Històries de les Barraques (IV)
"En record de la iaia Virgilina i en homenatge a totes les famílies que van viure al barri de la Bomba de l'Hospitalet", la Dolors González ens explica com va ser la seva infància i la seva vida durant 12 anys.
"El Felipe, la Pura i els geranis"
A nosaltres, la policia no ens va enderrocar la casa, però al meu tiet sí. Li va passar dues o tres vegades. Però a la nit, ell la feia de nou. Eren els anys de la repressió franquista, tots anàvem amb por, i tot i que al barri no hi havia problemes d'inseguretat, sí que recordo que el primer de maig i el 18 de juliol, baixava la Guàrdia Civil i s'emportava el Felipe i la Pura perquè eren comunistes de tota la vida. El Felipe i la Pura van fundar la cooperativa d'habitatges del barri de la Bomba, que es deia Sant Francesc. Ja no hi viuen. A un ambulatori que hi ha al carrer Cobalto, de Bellvitge, li han posat el seu nom, el de la Pura, en homenatge. Està per sobre de l'avinguda Europa. Quan vam marxar del barri de la Bomba jo tenia dotze anys.
L'olor que més recordo és la dels geranis. Al costat de casa hi havia un pati molt gran amb una taula al mig. Estava sempre ple de flors. També hi havia una parra. Jo era molt entremaliada, però em vaig aprendre molt bé allò que aquelles flors no es tocaven i mai no vaig gosar.
Històries de les Barraques (I): "Un tros de pa"
Històries de les Barraques (II): "La iaia Virgilina"
Històries de les Barraques (III): "Les bombes d'aigua"
A nosaltres, la policia no ens va enderrocar la casa, però al meu tiet sí. Li va passar dues o tres vegades. Però a la nit, ell la feia de nou. Eren els anys de la repressió franquista, tots anàvem amb por, i tot i que al barri no hi havia problemes d'inseguretat, sí que recordo que el primer de maig i el 18 de juliol, baixava la Guàrdia Civil i s'emportava el Felipe i la Pura perquè eren comunistes de tota la vida. El Felipe i la Pura van fundar la cooperativa d'habitatges del barri de la Bomba, que es deia Sant Francesc. Ja no hi viuen. A un ambulatori que hi ha al carrer Cobalto, de Bellvitge, li han posat el seu nom, el de la Pura, en homenatge. Està per sobre de l'avinguda Europa. Quan vam marxar del barri de la Bomba jo tenia dotze anys.
L'olor que més recordo és la dels geranis. Al costat de casa hi havia un pati molt gran amb una taula al mig. Estava sempre ple de flors. També hi havia una parra. Jo era molt entremaliada, però em vaig aprendre molt bé allò que aquelles flors no es tocaven i mai no vaig gosar.
Històries de les Barraques (I): "Un tros de pa"
Històries de les Barraques (II): "La iaia Virgilina"
Històries de les Barraques (III): "Les bombes d'aigua"
