals dites de tercera generació se suposa que són més segures, deu vegades més segures, diuen, però és difícil de comprovar. D'acord amb aquests càlculs tampoc no hi haurien hagut els accidents que hem viscut.
Treballo en una planta química i un dels nostres reactors treballa amb temperatures elevades (ni molt menys les d'una reacció atòmica), però un dels nostres sistemes de seguretat, en cas d'emergència, és la injecció directa de nitrogen líquid. No seria factible aquesta opció?
En un reactor nuclear no és factible, primer pel volum necessari, segon perquè com he dit cal evitar el xoc tèrmic i en tercer lloc perquè introduir nitrogen líquid al cor del reactor pot produir altres elements gasosos que podrien rebentar el reactor.
Si s'acaba produint una fusió on es troba el material radioactiu, la solució és, com Txernòbil, cobrir tota la central?
Sí, no hi ha altra solució que un sarcòfag de plom i ciment.
Creu que una situació com l'actual serà suficient perquè els governs deixin de supeditar l'interès general al dels "lobbies" energètics que fan que encara hi hagi centrals nuclears i adoptin polítiques serioses pel que fa a les energies alternatives?
Espero que sí, tot i que els interessos que esmentes són molt poderosos.
És evident que el desastre ha estat monumental, però imprevisible? El Japó és en un dels punts més delicats, geològicament parlant, de tot el món. No existeixen plans de contingència per a instal·lacions que s'emplacen en aquests llocs?
Ells creien que sí que tenien suficients plans de contingència. La veritat és que les centrals han aguantat un terratrèmol molt potent, però ha estat una combinació de circumstàncies no previstes. Mai es pot preveure tot.
Pensant en el futur energètic del Japó. Per quines alternatives de producció energètica podria apostar a partir d'ara per recobrar una "normalitat energètica"?
El Japó cobra el 30% del seu consum elèctric amb nuclears, és a dir, aproximadament el 6% del consum energètic total. No ho tindrien fàcil però a mitjà termini haurien de fer-ho amb gas natural i renovables.
Galícia produeix un 70% de la seva electricitat amb energies renovables. Si Galícia ho ha aconseguit, no ho podríem aconseguir tots? Quin cost tindria per a Catalunya arribar a la xifra de 100%?
Hi ha estudis que diuen que si ens ho plantegéssim amb un horitzó 2050 podríem tenir un sistema elèctric 100% renovable, però és un projecte a mitjà termini en què cal ser perseverant. Els costos són difícils de saber, però són igualment incerts els d'altres tecnologies que sí que sabem que s'apujaran, com per exemple el gas, el petroli, el carbó, etc. L'energia, en general, serà més cara en el futur. Ho hem d'acceptar així i reorganitzar les nostres societats.
Podem considerar, doncs, que el comissari d'energia de la UE anava encertat en dir que la situació està fora de control i va qualificar-la d'"apocalíptica"? La comparteix?
Sí, crec que és evident que la situació està del tot descontrolada. Però es pot entendre. Mai s'havia previst que ens haguéssim d'enfrontar amb quatre o cinc reactors amb problemes simultàniament. Si les coses segueixen desenvolupant-se en la pitjor direcció, sí que crec que podrem parlar d'apocalipsi.
No creu que ens estem alarmant de manera excessiva? No pensa que les comparacions amb Txernòbil estan fora de lloc i només angoixa més la gent?
La comparació amb Txernòbil no és pel que fa al mecanisme que ha provocat l'accident sinó pel que fa a les possibles conseqüències que sí que crec que poden arribar a ser del mateix nivell, o fins i tot superior. Ja som al nivell 6 i només falta un esglaó per arribar al nivell de Txernòbil.
Quines mesures de seguretat tenen per evitar aquestos casos, si es que són evitables, i com afectaria el seu entorn en cas que hi hagi una fuga radioactiva? I a quants quilòmetres de distància afectaria?
Pel que veiem, al Japó el radi d'evacuació pot arribar a ser de 20 o 30 quilòmetres. Si es dóna el pitjor escenari aquesta zona podria quedar invalidada per sempre, com ha passat a Txernòbil.
Per què no es cobreix ja la central amb plom i ciment?
Perquè aquesta és l'última opció, quan el reactor ja ha esclatat. Es triga molt a fer-ho i tampoc solucionarien els problemes actuals. De fet els reactors ja estan perduts, mai més tornaran a funcionar, i el desmantellament serà molt llarg i costós. Potser sí que decidiran enterrar-los "en vida".
A Espanya, en cas d'emergència nuclear, existeix un pla que està a mitges. Al Japó ràpidament es van començar a repartir dosis de iode. A Catalunya existeixen aquestes mesures?
En condicions normals no es volen fer simulacres per l'alarma que es genera a la població. Es fan proves de funcionament dels altaveus i poca cosa més. Crec que dosis de iode sí que estan disponibles però els plans d'evacuació física, per terra, mar i aire els desconec. Protecció Civil ens ho hauria d'explicar i potser hauríem d'exigir un simulacre per ser conscients del que podria significar.
Quin abast poden tenir les emissions radioactives i quins efectes tindria en les persones aquesta radiació en funció de la distància?
Els efectes de les emissions depenen de dues variables que és difícil de predir: en primer lloc el volum total de radioactivitat que s'acabi alliberant i, en segon lloc, dependria molt de la direcció i la intensitat dels vents, de si hi ha pluja que els precipita o no, etc.
Tres fusions de nucli en 500 centrals en trenta anys. Hem de considerar que el risc d'un accident cada deu anys és del 0,2%?, i si és així, seria un risc acceptable?
Una bona pregunta que només la podem respondre col·lectivament, per exemple, en un referèndum. O en absència d'aquest, que siguin els nostres representants democràtics els que incloguin la qüestió en el seus programes electorals i així ho podríem decidir entre tots.
En els últims mesos assistim a l'encariment del preu del petroli, agreujat pels esdeveniments al nord d'Àfrica. Ara ens trobem amb l'alerta nuclear i el preu del petroli ha baixat. D'altra banda, assistim a la retallada en els ajuts a les eòliques. Tot es resumeix en una paraula: "lobbies". Com es conjuga tot això sota el seu punt de vista?
És veritat que els interessos econòmics distorsionen el que hauria de ser un debat social i polític transparent i conscient. Jo també el reclamo, com vostè.
Com que els quatre reactors afectats del Japó estan aturats, passi el que passi mai es podrà comparar amb Txernòbil? O quatre d'aturats poden afectar igual que un d'encès?
El principal problema ara mateix és que els reactors són les piscines de combustible irradiat que contenen molta més radioactivitat que la que hi havia al nucli del reactor de Txernòbil.
Quines lesions per radioactivitat pot tenir la gent que ha estat en un radi de 30 quilòmetres de la central?
De moment pel que ens diuen l'exposició ha estat limitada i per tant els efectes serien en tot cas a llarg termini, manifestant-se en un increment de la taxa de càncers dins la població exposada. Però és molt difícil de comprovar perquè ningú farà un estudi epidemiològic.
Quants aerogeneradors necessitaria Catalunya per substituir les seves centrals nuclears?
No li sabria dir amb precisió, segur que molts. Puc referir-li a un estudi de Greenpeace on hi ha tots aquests números.
Vés a l'inici de l'entrevista.
