El Congrés aprova els pressupostos pel 2006 amb l'únic vot en contra del PP
El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat els pressupostos generals de l'Estat pel 2006, uns comptes que només han tingut el vot en contra del Partit Popular (PP) i que han tirat endavant amb el suport del PSOE i sis partits més: CiU, ERC, IU-ICV, PNB, BNG i CHA. Nafarroa Bai i EA, que en l'últim moment ha canviat el seu vot en contra, s'han abstingut. Aquests són els segons pressupostos del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i han rebut més suport que no pas els del 2005.
Els comptes de l'any que ve preveuen un increment del 7,6% de la despesa pública, que arriba fins als 133.947 milions d'euros, i uns ingressos que assoliran els 128.000 milions, un 9,2% més que el 2005. D'aquesta manera, l'Estat registrarà l'any que ve un dèficit del 0,4% del PIB.
Entre les partides prioritàries hi figuren més dotacions destinades a despeses socials, I+D, educació, seguretat ciutadana i ajuda oficial al desenvolupament, amb un creixement econòmic del 3,3% i la creació de més de 460.000 nous llocs de treball.
Els grups, satisfets amb els comptes
En el debat final dels pressupostos, el diputat socialista Pedro Saura ha agraït el suport de la major part dels grups que, al seu parer, demostra que el govern "ha guanyat en estabilitat". Saura ha lamentat l'actuació del PP al Senat, on va aprovar esmenes que "haguessin augmentat la despesa en 1.100 milions d'euros". El diputat del PSOE ha retratat així la postura dels populars: "L'important és deixar cec el govern, encara que el PP hi perdi un ull".
Molt diferent ho han vist des dels bancs populars. La diputada del PP Fátima Báñez ha reclamat als diputats que donessin suport a les esmenes procedents del Senat "per respecte" a aquesta cambra. Per Báñez, els pressupostos són "facilets i electoralistes", "no solucionen els grans desequilibris" de l'economia i, a més de ser "intervencionistes", suposen una pujada d'impostos.
El portaveu d'IU-ICV, Joan Herrera, ha demanat al govern que l'any que ve "canviï la seva estratègia negociadora" i atorgui un paper protagonista als seus socis habituals al Congrés. Per l'altre soci principal de l'executiu, ERC, Joan Puig s'ha mostrat satisfet que durant la tramitació dels pressupostos al Senat "s'hagin arreglat" els aspectes amb què no estaven d'acord.
Jordi Vilajoana (CiU) ha demanat un "esforç" al govern per aconseguir "més nivell d'execució de les inversions en infraestructures", ja que mentre que en algunes autonomies és del 100%, a Catalunya sistemàticament es queda en el 74%. Pel PNB, Pedro María Azpiazu ha destacat la capacitat de negociació dels governs espanyol i basc i els seus grups parlamentaris (PSOE i PNB).
Altres grups autonòmics també han destacat les inversions als seus territoris. És el cas, per exemple, de Francisco Rodríguez (BNG), que ha subratllat la millora de les inversions a Galícia, o del portaveu de Coalició Canària, Paulino Rivero, que ha reclamat a l'executiu que mantingui algunes esmenes aprovades al Senat per a les Canàries, relatives a la seguretat marítima o a la immigració irregular. Per la seva banda, el diputat de la Chunta Aragonesista, José Antonio Labordeta, ha destacat l'augment de la despesa en política social.
La diputada d'Eusko Alkartasuna (EA), Begoña Lasagabaster, ha justificat el canvi de parer dels independentistes bascos no tant per la matèria pressupostària sinó per "l'important esforç" del govern amb Euskadi en matèria de "pacificació" i "normalització política". La diputada de Nafarroa Bai, Uxue Barkos, també s'ha abstingut, ja que creu que els comptes són "insuficients" en capítols com el medi ambient, I+D i les polítiques d'ocupació.
