Façana del MACBA en una imatge d'arxiu
Façana del MACBA en una imatge d'arxiu
Barcelona

El MACBA celebra 15 anys reivindicant el seu paper de motor cultural d'investigació

El Raval està d'aniversari. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) celebra 15 anys reivindicant el seu paper internacional com a expositor d'art i com a motor cultural d'investigació. El seu director, Bartomeu Marí, ha explicat a Catalunya Ràdio que aquests 15 anys han servit per consolidar la institució. El nombre d'activitats, visitants, obres i col·leccions ha augmentat constantment durant aquest temps.

Actualitzat
El 28 de novembre del 1995 el MACBA obria portes a la seva revolucionària seu. L'obra del nord-americà Richard Meier demostra la vocació artística tant en el contingut com en el continent. Al llarg de 15 anys, el museu manté el seu discurs compromès amb la innovació cultural contemporània.

En declaracions a Catalunya Ràdio, el director, Bartomeu Marí, ha recordat els objectius del MACBA en un dia tan especial: continuar sent un expositor d'art i també un motor cultural d'investigació. Marí també destaca el vessant internacional del museu i n'ha lloat el recorregut, tot i tractar-se d'un museu jove.

Tot i l'efemèride, el MACBA no organitzarà cap tipus de celebració especial per a aquest aniversari.

Premi a tota una visió

La llavor del MACBA la va plantar l'escriptor i crític d'art Alexandre Cirici i Pellicer ja el 1959. Ell sol va iniciar una col·lecció d'obres que amb els anys i l'ajuda d'altres aficionats a l'art va créixer fins a convertir-se en una exposició itinerant.

El 1963, la mostra "L'art i la pau", amb un clar contingut antifranquista, va suposar la fi de la idea de Cirici. La col·lecció va quedar dipositada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Allà va quedar fins que el 1985 es va recuperar el llegat de Cirici. Llavors l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van crear un consorci amb l'objectiu d'aixecar un museu a l'antiga Casa de la Caritat. Un centre que va trigar deu anys a veure la llum, però que, finalment, el 1995 va donar sortida a la visió d'Alexandre Cirici i Pellicer.
Anar al contingut