Milers de persones fugen de la Costa d'Ivori pel risc de guerra civil
Les Nacions Unides asseguren que 14.000 ciutadans de la Costa d'Ivori ja han fugit de la violència que afecta aquest país, on hi ha dos governs, un de reconegut internacionalment i un altre que es nega a abandonar el poder. Fugen pel temor d'una guerra civil i de la repressió de les milícies fidels al president Gbagbo, que va perdre en les passades eleccions. Una delegació africana intentarà aquesta setmana convèncer Gbagbo, autoproclamat president, que abandoni sota l'amenaça de l'ús de la força si no fa cas.
El nombre de refugiats serveix habitualment per mesurar el risc de guerra civil. Segons l'ONU, a la Costa d'Ivori desenes de milers de persones temen que sigui inevitable la represa del conflicte armat entre els dos bàndols, el del president reconegut internacionalment, Alassane Ouattara, i el president sortint que es nega a deixar el poder, Laurent Gbagbo.
Fins a 14.000 civils -moltes dones i nens- han arribat ja als camps de refugiats instal·lats per les Nacions Unides a l'oest de Libèria. Fugen de la repressió dels fidels de l'anterior règim. L'ONU també té a punt camps d'acollida a Guinea Conakry per si esclata la guerra.
Aquesta setmana pot ser crucial. Dimarts hi arribarà una delegació africana amb un missatge per Gbagbo: o deixa el poder per les bones o haurà de fer front a l'ús de la força. La seva tàctica és resistir malgrat que està sol: ha perdut el suport de la Casa Blanca nord-americana, els bancs ja no li deixen treure diners i fins i tot la Unió Africana li diu que marxi.
La seva força és que encara té el suport de molta població, especialment al sud del país i, en principi, els militars també li donen suport. Però el seu principal aliat no és el ministre de Defensa, ni el de l'Interior. És el ministre de la Joventut, Charles Ble. Ell comanda una milícia anomenada Joves Patriotes dedicada a fer el joc brut: atemorir, segrestat o matar rivals polítics.
El Tribunal Penal Internacional ja ha avisat a Gbagbo que mira amb lupa tot el que fan els seus homes i que els possibles crims no quedaran impunes.
Fins a 14.000 civils -moltes dones i nens- han arribat ja als camps de refugiats instal·lats per les Nacions Unides a l'oest de Libèria. Fugen de la repressió dels fidels de l'anterior règim. L'ONU també té a punt camps d'acollida a Guinea Conakry per si esclata la guerra.
Aquesta setmana pot ser crucial. Dimarts hi arribarà una delegació africana amb un missatge per Gbagbo: o deixa el poder per les bones o haurà de fer front a l'ús de la força. La seva tàctica és resistir malgrat que està sol: ha perdut el suport de la Casa Blanca nord-americana, els bancs ja no li deixen treure diners i fins i tot la Unió Africana li diu que marxi.
La seva força és que encara té el suport de molta població, especialment al sud del país i, en principi, els militars també li donen suport. Però el seu principal aliat no és el ministre de Defensa, ni el de l'Interior. És el ministre de la Joventut, Charles Ble. Ell comanda una milícia anomenada Joves Patriotes dedicada a fer el joc brut: atemorir, segrestat o matar rivals polítics.
El Tribunal Penal Internacional ja ha avisat a Gbagbo que mira amb lupa tot el que fan els seus homes i que els possibles crims no quedaran impunes.
