Barcelona

Rubèn Mora: "Els ciberdelictes augmenten exponencialment" (II)

Rubèn Mora, cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics del cos dels Mossos d'Esquadra, va participar en la Jornada sobre Identitat Digital que Bdigital es va organitzar recentment. En aquesta entrevista, Mora explica que el blanqueig de diners en entorns virtuals, la usurpació d'identitats digitals o el "cyberbullying" entre menors són els principals delictes als quals s'enfronten avui dia. Pel futur, augura una societat hipercomplexa i tecnològicament connectada a l'estil japonès on el món virtual serà més important que el real.

Actualitzat
(Continua de la part I) 

I els assetjadors de menors, quin perfil tenen?

Són adults la majoria, aquests que abans trobaves als parcs, però també hi ha menors.

Menors que assetgen menors?

Sí, és clar. No tenen aquella consciència de fa uns anys. Avui consumir pornografia infantil s'ha convertit en una cosa molt normal entre adolescents. Mirar imatges de menors ensenyant els pits o els genitals ja no és tan estrany. L'assetjador fa el possible per obtenir-ho. Com? Per la via de les amenaces, de les coaccions, etc. Per això Internet Segura, que és el programa que porta el cos dels Mossos d'Esquadra, va molt orientada a conscienciar els nens que és molt fàcil obtenir imatges de caràcter pornogràfic però que no és normal.

Què no està bé? Fer-te una foto per enviar-la a un contacte de Facebook, per exemple?
Exacte, perquè no saps la repercussió que pot tenir aquella imatge, que està a l'abast de tothom. I al final entrem en un cas de "cyberbullying", que és una persecució del menor, com el cas d'una noia i la seva família, que van haver de marxar del barri de tota la vida perquè havien vist una foto d'ella i l'assetjaven.

I quin és el perfil del policia que persegueix aquests delinqüents?
Gent molt preparada. Joves titulats en telecomunicacions i informàtica, amb un domini absolut dels idiomes anglès, alemany, francès, italià, etc. I amb una capacitat enorme de moure's en àmbits socials i xarxes d'internet.

Passant a un altre terreny, estem una mica al núvol quan posem la nostra informació al núvol d'internet?
Doncs sí. No som conscients de què és el núvol ni de qui hi ha al darrere ni de qui gestiona les nostres dades, i confiem informació d'empreses com si res. Quan accedim a internet ens oblidem que la xarxa és global i que les legislacions dels països són diferents.

Quin és el delicte al núvol més comú?
El blanqueig de capital. Abans era molt freqüent entre bancs, però ara ja passa entre usuaris. Qui controla les compres il·lícites que es fan per internet? Ningú. Per exemple: A Second Life, si tu vens una casa virtual per 100.000 euros i te la compren per 200.000, i qui l'ha comprada la ven a eBay per 90.000, com que tothom sap que val més, te la trauran de les mans, però tu ja hauràs blanquejat aquesta quantitat de diners.

Estem parlant només de mons virtuals?
Totalment. El joc "World War Craft" és un altre exemple. Tu tens una espasa que té molt valor perquè t'ha costat molt de temps aconseguir-la. La pots vendre a eBay. Qui la compra s'estalvia temps de passar per tants nivells. I avui dia el temps és or. Però qui et diu que l'objectiu de qui la compra no és l'espasa ni el temps, sinó blanquejar diners? Si investigues trobaràs rastres digitals, però mai una persona física. 

Ara els governs estan obrint les dades públiques. Preveuen un augment dels delictes per un mal ús d'aquesta informació posada al servei de la ciutadania?
No. La transparència és positiva i més amb l'administració, perquè saps el que fa amb les teves dades. Juntament amb aquesta obertura s'està assegurant tot el que són les credencials segures, les signatures digitals o el DNI digital. El que fa l'administració és obertura, però també reafirmar que qui accedeix als tràmits oficials és un ciutadà registrat i no algú altre que ha usurpat la identitat.

Tenim un buit legal en alguns temes d'internet. De quina manera els complica les investigacions?
Quan no hi ha regles de joc, que és el que passa a internet avui dia, tothom s'escuda en la seva pròpia regla. A Espanya tenim la llei de la societat de la informació, que protegeix els ciutadans en molts aspectes. Per això, sé que les dades estan més segures a Tuenti, que s'acull a aquesta norma, que en una altra xarxa social d'un altre país.

La vida se'ns torna hipercomplexa: múltiples identitats virtuals, blanqueig de diners en entorns virtuals, descontrol de les nostres dades al núvol, etc.
Totalment. Hipercomplexa i amb una internacionalitat enorme. Un homicidi afecta Catalunya o França, per anar molt lluny. Però en una de les investigacions que teníem per un cas d'un troià vaig començar amb la República Txeca, d'allà al Regne Unit i finalment amb Holanda. Tinc altres investigacions que m'envien a Llatinoamèrica. I no deixem de ser la policia catalana.

Quins canvis tecnològics i socials visualitza pels pròxims anys?

Caldria anar al Japó i veure com és la seva societat. Crec que és una bona referència del que ens passarà tecnològicament en els pròxims anys. Acabarem tenint problemes socials de persones tancades, recloses. Anem cap a una vida virtual molt més important que la real. Abans havíem d'anar a casa a connectar-nos a internet perquè era allà on estava el mòdem. Avui el portem al telèfon. Demà el tindrem a les ulleres i veuràs a algú assegut en un parc però no estarà allà, sinó connectat a una xarxa social i interactuant en un món virtual.

Hem de tenir por d'aquesta vida que ens presenta?
Cadascú la viurà a la seva manera.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut