janquim

Benach confia que el Parlament mantindrà el compromís de la cambra amb les tecnologies de la informació i la comunicació

"L'autopista s'ha fet més ampla i és de dues direccions, ara hi han de passar els cotxes". Així descriu l'actuació del Parlament per adoptar els canvis impulsats per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) el ja expresident de la cambra catalana, Ernest Benach.

Actualitzat
El seu mandat ha coincidit amb l'eclosió d'uns hàbits que han fet possible la renovació dels canals de diàleg que la política sol emprar. I Benach ha figurat al capdavant d'aquesta iniciativa de canvi. Per això té sentit que el3cat24 hagi volgut comptar amb la seva valoració sobre aquest procés.

Coherent amb la seva responsabilitat recent, qualifica els resultats de molt positius, tant per als ciutadans com per als mateixos diputats i l'equip humà de la institució. Per als primers ha estat "l'oportunitat de mantenir debats espectaculars a la xarxa" i esmenta un exemple sense amagar l'entusiasme: una qüestió sorgida en un breu torn de preguntes i respostes sobre l'impost de successions es va convertir en una conversa intensa a través dels blogs i el Twitter.

Diputats al Twitter

Per als electes, els canvis són netament visibles. Quan s'encetava la legislatura anterior, la presència dels representants de la sobirania a les xarxes socials i a la conversa digitalitzada era gairebé nul·la, mentre que en començar la novena ja és una pràctica força comuna que des dels escons s'emetin missatges amb un màxim de 140 caràcters i es respongui a les interpel·lacions d'altres usuaris d'aquest servei.

La relació de Benach amb aquesta "causa" ve de lluny, quan es va crear una regidoria de Societat de la Informació a la seva població, Reus. Quan es va incorporar a la mesa del Parlament, va rebre l'encàrrec del seu president d'aleshores, el socialista Joan Raventós, perquè atengués les qüestions relatives a les noves tecnologies i el seu ús com a eines de relació política. Per tant, quan va ser elegit per convertir-se en la segona autoritat del país ja tenia clar que hi havia una transformació pendent.

El Parlament 2.0 és un espai web on els ciutadans accedeixen a tota la informació sobre la institució però també és un canal per a la participació i el lloc de sortida de la presència a les xarxes socials. Al Twitter, el Parlament s'acosta als quatre mil seguidors i s'hi han abocat centenars de missatges. Al canal de vídeo la fidelitat és més escassa, ja que no arriba al centenar de subscriptors, però han rebut més de deu mil visites per veure prop de quatre-cents documents audiovisuals. Els gairebé dos mil seguidors de la pàgina del Facebook comenten al mur d'aquesta xarxa social les seves impressions.

Inspiració múltiple

L'empenta inicial es va inspirar en els casos britànic i nord-americà, però el model català ha acabat cridant l'atenció de flamencs, escocesos, equatorians i quebequesos. Semblaria que el progrés és notable, però també hi ha zones d'obaga en aquest paisatge.

Diversos professionals de la politologia van escriure poc abans de les eleccions un manifest en què posaven en relleu que l'ús d'internet i els canvis en la política no eren encara substancials. Es tracta d'un text crític que té l'interès d'anar signat per consultors que treballaven en aquesta campanya.

Edgar Rovira és un d'aquests joves politòlegs i quan el 3cat24 li demana una opinió sobre els canvis viscuts al Parlament es mostra més caut que optimista: "Més que d'un Parlament 2.0 hauríem de parlar d'un primer pas cap al que podria ser un Parlament 2.0". A parer seu, "la importància del que s'ha fet fins ara no radica tant en les iniciatives implementades -positives però amb poca notorietat entre el gruix de la ciutadania-, sinó més aviat en la introducció de conceptes com la transparència i la participació en el discurs institucional".

Un altre dels firmants, Albert Medran, destaca que Benach "ha liderat amb l'exemple, que és el millor que es pot fer en institucions tancades i resistents al canvi". I hi afegeix que "el Parlament té el repte de seguir obrint les seves portes a la participació". Per això creu que un suport clar de la presidència actual seria molt positiu.

Benach ha aconseguit si més no assumir el rol d'impulsor des d'una posició elevada i ha teoritzat sobre la funció d'aquestes eines en el llibre "Política 2.0".

Després de Reis

Al mateix temps, ha estat molt actiu al Facebook i al Twitter, sempre en una actitud dual que volia combinar la seva identitat digital amb la presència institucional a les xarxes. Compromès amb aquesta vocació, va ser al seu blog personal on va fer pública la renúncia a l'escó i també és en aquest mitjà personal on insinua quin serà des d'ara el seu perfil.

Tal com explica a aquest mitjà, té previst ser gairebé invisible durant tres setmanes i, després de les festes nadalenques, pretén recuperar la seva activitat freqüent per expressar les seves opinions de manera oberta gràcies a internet.

Està convençut que la feina feta no serà en va, però per prudència i respecte a la nova presidència, que encarna Núria de Gispert, declina l'ocasió de fer un pronòstic sobre l'ús que aquests recursos puguin tenir a partir d'ara. Tot i això afirma que "hi ha un coneixement acumulat que s'aprofitarà" i pronuncia la seva comparació amb les autopistes i els vehicles que hi circulen. Caldrà, per tant, completar aquest relat amb l'anunci d'intencions que emeti la nova presidència de la cambra.
Anar al contingut