Històries de les Barraques (V)
"En record de la iaia Virgilina i en homenatge a totes les famílies que van viure al barri de la Bomba de l'Hospitalet", la Dolors González ens explica com va ser la seva infància i la seva vida durant 12 anys.
"L'aixeta de l'aigua"
"El 1968, unes deu o dotze famílies del barri vam anar a Bellvitge. Les coses, abans, es feien d'una altra manera, molt diferent de com es fan ara. S'havia de pagar tot per avançat. I va passar que, quan faltava un any per marxar, més o menys, va començar a circular el rumor què allò era una estafa. Llavors, moltes famílies es van quedar. Per això, al primer bloc de pisos nous hi havia poca gent.
El primer Nadal que vàrem passar al nou pis de Bellvitge tots els veïns que veníem de la Bomba ens vàrem reunir a casa meva. Cada família portava coses diferents, ja fos una coca com unes rosquilles o dolços dels que s'acostumen a fer per Nadal Va ser un Nadal, molt bonic, aquell…
El pare va caure malalt al cap de poc temps, de la primera leucèmia que llavors es coneixia aquí. Va morir als 55 anys. La seva il·lusió era tenir un pis i finalment ho va aconseguir.
La primera cosa que em va cridar l'atenció del pis nou?
- L'aixeta de l'aigua!
I com recordo aquell temps?
- Durant els anys que vaig viure al barri de la Bomba, hi vaig ser molt feliç!"
Històries de les Barraques (I): "Un tros de pa"
Històries de les Barraques (II): "La iaia Virgilina"
Històries de les Barraques (III): "Les bombes d'aigua"
Histpories de les Barraques (IV): " El Felipe, la Pura i els geranis"
"El 1968, unes deu o dotze famílies del barri vam anar a Bellvitge. Les coses, abans, es feien d'una altra manera, molt diferent de com es fan ara. S'havia de pagar tot per avançat. I va passar que, quan faltava un any per marxar, més o menys, va començar a circular el rumor què allò era una estafa. Llavors, moltes famílies es van quedar. Per això, al primer bloc de pisos nous hi havia poca gent.
El primer Nadal que vàrem passar al nou pis de Bellvitge tots els veïns que veníem de la Bomba ens vàrem reunir a casa meva. Cada família portava coses diferents, ja fos una coca com unes rosquilles o dolços dels que s'acostumen a fer per Nadal Va ser un Nadal, molt bonic, aquell…
El pare va caure malalt al cap de poc temps, de la primera leucèmia que llavors es coneixia aquí. Va morir als 55 anys. La seva il·lusió era tenir un pis i finalment ho va aconseguir.
La primera cosa que em va cridar l'atenció del pis nou?
- L'aixeta de l'aigua!
I com recordo aquell temps?
- Durant els anys que vaig viure al barri de la Bomba, hi vaig ser molt feliç!"
Històries de les Barraques (I): "Un tros de pa"
Històries de les Barraques (II): "La iaia Virgilina"
Històries de les Barraques (III): "Les bombes d'aigua"
Histpories de les Barraques (IV): " El Felipe, la Pura i els geranis"
