Les claus de la llei del sòl que divideix els socis del govern espanyol

El Consell de Ministres reactiva la reforma de la llei del sòl, sense saber amb quin suport la podria aprovar al Congrés dels Diputats

Actualitzat

El govern espanyol ha aprovat el text per modificar la llei estatal de sòl i rehabilitació urbana, de cara a la tramitació a les Corts. Amb aquesta aprovació, el Consell de Ministres vol evitar que els errors de caràcter formal que siguin esmenables puguin comportar la nul·litat total dels instruments d'ordenació territorial i urbanística.

L'exemple és el que va passar fa quatre anys a Tarragona quan el seu pla urbanístic, el full de ruta que diu com ha de ser la ciutat en els pròxims anys, va quedar anul·lat perquè una empresa d'hidrocarburs instal·lada en una parcel·la industrial del centre va presentar un recurs.

Com que hi havia un defecte de forma, el pla va caure en cascada. Va anul·lar no només aquella parcel·la, sinó també tota la planificació de nous habitatges i avingudes.

La nova llei de sòl vol resoldre un reclam del sector promotor, que es queixava, a més, que tramitar un pla urbanístic pot allargar-se anys i anys, gairebé una dècada. En el cas de Tarragona, des del 2013.

Una grua treballa en la construcció d'un bloc de pisos a Barcelona (Europa Press/David Zorrakino)

Discrepàncies de Sumar i Podem

Amb la decisió del Consell de Ministres d'aquest dimarts, el govern espanyol revifa l'avantprojecte de llei que va aprovar el desembre del 2022 i que no va arribar a començar la tramitació parlamentària per la convocatòria de les eleccions generals del 23 de juliol.

Però Sumar, d'una banda, i Podem, de l'altra, no hi estan del tot d'acord. Perquè un dels detalls és que pel que fa a habitatge públic o publicoprivat, fins ara si la promotora no rebia una resposta clara de l'administració, el projecte queia.

Amb el nou escrit, tot i que l'administració no digui res, el projecte tiraria endavant. És el que s'anomena silenci positiu, i tots dos partits diuen que no pot ser que, perquè sigui habitatge públic, els projectes tirin endavant de qualsevol manera.

És una mesura delicada i caldrà veure si a la tercera és la bona. Ja ho va intentar el govern del PP amb Íñigo de la Serna; el del PSOE amb Raquel Sánchez, i ara, és la nova ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, qui la vol tirar endavant.

Això sí, com tot en aquesta legislatura tan complexa, ho haurà de negociar amb els diferents partits, fins i tot, en aquest cas, amb el seu soci de govern.

 

ARXIVAT A:
HabitatgeUrbanisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut