Ana María Matute guanya el Premi Cervantes 2010
L'escriptora Ana María Matute ha guanyat el Premi Cervantes d'aquest any. De fet, era una notícia molt esperada, perquè és un dels pocs guardons que se li resistien, a l'escriptora barcelonina, que en els últims dies ja es perfilava com a clara favorita per rebre'l. El Cervantes és el premi més important de l'àmbit hispànic, està dotat amb 125.000 euros i reconeix els escriptors que han contribuït a enriquir el llegat literari amb el conjunt de la seva obra. L'autora barcelonina ha comparegut davant els mitjans a l'Hotel Palace de Barcelona, on s'ha mostrat absolutament feliç i emocionada.
Feia molt de temps que l'esperava i finalment li ha arribat als 85 anys i en plena activitat creativa. Aquests dies, les referències al Cervantes eren inevitables en les múltiples entrevistes de presentació del seu nou llibre, "La puerta de la luna", un recull de tots els seus contes publicat per Destino.
Però encara que s'ho ensumés, el Cervantes no ha deixat de ser una sorpresa. En una de les seves primeres reaccions després de conèixer que havia guanyat el Cervantes, l'escriptora confessava que tot i que li feia il·lusió, no s'ho esperava perquè, diu, "hi ha molta gent que se'l mereix". Matute ha afegit: "He treballat molt i hi ha hagut moments en què ha siguit molt difícil". Un dels primers a felicitar-la ha estat el seu editor, Emili Rosales.
Matute ha tingut un record pels companys de generació i per la gent que en moments complicats li van donar un cop de mà, com ara l'agent Carmen Balcells.
Ana Maria Matute encara manté la mateixa espurna innocent que, amb només cinc anys, la va convertir en escriptora. Sempre explica que fades i follets la van ajudar a superar una infantesa tímida, de malalties greus i canvis de domicili. Als 85 anys, continua carregada de vitalitat i energia. En roda de premsa a l'Hotel Palace l'escriptora ha explicat que després de Nadal començarà a escriure una altra novel·la que ja té al cap.
Des d'aleshores ha escrit obres memorables que l'han convertit en una autora clau de la literatura espanyola de postguerra. Des de "Pequeño teatro", fins a la més recent, "Paraíso inhabitado", passant per l'anomenada trilogia fantàstica, que ara es reedita amb la seva gran novel·la "Olvidado rey Gudú".
El Cervantes se suma a tota una col·lecció de premis: des del Nadal i el Planeta, al Nacional de les Lletres i diverses candidatures al Nobel. Tot i que no en vol parlar, Matute prepara una altra novel·la. Tot un llegat per a les noves generacions d'escriptors.
Però encara que s'ho ensumés, el Cervantes no ha deixat de ser una sorpresa. En una de les seves primeres reaccions després de conèixer que havia guanyat el Cervantes, l'escriptora confessava que tot i que li feia il·lusió, no s'ho esperava perquè, diu, "hi ha molta gent que se'l mereix". Matute ha afegit: "He treballat molt i hi ha hagut moments en què ha siguit molt difícil". Un dels primers a felicitar-la ha estat el seu editor, Emili Rosales.
Matute ha tingut un record pels companys de generació i per la gent que en moments complicats li van donar un cop de mà, com ara l'agent Carmen Balcells.
Ana Maria Matute encara manté la mateixa espurna innocent que, amb només cinc anys, la va convertir en escriptora. Sempre explica que fades i follets la van ajudar a superar una infantesa tímida, de malalties greus i canvis de domicili. Als 85 anys, continua carregada de vitalitat i energia. En roda de premsa a l'Hotel Palace l'escriptora ha explicat que després de Nadal començarà a escriure una altra novel·la que ja té al cap.
Des d'aleshores ha escrit obres memorables que l'han convertit en una autora clau de la literatura espanyola de postguerra. Des de "Pequeño teatro", fins a la més recent, "Paraíso inhabitado", passant per l'anomenada trilogia fantàstica, que ara es reedita amb la seva gran novel·la "Olvidado rey Gudú".
El Cervantes se suma a tota una col·lecció de premis: des del Nadal i el Planeta, al Nacional de les Lletres i diverses candidatures al Nobel. Tot i que no en vol parlar, Matute prepara una altra novel·la. Tot un llegat per a les noves generacions d'escriptors.
