Barcelona busca ampliar el servei de famílies col·laboradores per acollir infants temporalment
Qui estaria disposat a acollir el fill d'una altra persona per ajudar-lo en els moments difícils? Només a Barcelona hi ha 13 famílies que ho fan. Són les anomenades famílies col·laboradores o d'acollida, persones disposades a ajudar famílies que es troben en una situació excepcional i no poden atendre els seus fills. I per l'infant és molt millor tenir uns pares de relleu que haver d'anar a un centre d'acollida. El suport pot durar setmanes, mesos i fins i tot anys, però sempre amb una premissa: són temporals i la família col·laboradora ajuda a la biològica, mai no la substitueix, sinó que la complementa. L'èxit d'aquest servei fa que l'Ajuntament de Barcelona es proposi ampliar el nombre de col·laboradors.
El consistori barceloní ha arribat a un acord amb l'entitat social Cel Obert per ampliar el seu servei de famílies col·laboradores. Es busca potenciar un model d'acolliment d'infants que ha demostrat el seu èxit en 27 anys d'història.
Barcelona va posar en marxar aquest servei el 1983. Es tracta d'una família que s'avé a fer-se càrrec del fill o fills d'una altra persona temporalment. En tenen cura mentre els seus pares no els poden atendre per la raó que sigui, des de malalties, passant per ingressos per desintoxicació o perquè estan a la presó.
Els acolliments van des d'unes hores al dia, els caps de setmana i vacances o durant uns mesos. Són temporals i la família col·laboradora ajuda a la biològica, mai no la substitueix, sinó que la complementa. De fet, cada cas és diferent perquè en tot moment hi ha un acord entre la família biològica i la col·laboradora sobre com es farà l'acolliment.
Tot aquest procés el va viure Hong Jie. Una família catalana el va acollir quan la seva mare va quedar en estat vegetatiu després del part. El seu pare, amb dos fills més i amb el xoc emocional, no es va veure amb cor de cuidar-lo. La Maria Antònia i la Cristina li van fer de mare i de germana gran durant sis mesos. Tot i els problemes, durant l'acollida pare i fill es veien gairebé cada dia. Ara mantenen el contacte amb la família que els va ajudar, però en altres casos els infants marxen i els acollidors no en saben res més.
El nombre de famílies, a la baixa
Segons explica l'entitat Cel Obert, la majoria de nens acollits milloren la salut i l'autoestima poc després de començar a conviure amb una família. Això sí, tot el projecte depèn de la bona voluntat de les famílies. Hi ha d'haver persones disposades a acollir els infants. Des del 2007 el nombre de famílies ha anat a la baixa. Llavors n'eren 23 i ara en són una dotzena. La xifra de nens acollits ha passat de 18 a 11 en el mateix període. La voluntat i el projecte de l'Ajuntament és ampliar el nombre de famílies col·laboradores.
Tot i que no es pot valorar econòmicament la dedicació, la implicació i la solidaritat d'una família acollidora, la Generalitat de Catalunya fa una aportació econòmica a aquestes famílies per ajudar a cobrir les despeses dels nens. Barcelona ha destinat més de 100.000 euros durant el 2010 al seu Servei de Famílies Col·laboradores. A Catalunya, però, a diferència d'altres països com els Estats Units, no hi ha cap família d'acollida que "visqui" dels menors.
Barcelona va posar en marxar aquest servei el 1983. Es tracta d'una família que s'avé a fer-se càrrec del fill o fills d'una altra persona temporalment. En tenen cura mentre els seus pares no els poden atendre per la raó que sigui, des de malalties, passant per ingressos per desintoxicació o perquè estan a la presó.
Els acolliments van des d'unes hores al dia, els caps de setmana i vacances o durant uns mesos. Són temporals i la família col·laboradora ajuda a la biològica, mai no la substitueix, sinó que la complementa. De fet, cada cas és diferent perquè en tot moment hi ha un acord entre la família biològica i la col·laboradora sobre com es farà l'acolliment.
Tot aquest procés el va viure Hong Jie. Una família catalana el va acollir quan la seva mare va quedar en estat vegetatiu després del part. El seu pare, amb dos fills més i amb el xoc emocional, no es va veure amb cor de cuidar-lo. La Maria Antònia i la Cristina li van fer de mare i de germana gran durant sis mesos. Tot i els problemes, durant l'acollida pare i fill es veien gairebé cada dia. Ara mantenen el contacte amb la família que els va ajudar, però en altres casos els infants marxen i els acollidors no en saben res més.
El nombre de famílies, a la baixa
Segons explica l'entitat Cel Obert, la majoria de nens acollits milloren la salut i l'autoestima poc després de començar a conviure amb una família. Això sí, tot el projecte depèn de la bona voluntat de les famílies. Hi ha d'haver persones disposades a acollir els infants. Des del 2007 el nombre de famílies ha anat a la baixa. Llavors n'eren 23 i ara en són una dotzena. La xifra de nens acollits ha passat de 18 a 11 en el mateix període. La voluntat i el projecte de l'Ajuntament és ampliar el nombre de famílies col·laboradores.
Tot i que no es pot valorar econòmicament la dedicació, la implicació i la solidaritat d'una família acollidora, la Generalitat de Catalunya fa una aportació econòmica a aquestes famílies per ajudar a cobrir les despeses dels nens. Barcelona ha destinat més de 100.000 euros durant el 2010 al seu Servei de Famílies Col·laboradores. A Catalunya, però, a diferència d'altres països com els Estats Units, no hi ha cap família d'acollida que "visqui" dels menors.
