Artur Mas i Gavarró, el president
Artur Mas i Gavarró va néixer a Barcelona fa 54 anys, és el gran de quatre germans d'una família d'industrials. Casat amb Helena Rakosnik i pare de tres fills, és economista llicenciat per la Universitat de Barcelona.
Artur Mas no és un polític amb una trajectòria convencional. Es va formar primer als despatxos i després als carrers de pobles i ciutats. Els seus inicis el situen com a regidor per CiU a l'Ajuntament de la capital catalana però va començar a destacar en política ja com a conseller d'Economia amb Jordi Pujol després d'haver dirigit la cartera de Política Territorial. Aquí, durant l'últim govern de CiU, començava una lluita successòria amb el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. Però a mig mandat, el president Pujol va fer la seva tria nomenant Artur Mas conseller en cap, i revelant així qui havia escollit com a delfí.
Davant dels dubtes que molts van posar a la seva capacitat com a futur cap de cartell de CiU, Mas els va esvair. Va ser el 2001, quan va defensar amb nota la moció de censura que va presentar el llavors cap de l'oposició, Pasqual Maragall, al govern Pujol. Fins i tot el mateix Duran i Lleida va admetre en seu parlamentària que Mas era el seu candidat. El 2003, i amb totes les enquestes en contra, Artur Mas va guanyar els seves primeres eleccions davant de Maragall.
Però l'aritmètica parlamentària va permetre formar el primer govern tripartit entre el PSC, ERC i IC-Verds. Com a cap de l'oposició, Artur Mas destaca perquè pacta amb la resta de forces l'Estatut de Catalunya del 2005. Un text que després el mateix Mas va renegociar en secret a La Moncloa. A les eleccions del 2006, Artur Mas va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra: va guanyar altre cop els comicis però es va quedar novament a l'oposició.
Durant els set anys a l'oposició, el que ell mateix va anomenar la travessia del desert, va aprofitar per reorganitzar al partit, tallant corrents crítics i integrant totes les sensibilitats dins de CDC.
Finalment, el 2010 Artur Mas ha arribat al seu destí final: Ítaca, tal com ell mateix anomena metafòricament la presidència de la Generalitat, el seu somni.
Artur Mas no és un polític amb una trajectòria convencional. Es va formar primer als despatxos i després als carrers de pobles i ciutats. Els seus inicis el situen com a regidor per CiU a l'Ajuntament de la capital catalana però va començar a destacar en política ja com a conseller d'Economia amb Jordi Pujol després d'haver dirigit la cartera de Política Territorial. Aquí, durant l'últim govern de CiU, començava una lluita successòria amb el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. Però a mig mandat, el president Pujol va fer la seva tria nomenant Artur Mas conseller en cap, i revelant així qui havia escollit com a delfí.
Davant dels dubtes que molts van posar a la seva capacitat com a futur cap de cartell de CiU, Mas els va esvair. Va ser el 2001, quan va defensar amb nota la moció de censura que va presentar el llavors cap de l'oposició, Pasqual Maragall, al govern Pujol. Fins i tot el mateix Duran i Lleida va admetre en seu parlamentària que Mas era el seu candidat. El 2003, i amb totes les enquestes en contra, Artur Mas va guanyar els seves primeres eleccions davant de Maragall.
Però l'aritmètica parlamentària va permetre formar el primer govern tripartit entre el PSC, ERC i IC-Verds. Com a cap de l'oposició, Artur Mas destaca perquè pacta amb la resta de forces l'Estatut de Catalunya del 2005. Un text que després el mateix Mas va renegociar en secret a La Moncloa. A les eleccions del 2006, Artur Mas va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra: va guanyar altre cop els comicis però es va quedar novament a l'oposició.
Durant els set anys a l'oposició, el que ell mateix va anomenar la travessia del desert, va aprofitar per reorganitzar al partit, tallant corrents crítics i integrant totes les sensibilitats dins de CDC.
Finalment, el 2010 Artur Mas ha arribat al seu destí final: Ítaca, tal com ell mateix anomena metafòricament la presidència de la Generalitat, el seu somni.
