Mas demana una "transició nacional" a Catalunya cap a l'aplicació del dret a decidir
El primer debat d'investidura del nou president de la Generalitat ha començat al Parlament de Catalunya amb el discurs del candidat, Artur Mas. El guanyador de les eleccions del 28 de novembre i líder de CiU, que busca els suports parlamentaris per convertir-se en president, ha assegurat, en un parlament que ha durat una hora i quart, que el govern que aspira a presidir serà "transparent i clar", "obert a les aportacions de tothom, que vol ser ajudat", un govern "amb sentit de país, amb un lideratge ferm, serè i dialogant". Vol que l'"austeritat" i l'"honestedat" siguin prioritats. També insta la societat a protagonitzar uns anys clau: per ell s'obre una nova etapa: la transició cap al dret a decidir, que estarà marcada per la conjuntura econòmica i per una nova relació amb Espanya.
Artur Mas assumirà amb responsabilitat i il·lusió la presidència de la Generalitat, un objectiu perseguit llargament, i que finalment aconseguirà dijous. El líder de Convergència i Unió ha dedicat una hora i mitja a exposar el seu programa de govern: ha estat un discurs molt programàtic, on ha inclòs una visió optimista del futur del país i una crida a la responsabilitat de la classe política.
La "nació" ha estat l'últim gran eix del programa de govern que Artur Mas ha exposat en el seu discurs, però no per això el menys important. El líder de la federació nacionalista ha demanat iniciar una "transició nacional" a Catalunya cap a l'aplicació plena del dret a decidir dels catalans, que passaria en primer lloc per formar un front comú en defensa del concert econòmic. De fet, el futur president ha parlat de "condicionar la política d'estabilitat i governabilitat a Madrid a la consecució del pacte fiscal".
El futur president de la Generalitat catalana, Artur Mas, ha iniciat el seu discurs d'investidura afirmant que el govern que aspira a presidir serà dialogant, transparent, honest, cohesionat i sense esperit de revenja. "Avui puc dir, que l'únic sentiment que m'acompanya és el d'agraïment", ha dit.
Mas ha explicat que ha demanat al president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, i al del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, que assessorin el govern en matèria econòmica i sanitària. Ha estat el primer anunci que ha fet en el seu discurs. Alemany i Vilardell presidiran uns consells assessors de format reduït i no retribuïts que estaran a disposició del govern i també del Parlament.
El líder de CiU ha presentat el seu programa en vuit grans eixos: economia, empresa i ocupació; educació; sanitat; política social i de família; seguretat; política territorial i sostenibilitat; administracions, i nació. Pel que fa al primer eix, Mas ha reiterat que cal reduir a la meitat la taxa d'atur, un objectiu "de país, no de govern". Ha assegurat que el seu executiu serà "business friendly", ja que per ell és fonamental recuperar el valor social de les empreses i considerar-les el nucli bàsic de l'economia catalana. També ha promès no apujar els impostos fins que s'hagi recuperat el creixement econòmic, suprimir l'impost de successions, afavorir la circulació de diners i donar prioritat a les polítiques micro.
Pel que fa a l'educació, el futur president català ha assegurat que cal reduir a la meitat el fracàs escolar en els pròxims vuit o deu anys. Mas s'ha fet seva la llei d'educació i ha afirmat que cal alliberar els mestres de burocràcia, dotar d'autonomia els centres i garantir el domini del català, el castellà i l'anglès dels alumnes al final del recorregut escolar.
El programa de govern que ha presentat Mas inclou, pel que fa a la sanitat, mesures per destensionar un sistema que ha qualificat dels millors d'Europa i del món. Per Mas, que ha dit que no és partidari del copagament perquè repercutiria en els més vulnerables de la societat, els jubilats, cal decidir quines parts del catàleg de serveis sanitaris es pot garantir i quines no.
El candidat a la presidència de la Generalitat s'ha compromès a "augmentar el pes de les polítiques socials" fins a arribar al 55% del pressupost quan millori l'estat de les finances, un estat de les finances que ha admès que encara no sap exactament quin és, fet que l'obliga, ha afegit, "a un exercici de prudència programàtica". Mas ha deixat clar que en l'actual context de "forts desequilibris en les finances públiques", aquest augment no serà possible a "curt termini".
En matèria de seguretat, Artur Mas ha anunciat tolerància zero contra la delinqüència i la reincidència, i la supressió del codi ètic dels Mossos d'Esquadra, un cos que segons ha dit el líder de Convergència, ha de recuperar el prestigi. En aquest capítol, el líder convergent s'ha compromès a treballar perquè Barcelona deixi de ser "capital de referència de la transgressió".
L'equilibri territorial i la sostenibilitat del medi natural seran un altre dels eixos del govern que aspira a presidir. També vol garantir les xarxes d'aigua i energia per a tot Catalunya i anar cap a un model energètic més net, eficient i de menys dependència del petroli. D'altra banda, pretén flexibilitzar amb horaris la mesura dels 80 quilòmetres per hora.
Mas també ha reiterat que cal aplicar les tres "as" a les administracions: austeritat, aprimament i agilitat. En aquest sentit, ha anunciat que el govern tindrà com a màxim dotze conselleries, que es reduirà un 25% el nombre de càrrecs i entre un 15 i un 25% la despesa en informes, estudis, publicitat i protocol. Mas ha dit que buscarà el consens per elaborar una llei electoral catalana que permeti un acostament de la política a la ciutadania i que veu necessari superar l'actual divisió provincial de manera consensuada i sense que comporti un augment dels costos.
En l'últim gran eix del programa de govern d'Artur Mas, el de nació, el líder de la federació nacionalista ha demanat iniciar una "transició" política a Catalunya cap a l'aplicació plena del dret a decidir dels catalans, que passaria en primer lloc per formar un front comú en defensa del concert econòmic. De fet, el futur president ha parlat de "condicionar la política d'estabilitat i governabilitat a Madrid a la consecució del pacte fiscal".
El debat d'investidura
Després del discurs de Mas, el debat d'investidura es reprendrà a les quatre de la tarda amb les intervencions dels grups parlamentaris i continuarà demà, que és quan es farà la primera votació. Tots els grups polítics ja han avançat que hi votaran en contra, i per tant, Artur Mas no en sortirà elegit. Els pronòstics, doncs, apunten que el líder de CiU haurà d'esperar fins dijous, a la segona volta, quan només cal una majoria simple de la cambra. La federació espera que el PP i el PSC s'hi abstinguin.
La "nació" ha estat l'últim gran eix del programa de govern que Artur Mas ha exposat en el seu discurs, però no per això el menys important. El líder de la federació nacionalista ha demanat iniciar una "transició nacional" a Catalunya cap a l'aplicació plena del dret a decidir dels catalans, que passaria en primer lloc per formar un front comú en defensa del concert econòmic. De fet, el futur president ha parlat de "condicionar la política d'estabilitat i governabilitat a Madrid a la consecució del pacte fiscal".
El futur president de la Generalitat catalana, Artur Mas, ha iniciat el seu discurs d'investidura afirmant que el govern que aspira a presidir serà dialogant, transparent, honest, cohesionat i sense esperit de revenja. "Avui puc dir, que l'únic sentiment que m'acompanya és el d'agraïment", ha dit.
Mas ha explicat que ha demanat al president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, i al del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, que assessorin el govern en matèria econòmica i sanitària. Ha estat el primer anunci que ha fet en el seu discurs. Alemany i Vilardell presidiran uns consells assessors de format reduït i no retribuïts que estaran a disposició del govern i també del Parlament.
El líder de CiU ha presentat el seu programa en vuit grans eixos: economia, empresa i ocupació; educació; sanitat; política social i de família; seguretat; política territorial i sostenibilitat; administracions, i nació. Pel que fa al primer eix, Mas ha reiterat que cal reduir a la meitat la taxa d'atur, un objectiu "de país, no de govern". Ha assegurat que el seu executiu serà "business friendly", ja que per ell és fonamental recuperar el valor social de les empreses i considerar-les el nucli bàsic de l'economia catalana. També ha promès no apujar els impostos fins que s'hagi recuperat el creixement econòmic, suprimir l'impost de successions, afavorir la circulació de diners i donar prioritat a les polítiques micro.
Pel que fa a l'educació, el futur president català ha assegurat que cal reduir a la meitat el fracàs escolar en els pròxims vuit o deu anys. Mas s'ha fet seva la llei d'educació i ha afirmat que cal alliberar els mestres de burocràcia, dotar d'autonomia els centres i garantir el domini del català, el castellà i l'anglès dels alumnes al final del recorregut escolar.
El programa de govern que ha presentat Mas inclou, pel que fa a la sanitat, mesures per destensionar un sistema que ha qualificat dels millors d'Europa i del món. Per Mas, que ha dit que no és partidari del copagament perquè repercutiria en els més vulnerables de la societat, els jubilats, cal decidir quines parts del catàleg de serveis sanitaris es pot garantir i quines no.
El candidat a la presidència de la Generalitat s'ha compromès a "augmentar el pes de les polítiques socials" fins a arribar al 55% del pressupost quan millori l'estat de les finances, un estat de les finances que ha admès que encara no sap exactament quin és, fet que l'obliga, ha afegit, "a un exercici de prudència programàtica". Mas ha deixat clar que en l'actual context de "forts desequilibris en les finances públiques", aquest augment no serà possible a "curt termini".
En matèria de seguretat, Artur Mas ha anunciat tolerància zero contra la delinqüència i la reincidència, i la supressió del codi ètic dels Mossos d'Esquadra, un cos que segons ha dit el líder de Convergència, ha de recuperar el prestigi. En aquest capítol, el líder convergent s'ha compromès a treballar perquè Barcelona deixi de ser "capital de referència de la transgressió".
L'equilibri territorial i la sostenibilitat del medi natural seran un altre dels eixos del govern que aspira a presidir. També vol garantir les xarxes d'aigua i energia per a tot Catalunya i anar cap a un model energètic més net, eficient i de menys dependència del petroli. D'altra banda, pretén flexibilitzar amb horaris la mesura dels 80 quilòmetres per hora.
Mas també ha reiterat que cal aplicar les tres "as" a les administracions: austeritat, aprimament i agilitat. En aquest sentit, ha anunciat que el govern tindrà com a màxim dotze conselleries, que es reduirà un 25% el nombre de càrrecs i entre un 15 i un 25% la despesa en informes, estudis, publicitat i protocol. Mas ha dit que buscarà el consens per elaborar una llei electoral catalana que permeti un acostament de la política a la ciutadania i que veu necessari superar l'actual divisió provincial de manera consensuada i sense que comporti un augment dels costos.
En l'últim gran eix del programa de govern d'Artur Mas, el de nació, el líder de la federació nacionalista ha demanat iniciar una "transició" política a Catalunya cap a l'aplicació plena del dret a decidir dels catalans, que passaria en primer lloc per formar un front comú en defensa del concert econòmic. De fet, el futur president ha parlat de "condicionar la política d'estabilitat i governabilitat a Madrid a la consecució del pacte fiscal".
El debat d'investidura
Després del discurs de Mas, el debat d'investidura es reprendrà a les quatre de la tarda amb les intervencions dels grups parlamentaris i continuarà demà, que és quan es farà la primera votació. Tots els grups polítics ja han avançat que hi votaran en contra, i per tant, Artur Mas no en sortirà elegit. Els pronòstics, doncs, apunten que el líder de CiU haurà d'esperar fins dijous, a la segona volta, quan només cal una majoria simple de la cambra. La federació espera que el PP i el PSC s'hi abstinguin.
