Rosa Regàs reflexiona sobre la cara i la creu de la vellesa
L'escriptora Rosa Regàs reflexiona en primera persona sobre la cara i la creu de la vellesa, i el seu valor afegit. Ho fa en el seu nou llibre, "L'hora de la veritat", un assaig on defensa el testament vital i aixeca una mirada crítica cap a la marginació de la gent gran en la societat actual. Regàs comparteix la seva visió del pas dels anys en una entrevista a Televisió de Catalunya.
"Fer-se gran no és cap tragèdia", declara Rosa Regàs en el seu llibre. I ho matisa explicant que no ho és mentre cap malaltia mental greu "margini", diu, les persones grans de tots els àmbits de la vida o les allunyi de la consciència i el pensament. Precisament, "el més important que tenim", assegura Regàs.
Als seus 77 anys, Regàs reflexiona en el seu nou llibre sobre la vellesa, sobre "aquest món que no m'agrada i que he de viure". Sobre "L'hora de la veritat", així mateix ha titulat les seves reflexions. Una hora de la veritat, la de l'envelliment, que l'escriptora espera aprofitar al màxim. I és que Regàs reivindica l'activitat i la creativitat durant la vellesa. Reivindica treure profit d'allò que ella considera com el gran tresor de l'edat: "el nostre cervell".
L'exdirectora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya també parla d'allò que la vellesa comporta. En aquest sentit, Regàs defensa el testament vital, en què es deixen instruccions per ser tractat en cas d'incapacitat, i aixeca una mirada crítica cap a la societat actual, perquè "amaga i maltracta", diu, la riquesa que poden aportar les persones grans. És a dir, les margina. "No podem evitar", declara, "que la societat, els mitjans de comunicació i les grans empreses entronitzin la joventut", alerta la guanyadora dels Premis Nadal (1994) i Planeta (2001).
Rosa Regàs també dóna un consell a la gent que, com ella, han envellit. Que deixin enrere els "enemics de l'ànima". És a dir, que no es pensi en el passat.
Als seus 77 anys, Regàs reflexiona en el seu nou llibre sobre la vellesa, sobre "aquest món que no m'agrada i que he de viure". Sobre "L'hora de la veritat", així mateix ha titulat les seves reflexions. Una hora de la veritat, la de l'envelliment, que l'escriptora espera aprofitar al màxim. I és que Regàs reivindica l'activitat i la creativitat durant la vellesa. Reivindica treure profit d'allò que ella considera com el gran tresor de l'edat: "el nostre cervell".
L'exdirectora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya també parla d'allò que la vellesa comporta. En aquest sentit, Regàs defensa el testament vital, en què es deixen instruccions per ser tractat en cas d'incapacitat, i aixeca una mirada crítica cap a la societat actual, perquè "amaga i maltracta", diu, la riquesa que poden aportar les persones grans. És a dir, les margina. "No podem evitar", declara, "que la societat, els mitjans de comunicació i les grans empreses entronitzin la joventut", alerta la guanyadora dels Premis Nadal (1994) i Planeta (2001).
Rosa Regàs també dóna un consell a la gent que, com ella, han envellit. Que deixin enrere els "enemics de l'ànima". És a dir, que no es pensi en el passat.
