Els clients de petites entitats surten més beneficiats en l'adjudicació de bons de la Generalitat
La compra de bons de la Generalitat a un interès del 4,75% és efectiva a partir d'aquest divendres però no tots els compradors podran adquirir la quantitat que n'han demanat. L'elevada demanda, de 7.100 euros, quan l'emissió pública era de 3.000, ha obligat a adjudicar els bons en un procés de prorrateig que beneficiarà els clients d'entitats petites i de fora de Catalunya per damunt dels de les grans entitats catalanes. La Generalitat garanteix un mínim de 8.000 euros per a cada sol·licitant, però a partir d'aquesta quantitat les entitats que hagin rebut més peticions hauran de repartir la part de bons que els toca entre més clients.
La forta demanda dels bons emesos per la Generalitat, que ha superat els 7.000 milions d'euros tot i que només se n'han emès 3.000, fa que la quantitat que en rebi cada client variï segons l'entitat bancària on hagi fet la sol·licitud. D'entrada, totes aquelles persones que hagin demanat fins a 8.000 euros en bons veuran satisfeta la seva petició.
A partir d'aquesta quantitat comença el prorrateig, que canviarà segons el banc o caixa on es faci la sol·licitud en funció de la demanda.
Els clients de La Caixa, per exemple, són els que en surten més mal parats, ja que és l'entitat que ha rebut més peticions i ha hagut de repartir els bons que li tocaven entre més clients. Un ciutadà que hagi sol·licitat 30.000 euros en bons a La Caixa només en podrà acabar invertint uns 10.000, mentre que algú que hagi demanat la mateixa quantitat a una entitat més petita, com Caixa Penedès, en podrà invertir 25.000.
En aquesta situació es troben també altres grans entitats, com CatalunyaCaixa, Unnim o Deutsche Bank.
En canvi, entitats petites i de fora de Catalunya, com Fibanc, Sa Nostra, Caja Múrcia i Caja Granada, podran cobrir la totalitat de la demanda de bons que els han fet els seus clients.
A partir d'aquesta quantitat comença el prorrateig, que canviarà segons el banc o caixa on es faci la sol·licitud en funció de la demanda.
Els clients de La Caixa, per exemple, són els que en surten més mal parats, ja que és l'entitat que ha rebut més peticions i ha hagut de repartir els bons que li tocaven entre més clients. Un ciutadà que hagi sol·licitat 30.000 euros en bons a La Caixa només en podrà acabar invertint uns 10.000, mentre que algú que hagi demanat la mateixa quantitat a una entitat més petita, com Caixa Penedès, en podrà invertir 25.000.
En aquesta situació es troben també altres grans entitats, com CatalunyaCaixa, Unnim o Deutsche Bank.
En canvi, entitats petites i de fora de Catalunya, com Fibanc, Sa Nostra, Caja Múrcia i Caja Granada, podran cobrir la totalitat de la demanda de bons que els han fet els seus clients.
