El consolat nord-americà a Barcelona dubtava que Montilla pogués posar a ratlla Carod i Saura, segons Wikileaks
El nou capítol de filtracions de Wikileaks revela que la formació del segon govern tripartit, amb José Montilla al capdavant, va aixecar recels en la diplomàcia nord-americana, segons publica el diari "El País". Segons diversos documents del cònsol a Barcelona, preocupava la capacitat de Montilla per disciplinar o posar a ratlla els membres del tripartit, en concret Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, que consideraven radicals d'esquerres.
La diplomàcia nord-americana va examinar amb lupa la formació del segon govern tripartit. Diversos documents del cònsol a Barcelona, segons publica el diari "El País", mostraven la seva preocupació per la capacitat de Montilla per disciplinar o posar a ratlla els membres del tripartit. "Montilla tindrà molt poc temps per disciplinar el reconstituït tripartit. Els mitjans de comunicació ja estan en alerta buscant signes de disòrdia", alertaven uns documents de 2006.
Els principals elements que podien desestabilitzar el govern, segons els informes, eren Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, que consideraven radicals d'esquerres. Respecte a l'aleshores líder d'ERC, el cònsol nord-americà el qualificava d'espinós i provocador. En recordava la seva reunió amb ETA i que "no parla anglès", i posava en dubte la necessitat d'obrir les delegacions catalanes a l'exterior, en concret la de Nova York.
Sobre l'entrada del llavors líder d'IC-Verds, Joan Saura, al Departament d'Interior, la diplomàcia nord-americana ho lamentava perquè perdien un bon contacte dins del cos dels Mossos d'Esquadra. Es tractava de qui va ser cap dels Mossos, Joan Unió, entre el 1994 i el 2006. A més, segons el cònsol a Barcelona, els inquietava la incapacitat de la policia catalana per actuar amb l'equilibri necessari davant d'actes violents com els que van protagonitzar a Barcelona els estudiants universitaris anti-Bolonya.
Els principals elements que podien desestabilitzar el govern, segons els informes, eren Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, que consideraven radicals d'esquerres. Respecte a l'aleshores líder d'ERC, el cònsol nord-americà el qualificava d'espinós i provocador. En recordava la seva reunió amb ETA i que "no parla anglès", i posava en dubte la necessitat d'obrir les delegacions catalanes a l'exterior, en concret la de Nova York.
Sobre l'entrada del llavors líder d'IC-Verds, Joan Saura, al Departament d'Interior, la diplomàcia nord-americana ho lamentava perquè perdien un bon contacte dins del cos dels Mossos d'Esquadra. Es tractava de qui va ser cap dels Mossos, Joan Unió, entre el 1994 i el 2006. A més, segons el cònsol a Barcelona, els inquietava la incapacitat de la policia catalana per actuar amb l'equilibri necessari davant d'actes violents com els que van protagonitzar a Barcelona els estudiants universitaris anti-Bolonya.
