El precedent de Ronald Reagan
L'any 1981 l'aleshores president dels Estats Units, Ronald Regan, va actuar amb gran contundència contra el sindicat de controladors aeris per una vaga no convocada. Van acabar acomiadats 11.300 controladors d'una plantilla de 17.500.
La situació va esclatar l'1 d'agost de 1981. Els controladors aeris que treballaven als aeroports comercials dels Estats Units van engegar una aturada il·legal, prohibida per una llei de 1956 que va deixar fora de la legislació aquest tipus d'acció en el col·lectiu dels funcionaris. Els controladors demanaven millores salarials i una reducció de la seva jornada laboral. Reagan va qualificar l'aturada d'"un perill per la seguretat nacional".
La immensa majoria dels 17.000 controladors aeris van absentar-se del seu lloc de feina l'1 d'agost a les set del matí. El president dels Estats Units els va donar un ultimàtum de 48 hores perquè tornessin als seus llocs de treball. Les peticions dels treballadors reclamaven un increment salarial d'uns 7.500 euros anuals, la reducció de 40 a 32 hores setmanals i la jubilació a partir dels 20 anys de servei.
Reagan, després de l'ultimàtum, va cridar el personal militar i juntament amb els controladors que no es van afegir a la vaga, va aconseguir mantenir 8.000 de les 14.000 rutes previstes a cada jornada. El pols de Reagan amb els controladors aeris va acabar amb l'acomiadament de més d'11.000 professionals d'una plantilla de 17.500. Es va tardar pràcticament una dècada a arribar a aconseguir una nova plantilla similar i el sindicat dels controladors aeris que va impulsar la vaga va desaparèixer en molt poc temps.
La immensa majoria dels 17.000 controladors aeris van absentar-se del seu lloc de feina l'1 d'agost a les set del matí. El president dels Estats Units els va donar un ultimàtum de 48 hores perquè tornessin als seus llocs de treball. Les peticions dels treballadors reclamaven un increment salarial d'uns 7.500 euros anuals, la reducció de 40 a 32 hores setmanals i la jubilació a partir dels 20 anys de servei.
Reagan, després de l'ultimàtum, va cridar el personal militar i juntament amb els controladors que no es van afegir a la vaga, va aconseguir mantenir 8.000 de les 14.000 rutes previstes a cada jornada. El pols de Reagan amb els controladors aeris va acabar amb l'acomiadament de més d'11.000 professionals d'una plantilla de 17.500. Es va tardar pràcticament una dècada a arribar a aconseguir una nova plantilla similar i el sindicat dels controladors aeris que va impulsar la vaga va desaparèixer en molt poc temps.
