Umberto Eco revela la seva fascinació pel poder de les conspiracions falses
Umberto Eco ha presentat el seu nou llibre, "El cementiri de Praga", a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. L'obra, segons Eco, torna a tractar el tema dels protocols dels Savis de Sió, un text fals però molt influent que acusa els jueus de voler dominar el món. L'obra fa viatjar el lector pel segle XIX a través d'un personatge de ficció, descaradament antisemita, que es troba amb personatges reals com Sigmund Freud.
"Sempre hi ha una imatge darrere de cada una de les novel·les que el motiva a escriure-les." És una de les confessions d'Umberto Eco, encara que, com en el cas d'"El pèndol de Foucault", suposi trigar vuit anys a materialitzar l'obra. L'autor és a Barcelona per presentar el seu darrer llibre, "El cementiri de Praga".
Entrevistat a "El matí de Catalunya Ràdio" per Manel Fuentes, l'escriptor ha explicat que la nova novel·la torna a tractar la qüestió dels protocols dels Savis de Sió, un text fals que acusa els jueus de voler dominar el món. Umberto Eco ha dit que sent fascinació sobre la influència de les conspiracions en les persones, i per això dels protocols el més interessant és que "des del mateix moment que havien demostrat que eren falsos la gent hi va creure encara més". D'aquesta fascinació també en parlava a la presentació del llibre a la biblioteca Jaume Fuster, mentre conversava amb la directora de TV3, Mònica Terribas. Eco deia que "els complots més perillosos són els que no existeixen, però que s'agiten constantment per raons polítiques per crear un enemic. Com Berlusconi, que ha inventat el complot dels comunistes quan aquests ja no existeixen".
Sobre temes actuals, com les filtracions de Wikilieaks, Eco ha explicat que els ciutadans no tenen dret a saber-ho tot.
L'escriptor italià defineix la seva novel·la com "una història sobre la memòria selectiva", on fa coincidir el protagonista, un antisemita, amb personatges històrics reals. Així, hi apareix "un jove austríac una mica trist en un restaurant, un doctor que es diu Freud, que pensa que mai a la vida s'ocuparà de temes com el sexe". També hi ha un doctor, Charcot, i la seva teoria de la doble personalitat, Alfred Dreyfus, o Garibaldi.
L'escriptor de la reconeguda novel·la "El nom de la rosa" va néixer a Alessandria, Itàlia, el 1932. És crític literari, assagista i semiòleg de renom internacional, i actualment és titular de la càtedra de Semiòtica i director de l'Escola Superior d'Estudis Humanístics de la Universitat de Bolonya.
Entrevistat a "El matí de Catalunya Ràdio" per Manel Fuentes, l'escriptor ha explicat que la nova novel·la torna a tractar la qüestió dels protocols dels Savis de Sió, un text fals que acusa els jueus de voler dominar el món. Umberto Eco ha dit que sent fascinació sobre la influència de les conspiracions en les persones, i per això dels protocols el més interessant és que "des del mateix moment que havien demostrat que eren falsos la gent hi va creure encara més". D'aquesta fascinació també en parlava a la presentació del llibre a la biblioteca Jaume Fuster, mentre conversava amb la directora de TV3, Mònica Terribas. Eco deia que "els complots més perillosos són els que no existeixen, però que s'agiten constantment per raons polítiques per crear un enemic. Com Berlusconi, que ha inventat el complot dels comunistes quan aquests ja no existeixen".
Sobre temes actuals, com les filtracions de Wikilieaks, Eco ha explicat que els ciutadans no tenen dret a saber-ho tot.
L'escriptor italià defineix la seva novel·la com "una història sobre la memòria selectiva", on fa coincidir el protagonista, un antisemita, amb personatges històrics reals. Així, hi apareix "un jove austríac una mica trist en un restaurant, un doctor que es diu Freud, que pensa que mai a la vida s'ocuparà de temes com el sexe". També hi ha un doctor, Charcot, i la seva teoria de la doble personalitat, Alfred Dreyfus, o Garibaldi.
L'escriptor de la reconeguda novel·la "El nom de la rosa" va néixer a Alessandria, Itàlia, el 1932. És crític literari, assagista i semiòleg de renom internacional, i actualment és titular de la càtedra de Semiòtica i director de l'Escola Superior d'Estudis Humanístics de la Universitat de Bolonya.
